Els pobles com Gabiri, en els quals la majoria de la població sabem basca i ho utilitzem en el nostre dia a dia, som un espai respiratori per a la nostra llengua. De fet, a pesar que en la guerra es parlava en basca en totes les cases, i a pesar que una de les parts silenciava o distanciava als dictadors, els ciutadans van conservar la seva llengua habitual i tradicional de comunicació entre ells. Però, a pesar que l'única escola del poble és en el model D i, encara que ningú ens impedeix parlar en basc, encara és la zona respiratòria, tossirem i a buscar alè per a l'expressió que li brinda pertot arreu.

En un acte organitzat per UEMA, el representant municipal de Baztan deia: “Nosaltres som el resultat d'una societat composta per diferents pensaments i maneres de ser”. De sobte vaig recordar el que havia sentit fa uns anys a un jove dels voltants d'Irurita: “El meu pare era d'UPN de tota la vida, però a la nostra casa no podíem suportar-lo si parlàvem en castellà i per això hem rebut alguna dolenta.” Llavors em vaig sorprendre de la situació que m'havia regalat aquell jove, i en l'escena que acabo d'esmentar em va sorprendre saber que a Gal·les i Irlanda hi havia un total de trenta mil parlants.

El que influeix a deixar la llengua materna per a dedicar-se a una altra, no sé què o què tenen, però acabo de saber que els nens i nenes gabirarras aprenen a dir “no” abans que a dir “no” i que quan nosaltres diem “no” diuen “pare”. Tots diran "mare", si és que així és.

En l'interessant acte d'UEMA, vam veure i vam aprendre des de l'experiència de Sakana, que l'economia és un pilar per a tots els temes i que sempre cal avançar amb la participació i el consens de tots, sense deixar a ningú a un costat, implicant a tots en el projecte. Nosaltres som artistes dividint peces!

Entre altres, un exemple molt significatiu de l'arquitectura i la construcció. I dic, podem concretar normes subsidiàries als pobles petits? És de bona educació vendre-la a algú que no té més que fer diners, perquè té un terreny seu, condicionant el futur del poble? La iniciativa hauria de ser presa pels joves del poble i l'ajuntament podria oferir als joves oportunitats de viure al seu poble natal. Perquè puguem respirar en el futur, necessitem nens i nenes, però no en un any vint i en un altre dos, sinó en un flux de contenció de les nostres infraestructures. Hem de planificar fins al final la salut dels pobles petits i de la nostra llengua, perquè no ens ofeguem sempre al ritme dels majors i no obstant això…