L'Orquestra d'Euskadi continua lluitant contra les dificultats de la realització de cicles de concerts amb tota mena d'adaptacions: concerts més curts, dues sessions per dia, canvis de programes...

El públic, sens dubte, agraeix tot l'esforç que es fa per a mantenir puntualment el cicle d'abonament. A més, els arranjaments són un èxit. El programa de l'últim concert d'abonament va haver de ser modificat, ja que el pianista convidat Behzod Abduraimov no va poder viatjar a Euskadi a causa de la pandèmia. Per això, en lloc de la primera obra programada, en Mozart 41. Van tocar la Simfonia, Júpiter. La veritat és que va ser una pena no poder gaudir d'un solista de la categoria del pianista uzbek, però és cert que la interpretació de Mozart va ser plena de matisos i d'encant.

Aquesta simfonia va ser l'última de la producció de Mozart i encara que no podem dir que el compositor investigués noves vies per a aquesta forma musical, és cert que en el sinfonismo clàssic podem situar a Júpiter en el més alt nivell per la seva perfecta perfecció. Es tracta d'una obra de caràcter triomfal, generosa i solemne, per la qual cosa va rebre el sobrenom de Júpiter, el déu suprem de la mitologia romana.

L'Orquestra d'Euskadi, sota la batuta de Robert Treviño, va saber mostrar molts dels matisos que amaga aquesta obra, en una lectura fresca i sense adorns.

Completa el programa la 3a edició de Jan Sibelius. Van tocar la simfonia. Aquest treball comparteix la tonalitat amb la Simfonia Jupiter de Mozart, totes dues escrites en do major. Això és el que els dona l'aura de la victòria i de l'optimisme.

Confesso que m'agrada molt la música de Sibelius. No sempre s'ha valorat per complet, perquè s'aparta en certa manera dels paràmetres que dominaven la música centreeuropea de l'època. Però el seu gran valor radica en la seva singularitat. La seva música és única, personal, molt compromesa amb el seu estil, inseparable d'ella. I la tercera simfonia és especialment encantadora. A pesar que la seva primera simfonia és salvatge i la segona plena de patetisme, la tercera reflecteix una gran claredat que s'assembla a l'escola clàssica de Viena. L'Orquestra d'Euskadi va saber ser l'únic instrument per a Sibelius que era la pròpia orquestra. Va saber transmetre la claredat de les idees i la puresa del so, que el compositor finlandès reflecteix en les seves obres transparents i cuidades.