El Nou Regne de Granada, finals del segle XVI. Els esclaus escapolits per a la corona espanyola, els cimarrones, eren cada vegada més freqüents en les terres del Carib. Quan els esclaus africans fugien, els amos perdien la mà d'obra; al principi, de tant en tant. Però els cigarrets es van organitzar cada vegada millor. Es van reunir en comunitats anomenades Palenque o quilombo, atacaven granges i plantacions per a alliberar els esclaus, robaven subministraments, feien contraban tant amb pirates com amb mercaders europeus… Els espanyols van intentar localitzar i destruir palenqués a través de diverses expedicions, però els cimarrones i els encara esclaus coneixien molt millor el llit compacte i el relleu escarpat de la zona. Per això, en més d'una ocasió els espanyols van haver de negociar amb els cimarrones. Els cimarrones es desembolicaven millor en la zona, entre altres coses perquè havien desenvolupat un mètode cartogràfic especial, a la vista de tots, però en secret.

Els esclaus de Nova Granada no van ser els únics a Àfrica que, quan eren lliures, van conservar els seus costums en la mesura que sigui possible. En altres llocs, els cabells continuaven recollint-se en trenes per a conservar la seva identitat. Però aquells esclaus del Carib van donar un altre ús a aquells dibuixos mentals. Les dones es feien trenes les unes a les altres i a més permetien a les esclaves moure's en les proximitats de les seves plantacions una mica més lliure que els homes, ja que, pel que sembla, tenien menys perill. Així, quan podien allunyar-se de la finca, observaven el relleu, els rierols, la vegetació, qualsevol tipus de fita… i, tenint en compte el vist i el recorregut, dibuixaven aquests elements en trenes, sense despertar sospites dels seus patrons, creant un mapa per als fugitius.

A més, es diu que en fer les trenes amagaven entre els seus cabells llavors robades de la plantació per a després sembrar-les en palenques lliures.