argia.eus
INPRIMATU
El que la Plika portava
Igor Estankona 2021eko otsailaren 18a
Viatge (h)exercicis | Oihane Zuberoa Garmendia Glaria | Denonartean, 2020.

El jurat del Certamen de Poesia Ciutat de Lruña s'ha reunit en la seu de l'Ateneu Navarrès a Pamplona. Sra. Inés Castiella Imaz, D. Unai Pascual Loyarte i Portaveu de l'Ateneu Navarrès i Sr. Josu Jiménez Maia, han decidit per unanimitat concedir el primer premi dels 18 treballs presentats al premi. Oberta la plica, l'autor és: Oihane Zuberoa Garmendia Glaria. En opinió dels membres del jurat, es tracta d'una col·lecció de poemes a nivell de llengua, amb frescor i cultura clàssica, que ens porta a un viatge iniciàtic, pensat per a generar reflexions diverses i amb sentiments paradoxals ben units”.

Presentat de la manera més rància d'ahir, el Viatge (h), que porta un títol sense encant, podria haver estat l'enèsim treball d'un concurs literari, però heus aquí que Oihane Zuberoa Garmendia Glaria (nascuda a Roncal, on si no, en 1993) ens ha semblat el que s'esperava i el que s'esperava, tova i robusta. Ella també diu: “La muntanya és molt diferent;/ quan se li mira./ A vegades el floc inert, a vegades el vent que és sapa”.

El viatge (h)exercicis és realista, és fictici, què és? Converteix el poema en rimat quotidià i porta en prosa als grecollatins. La cosa és que entra en la ment del lector com una fletxa i no diu gens especial, tret que se li digui. Amb formes bastant senzilles mostra profunditats immenses, i aquí radica el seu mèrit: és tan entretingut com instructiu i delicadament fort. “És la musa/ aixecar-se del llit,/ és l'eina per a preparar cafè i/ per a començar a escriure”.

S'entreté en els aforismes i s'embussa en les rimes i en les sonoritats de les paraules, i té una tendència escapista, sobretot a una Grècia idealitzada, que sovint no li fa bé al poema, però encara escric amb la boca dura del llibre, i això és un bon senyal. Aquest simpàtic poemari sense grans alts i baixos, els exercicis de Viatge (h), són alguns dels exercicis relacionats amb la corda. Es gallegen interiorment sobre les petites coses i moren humilment, buscant en una petita illa de l'Egeu l'explicació de tots els continents.