argia.eus
INPRIMATU
Del festival Zinegoak a l'ètica del cinema
Sobre la legitimitat de contar una història
  • Quan veiem una pel·lícula, saber qui l'ha dirigit ens dona un context. Encara que no conegui al director. Se sospita, per exemple, que la pel·lícula sobre la situació de Palestina sigui dels EUA, o que qui compta l'agressió sexual sigui una pel·lícula dirigida per un home. Partint de la impossibilitat de posar-se en contacte entre si, el següent és una reflexió sobre el cinema que es fa entorn de la comunitat LGTBIQ+.
Ainhoa Gutiérrez del Pozo 2021eko otsailaren 25a
(Argazkia: Helena Goñi)
(Argazkia: Helena Goñi)

De l'1 al 14 de març tindrem l'oportunitat de seguir la 18a edició de Zinegoak. Enguany les projeccions s'oferiran tant en persona com a través de la plataforma Filmin, ja que igual que altres festivals s'han adaptat a la situació del COVID-19. El director del festival, Pau Guillin, ha explicat el cartell d'Helena Goñi sota el lema "Sense perspectiva de gènere". En paraules de Guillén, “cada vegada és més freqüent escoltar conceptes com a ‘persona no binària’, ‘gènere neutre’ o ‘gènere sense fronteres’. No és necessari conèixer tots i cadascun dels conceptes, però almenys saber que s'han estès els límits de la identitat de gènere i que totes les possibilitats són vàlides”. Però la clau està en qui realitza aquest ampli retrat. I en quines condicions.

Zinegoak és el Festival Internacional de Cinema i Arts Escèniques Gaylesbitrans de Bilbao que se celebra a partir de 2004, amb l'objectiu de sensibilitzar a través de la cultura, el cinema i les setmanes escèniques. En l'actualitat, Zinegoak s'ha convertit en un referent en els festivals internacionals de LGTB i cada any posa a la pantalla al voltant de 100 treballs, la majoria premiats en festivals internacionals. La programació cultural de Zinegoak està basada en el cinema de qualitat i les arts escèniques. Així mateix, totes les seves activitats estan relacionades amb la prevenció de l'exclusió per motius afectius sexuals i amb el foment de la visibilitat de les violacions de tots els drets humans i dels nous models familiars que es produeixen a nivell internacional. Enguany, el cineasta francès Sébastien Lifshitz serà l'encarregat de portar el Premi d'Honor que es concedeix cada any, amb l'objectiu de visibilitzar una extensa filmografia d'acord amb el festival. Lifshitz ha dirigit una infinitat de pel·lícules que parteixen de la realitat del moviment LGTBIQ+ i ha rebut nombrosos premis internacionals, com el Jean Vigo o dos Teddy Award de Berlinale. Un dels últims premis ho va rebre amb Wild Side (El costat salvatge, 2004), protagonista d'una dona transsexual, la pertinença de la qual a la comunitat de Lifshitz li dona una espècie de proximitat al seu treball.

Seguint amb l'edició d'enguany, el festival s'ha centrat en la utopia d'una societat sense gènere. No és una aposta ingènua portar el tema a la primera línia de l'agenda tenint en compte l'esborrany de la Llei Trans que prepara el Ministeri d'Igualtat d'Espanya, o la presència que últimament està prenent el tema de la transsexualitat. Denunciar les agressions que sofreix aquesta comunitat és un exemple clar de la persecució a la qual s'enfronten els casos d'un noi bilbaí de 15 anys, que va ser enviat al psicòleg de l'escola per portar 19 anys de transsexual pamplonés i faldó, que va ser colpejat el mes de novembre passat a la porta de la casa de Barcelona. A més, alguns col·lectius han reclamat recentment la prohibició legal de les teràpies per a "curar" l'homosexualitat, i ha votat en contra de l'extensió de la reproducció assistida a totes les dones, en segon lloc pel Senat francès, que s'ha pronunciat a favor que el pagament de la seguretat social es destini únicament a parelles heterosexuals. És necessari un festival que reculli aquest tipus de temes, no sols per a visibilitzar a aquests que estan ocults, sinó sobretot per a reflectir a la societat, un reflex que es qüestiona a si mateix.

El Festival Zinegoak distingeix tres seccions oficials: FIK (Ficció), DOK (Documental) i KRAK (Noves narratives). La valoració de cadascun dels departaments està formada per professionals de la comunitat LGTBIQ+ i de la indústria cinematogràfica, obtenint el jurat mixt. D'una banda, la proximitat als temes, basada en l'experiència i les vivències, assegura una ètica per a abordar el tema i, d'altra banda, garanteix que el personal de cinema tingui una història de qualitat i viceversa. Les pel·lícules que es veuran en el festival s'acorden des del consens entre tots dos, i els premis es lliuren per decisió de totes dues parts. Maren González, programadora de Zinegoak, diu que han tingut moltes discussions en el grup: sigui un festival temàtic o un festival de cinema. És clar que no és un debat fàcil, perquè estan qüestionant l'objectiu del festival. Zinegoak és un punt de trobada en el qual els agents que formen part d'una comunitat s'uneixen a l'exterior, és una demostració per a l'afina i també un manifest dels principis d'un col·lectiu. Pot tothom ser portaveu d'aquests reivindicacions? És lícit que una persona que no sigui membre de la comunitat es dediqui a les vides dels bolleras, maricas o trans?

Aquest debat ens porta a la cerca de l'ètica dels fonaments del cinema documental i de l'antropologia. I no em refereixo a la necessitat de mostrar la "targeta LGTBIQ+" dels autors, ni a la necessitat de demostrar una llista escrita d'opressió personal. Acabaríem així només fent pel·lícules autobiogràfiques. Per contra, quan treballar aquests temes seguint la moda suposa una falta de reflexió dels propis privilegis, se'm fa sospitós. Crec que quan es dibuixen propostes o intents de vida que surten del règim heterosexual, és necessari haver viscut una experiència més enllà de la pantalla per a recollir la seva especificitat. I aquesta experiència la tenim tots, però no de la mateixa manera. No em refereixo a una endogàmia de l'ètica, sinó a la necessitat de contar cadascun la seva pròpia història. O, en el fons, de situar-se un mateix en el món de les múltiples opressions i d'explicar-lo des d'aquesta posició. Tan important com que hi hagi protagonistes referents de la comunitat LGTBIQ+, em sembla que es posi de manifest el punt de vista dels autors de les pel·lícules per a reflexionar sobre on i com s'expressa. La legitimitat després l'assignarà la comunitat, o no.