argia.eus
INPRIMATU
Ondas sonores
Imanol Alvarez 2021eko otsailaren 10a

Algú que no conegués la realitat lingüística que patim el basc i els bascos se sorprendria d'una tradició lingüística molt estesa, de dir en castellà la majoria de les cites. És un fenomen molt curiós.

És sabut que els bascos hem viscut durant segles en un estat diglósico. Avui dia la diglòssia continua sent molt evident en el nostre dia a dia, tant al Nord com al Sud. La majoria dels mitjans que consumim, esdeveniments culturals, etc. són en castellà. De fet, molts de nosaltres vam aprendre en castellà, els majors de quaranta i tants anys per necessitat... És comprensible, per tant, que així sigui, ja que hem conegut la pràctica totalitat d'aquests esments en francès espanyol castellà.

"Recordaré el que he escoltat a Euskadi Irratia a un col·laborador habitual de l'emissora de ràdio. Estava fent la crònica del Concert de Viena d'Any Nou, i va pronunciar els títols de les peces musicals en castellà (!!!)"

És possible que sigui comprensible. Però, al meu entendre, no és acceptable. Les cites han de fer-se en l'idioma original, en el qual l'autor les va pronunciar o va escriure, o en el propi. No té sentit esmentar-ho traduït a un tercer llenguatge, almenys en el cas d'una persona amb un nivell cultural mitjà i capaç de desembolicar-se amb normalitat en basca.

També fem alguna cosa semblança al que és més greu: pronunciem en castellà moltes paraules i expressions senzilles que no s'esmenten amb exactitud. Frases senceres, sovint. Probablement és aquesta un costum que vostè mateixa ha originat. Però aquest costum no és més que una negligència, una mandra en tot sentit.

La veritat és que no entenc com les persones amb un nivell cultural mitjà i capaços de treballar en basc amb una destresa normal no són capaces de parlar en basca quan se'ls diu que han de parlar en basca. El nivell de gravetat no és el mateix, per descomptat, quan es tracta d'un llenguatge informal entre amics o quan es treballa a un nivell més elevat que el requerit pel context, com per exemple en una conferència, una lliçó o un treball periodístic.

Els exemples serien nombrosos. Per citar un, l'altre m'acordaré del que vaig sentir a Euskadi Irratia a un col·laborador habitual de l'emissora. Estava fent la crònica del Concert de Viena d'Any Nou, i va pronunciar els títols de les peces musicals en castellà (!!!). Em vaig quedar estupefacte. Comprenc que resultés difícil pronunciar en alemany el nom de la coneguda peça de Schallwell, de Johann Strauss, per exemple, però li resultava tan difícil dir Ondas Sonores en basca en lloc d'Ondas Sonores en espanyol?

Deixadesa clara.