Al País Basc, l'ocupació juvenil ha empitjorat sensiblement en els últims anys i, sobretot, en els últims mesos de la pandèmia. Segons dades oficials d'Eurostat, en els sis primers mesos de 2020 en l'Estat espanyol, inclòs Hego Euskal Herria, la taxa d'atur juvenil ha pujat del 32% al 43,9% a l'agost. En l'Estat francès, inclòs Iparralde, s'ha passat del 18,6% al 22%. A més de l'atur, els joves sofreixen contractes atípics, dúmping salarial, precarietat, baixos salaris i abusos derivats de la inseguretat laboral.

Si a això afegim les dificultats que tenen per a accedir a l'habitatge, que el lloguer està pujant cada vegada més, fins a arribar al 42%, la situació és dura i terrible. Per exemple, segons diversos estudis realitzats en l'Estat espanyol, l'emancipació dels joves de 16-29 anys ha empitjorat entre 2008 i 2019: la proporció de joves que poden abandonar la llar paterna ha passat del 33% al 24%.

En aquest context, és urgent que les administracions i els governs tinguin a la joventut entre els seus objectius prioritaris. L'objectiu prioritari d'aquests fons europeus, Next Generation EU, que han estat anunciats per a la reactivació de l'economia. Cal oferir-los ocupacions i salaris dignes, i posar-los un habitatge més assequible que els ajudi a emancipar-se. Sense joventut no hi ha possible recuperació econòmica, social i política. Cal defensar-la!