argia.eus
INPRIMATU
Tanger, santuari de la no interferència
  • En les dècades de 1950 i 1960 es van establir nombrosos creadors a Tànger, a través d'una imatge mitificada del cinema i la literatura al voltant de la ciutat. L'ambient lliure i fosc dels carrers de la ciutat es va convertir en un dolç atractiu per als artistes que volien fugir de l'ambient purità dels seus països, entre ells els escriptors estatunidencs del moviment literari marginal Beat Generation i, més tard, els hippies que miraven cap a l'Est. En paraules de l'escriptor William Burroughs beat, “Tanger és un dels pocs llocs que queda en el món, on pots fer el que vulguis, a mesura que no robes i no uses la violència i no acceptes obertament l'actitud antisocial. És un santuari de la no interferència”.
Julen Azpitarte @poppilulak 2021eko otsailaren 25a
Ezkerretik eskubira: Gregory Corso, Paul Bowles eta William Burroughs, Tangerren, 1961ean.

Per a comprendre el lujurioso encant de Tànger sobre els escriptors i intel·lectuals, és imprescindible fixar-se en els antecedents històrics de la ciutat. Destaca la seva situació geogràfica en un lloc estratègic enfront de l'estret de Gibraltar. Per això, ha rebut durant segles la persecució i l'ombra de pobles estrangers.

La modernització del Marroc va venir de la mà de Muhammad III.llaurin (1757-1790). Sultana va emprendre nombroses reformes, però també va iniciar una guerra amb Espanya en 1774, amb l'objectiu de recuperar les ciutats i espais que Carles III.ak tenia al Marroc. Amb aquesta declaració de guerra, Muhammad III.ak va reunir a tots els representants diplomàtics a Tànger per a convertir-los en ciutats diplomàtiques. Al costat d'això, el port de Tànger era una important entrada per a vaixells de gran cinema estranger. D'aquesta manera, Tànger va ser en gran manera un mític i peculiar Taner per la seva ombra exterior.

És llavors quan comença la marxa internacional de la ciutat, que es consolida en 1906, coincidint amb la Conferència d'Algesires. Durant dècades, Espanya va fer grans esforços per a introduir a Tànger en el seu protectorat, però aquesta conferència li va portar a obtenir l'Estatut Internacional, a partir de 1923, una ciutat que era un camp de control internacional, és a dir, el seu govern i administració estava en mans d'un comitè internacional format per diversos països. L'Estatut va ser un instrument indispensable per a convertir a Tanger en un paradís social, musical, literari i cultural. Aquest Espai Internacional de Tànger va concloure en 1960, quan la ciutat va aconseguir la seva total independència, quan Tànger havia ocupat més creadors estrangers que mai, és a dir, en l'època de la contracultura.

Emmanillo

L'època d'entreguerres va ser molt fructífera a Tànger. Paul Bowles va arribar a la ciutat en 1931 amb el seu piano. Bowles era músic i compositor escolaritzat, però va començar a escriure a Tànger. Dos anys després, va escriure la reeixida novel·la The Sheltering Sky (El cel protector, 1949). L'estatunidenc es va establir definitivament a Tànger en 1947 amb la seva esposa Jane. La seva dona, per part seva, era escriptora quan va arribar a Tànger.

Aquest Espai Internacional de Tànger va concloure en 1960, quan la ciutat va aconseguir la seva total independència, quan Tànger havia ocupat més creadors estrangers que mai, és a dir, en l'època de la contracultura.

Paul Bowles era un creador disciplinat de vida ordenada, però en el nord d'Àfrica es va convertir en un home incert, misteriós i gris. Passava les tardes a casa, en solitud, en silenci, fumant el kifa. Un intel·lectual culte i complex, un personatge eteri i misteriós que va construir al seu voltant fins a completar el mite. Així, la vida contracultural de Tànger es va focalitzar entorn de Bowles i, amb l'encant de les imatges de Bowles, van acudir representants de la contracultura com Truman Capot, Tenesse Williams, Patricia Highsmith, Jack Kerouac, Allen Gisberg o Rolling Stbrian. Els escriptors tangerianos també es van acostar a Bowles, entre ells el famós Muhamed Xukri. De fet, Xukri va escriure un llibre sobre Bowles, Paul Bowles wa’ uzlatulanya (pres de Paul Bowles Tanger, 1966), en el qual representava la seva admiració i el seu odi al nord-americà. Bowles va transcriure els primers llibres de Xukri, i van compartir l'autoria d'aquests llibres, pel que sembla, Bowles va robar els soss derivats dels drets d'autor a la tanería. A més, va transformar el text introduint, entre altres coses, les xacres d'un escriptor occidental.

Esposa

Així, els escriptors natius i forans van construir el caràcter corrupte i transgressor de la ciutat intermarina. Entre aquests creadors destaca l'aportació de Jane Bowles, enterrada pel pes del seu marit. A diferència de l'escriptor masculí, Jane es va integrar en la vida quotidiana de la ciutat i va mantenir nombroses relacions amb els vilatans. Avui dia s'ha reconegut el seu patrimoni literari, però en aquella època se li va fer una càrrega massa pesada del seu marit. A diferència de Bowles, Jane va escriure les seves obres més importants abans d'arribar a Tànger: La novel·la Two Serious Ladies (Bi emakume seriosa, 1946) i el llibre de contes Plain Pleasures (Plaers simples, 1966), que també va publicar una obra de teatre. Era una dona amb una personalitat peculiar, un rodamon, desequilibrat i divertit, un escriptor insegur però brillant. Va ser un escriptor fascinant, ingressat en un centre de salut mental de Màlaga (Andalusia) per un bloqueig tradicional de l'escriptura, que va passar els seus últims dies en solitari, sense capacitat de lectura. Per a alguns dels escriptors que van conèixer a Tànger, Jane va ser un innovador aire fresc.

II. La generació Beat va ser un grup literari que es va alçar contra la rígida i temorosa societat nord-americana després de la Guerra Mundial. Tanger va ser un lloc predilecte per als membres de l'equip, sobretot per la seva falta de sentit, la facilitat d'accés a les drogues i l'anonimat sexual.
Home invisible

II. La generació Beat va ser un grup literari que es va alçar contra la rígida i temorosa societat nord-americana després de la Guerra Mundial. Tanger va ser un lloc predilecte per als membres de l'equip, sobretot per la seva falta de sentit, la facilitat d'accés a les drogues i l'anonimat sexual. El principal representant d'aquesta generació plural, almenys quant a edat, va anar William Burroughs, que va realitzar llargues estades a Tànger, entre 1953 i 1961. Va ser el primer beat que va arribar a Tànger. Allí va escriure la seva obra més destacada, Naked Lunch (El menjar nu, 1959), que s'ha convertit en un clàssic de la literatura contemporània. En aquest llibre va introduir el concepte que va crear per a denominar a Tanger: Interzone o Interzone. Burroughs es va allotjar a l'hotel Muniria. Quan els escriptors Allen Ginsberg i Jack Kerouac van entrar a l'habitació de l'hotel, van designar la Casa Delírium: Burroughs sortia de l'habitació només per a comprar substàncies tòxiques. El treball de Ginsberg i Kerouac va ser fonamental per a cosir a Naked Lunch, ja que l'estat de Burroughs i el seu forat era lamentable. En conseqüència, van quedar més temps i van ordenar i van mecanografiar les pàgines disseminades entre quatre parets: “Vivia en el barri moro de Tànger. Durant un any no em vaig banyar, no vaig canviar roba, en la meva carn fibrosa, en fusta grisa de dependència terminal, només llevava la roba per a ficar una agulla cada hora. Les caixes buides de butllofes i les escombraries arribaven fins al sostre”. Davant aquesta catàstrofe personal, Burroughs recorria els carrers amb les traces d'un fantasma. Per això, els de Tànger li van nomenar un “home invisible”.

Tanger va influir poc en l'obra de la generació Beat. La ciutat va ser considerada com una icona de la llibertat, però van passar per Tànger com els turistes literaris, com ho van fer abans a Mèxic. Segons el biografo mexicà Jorge García-Robles, de Burroughs, “[Burroughs] no va mostrar gran interès ni per conèixer millor els barris en els quals va viure, malgrat tenir una vida cultural i social significativa a la fi de la dècada de 1940 i principis de la dècada de 1950”.

Per a conèixer l'autèntic Tànger de l'època cal acudir a les obres de Mohamed Xukri (...) allunyant-se del mite urbà que admiraven els turistes literaris, Xukri va recollir en la seva obra Tànger de carn i os, reflex de la seva vida.
Nen del carrer

Per a conèixer als veritables Tànger de temporada cal acudir a les obres de Mohamed Xukri. L'escriptor tanguero va viure una infància dura: nascut en família molt pobra, el seu pare li colpejava. Aquesta salvatge infància li va fer anar-se de casa. Passava dies en bars i bordells i pernoctava en cementiris per a evitar que els adults es violentessin. Així, va trobar suport en els llibres, va aprendre a escriure i a llegir. En la seva literatura destaca la implicació social: “Soc partidari de defensar les classes marginades, oblidades i aixafades”, deia. Diu que “qualsevol pot passar unes setmanes aquí i escriure un llibret”. Així, allunyant-se del mite urbà que admiraven els turistes literaris, Xukri va recollir en la seva obra Tanger de carn i os, reflex de la seva vida. L'obra més destacable és Ogi hutsa traduïda al basc per l'editorial Igela en 2010, traduïda a almenys 50 idiomes. “Em sento com un escriptor que ha estat reprimit per la fama d'un sol llibre”, va dir al fil d'aquest treball. Transcrit per Bowles en 1972, es publica en àrab deu anys després: les autoritats van censurar la història real i crua, immoral i pornogràfica narrada en primera persona. Mikel Garmendia va escriure en la web eizie.org quan es va publicar la versió en basca: “(…) Fam, sí, aquest és el paisatge moral d'aquest magnífic relat autobiogràfic (…) Tanger, Oren, Larraix… zones de misèria on el dolor, la injustícia i la compassió es descobreixen amb el creixement”. Lluny de la visió dels escriptors encantats occidentals, edulcorats per Kifa, molt lluny.