Palmira Dual Jiménez és irundarra. Treballa en l'Associació de Dones Gitanes de Guipúscoa. Tarana Karim va arribar des d'Azerbaijan fa anys. Tolosaldea viu al poble d'Hernialde de la comarca. Lluita pels drets de les dones i contra el racisme. Leocadia Bueriberi neix a Guinea Equatorial i viu a Vitòria-Gasteiz. Es considera una dona racialitzada, feminista i antiracista.

Els tres participants van participar en les jornades Euskara eta feminisme bidelagun. Les sessions van ser organitzades per Emakunde i la Viceconsejería de Política Lingüística del Govern Basc i tota la taula rodona es pot trobar en Youtube sota el títol La llengua, el gènere i altres addiccions. Aquí recollim un resum del que allí s'ha dit.

Obertura de portes

El desconeixement del basc és una limitació i han explicat com s'han obert les portes a noves oportunitats durant anys. El basc ha servit per a introduir-se més o menys en els àmbits cultural, social, polític i laboral. Bueriberi ha subratllat el valor del llenguatge per a treballar i formar-se en l'àmbit públic. Sent que participa en la societat, creu que és més difícil tenir ganes d'acostar-se a ambients i paisatges euskaldunes sense conèixer la llengua. Se sent privilegiat en el context dels moviments populars, ja que els que no saben basc queden fora.

Les opcions sí, però en grandària. Karim ha volgut aclarir que s'han obert vies de participació i d'opinió, és a dir, que tenen la possibilitat de ser espectadors, però no de participar en les decisions.

El basc pot servir per a alleugerir la motxilla. Això és el que li ha ocorregut a Dual. Sent dona i gitana, porta moltes pedres en la motxilla i no saber basca és un obstacle més: “Si ets dona i gitana i a més no saps parlar en basca, el panorama és més lleig. Sento participar en aquest país, em sento privilegiat”.

El basc no és l'única clau

La seva llengua no obre totes les portes, el basc no elimina les petjades del racisme i els fa sentir racistes en la vida quotidiana, en el treball, al carrer, en els moviments populars... Dual, enfront de les desconegudes, utilitza una estratègia per a evitar moltes preguntes: no es presenta com a dona gitana. Si no, hauria de respondre a preguntes d'origen i costums o escoltaria notes com “No dones gitano!”. És gitano, d'aquí i ha après basc: “Em fan sentir com si no fos d'aquí”. Karim parla de la càrrega de portar un mocador al cap. La gent té grans dificultats per a relacionar el mocador amb el basc: “Se sorprenen perquè sigues basc. Jo no soc capaç d'aprendre un idioma o què?”. Karim diu que és hora de bandejar els estereotips que tenim sobre els racialitzats i els migrats. Malgrat saber basc, continuen sent racistes, diferents i no vascohablantes. Al fil dels estereotips, Bueriberi sent en la seva pell com els altres decideixen el que ha de ser, “i d'aquí no puc sortir”. Denúncia com la societat agrupa la gent. El color de la pell o la melodia que té en parlar en castellà influeix en la construcció de la imatge. Diu que ho consideren exterior: “Sempre seré extern. Encara que conec el basc, tinc més difícil el carnet de basc”. Es considera basc i en l'imaginari social, ser basc significa ser blanc, una vestimenta, unes característiques culturals… Així, creu que els altres no ho consideren basc.

Discriminant els que no saben basc

El feminisme reivindica que es posin damunt de la taula opressions diferents al gènere i que es treballi el camí de la fraternitat. En els últims anys, en aquest mapa s'han multiplicat les reflexions per a situar el basc i la cultura basca. A vegades les controvèrsies han estat calentes, amb el risc evident que els aixafaments s'estableixin en categories. Bueriberi i Karim han seguit aquesta línia. Més que el seu testimoniatge, han volgut visualitzar la realitat dels migrats que avui dia no saben basc. Consideren que en el moviment feminista les persones que no saben basca es discriminen quan es fan convocatòries, accions, debats en basc. Bueriberi esmenta com a exemple el 8 de Març i el 28 de Juny: “Sembla que qui no sap basc no està interessat en aquests temes”. Karim pregunta com arribar a persones migrades i no migrades que no saben basca, si per a arribar a elles només s'utilitza el basc. També és partidari d'utilitzar el castellà i l'anglès.

Està pendent d'una profunda reflexió: com aconseguir que es tinguin en compte tot tipus d'opressió, sense obviar, entre altres coses, la qual cosa sofreix el basc i la cultura basca? Mariluz Esteban, Saioa Iraola i Elurre Iriarte van tractar aquest tema en l'article 2717 d'ARGIA, dedicat al reconeixement de la comunitat basca per part dels erdaldunes.

Dificultats d'aprenentatge

Tornem als nostres tres interlocutors que han après basc. Recorden que aprendre basc no està en les prioritats de les persones migrades. El repte principal és treballar i guanyar sou. La majoria de les dones migrades són precàries, tenen moltes hores de treball, treballen en diferents llocs, sense contracte. La presència del basc en el puzle de les vides precàries és molt difícil. A més de la precarietat, esmenten el tret migratori: la necessitat de fer dol al que han deixat, la necessitat d'adaptar-se al nou lloc. Molts també han d'aprendre castellà, “obligatòriament”.

Malgrat el temps dedicat a aprendre basc, Karim se sorprèn pel cost econòmic que suposa aprendre la llengua local: “És l'idioma local, però no el sembla”. És una vella reivindicació poder aprendre basca de manera gratuïta, la qual cosa encara no s'ha aconseguit.