El moviment punk dels anys 80 al País Basc té molt prestigi. No obstant això, la mitificació d'aquests temps ha cobert altres passatges de la història del punk. En aquest sentit, en el preàmbul deixa clar quin és un dels objectius del llibre: “Sense pretensions, creiem que hem de posar en valor el nostre moment, o almenys ens atrevirem a fer-lo. N'hi ha prou amb mitificar els temps”.
Aquest és un llibre del present. En aquestes pàgines hi ha una altra generació, l'actual. Volia cridar l'atenció de la gent, en lloc d'això que es va fer fa quaranta anys. Potser els que apareixen en el llibre també poden ser referents per a alguns joves, per què no. Els grups punk que tant admiràvem també eren uns joves, uns golfs, com nosaltres, amb les seves il·lusions i altres... mai van imaginar quina influència i quina repercussió anaven a tenir. Tal vegada com les d'aquest llibre. Qui sap.
En el seu anterior llibre, Merda de Bizkaia i els seus grups punks maqueteros (La caca de Bizkaia i els seus grups punk maqueteros) [DDT Banaketak, Edicions Sense Glútens, 2017], vostè tenia com a objectiu recuperar grups que, encara que van formar part del moviment punk dels anys 80, van quedar ocults. Es pot dir que una de les seves principals motivacions és documentar la història no contada del punk?
És la motivació, em fa la passió per fer alguna cosa. Jo vaig viure la meva pròpia explosió musical amb el punk dels anys 80, aquesta passió. No obstant això, ens vam posar a comentar entre amics que no coneixíem a molts grups, que coneixem als mateixos que Euskal Herria coneix un apassionat del punk de Cadis. I això no pot ser. En aquella època l'explosió del punk va ser tal... calia haver-hi molts més grups. Vaig fer perquisicions per a trobar-los. Molt poca gent ha escrit sobre aquest tema, i vaig trobar la informació en els fanzines. Els fanzines eren el millor o el millor reflex d'aquella època. Quan acabava Merda de Bizkaia vaig començar a fer aquest últim llibre.
Van de bracet els dos llibres?
Ja saps, el moment de la maquetació és molt llarg. Li vaig passar el material a un amic, però el treball de maquetació duraria molts mesos, i jo ja no podia fer res. M'envaïa la necessitat de fer alguna cosa. L'Estrella Negra estava en perill d'esvair-se i vaig dir a diversos col·legues: “Senti, hem de contar la història que hem viscut aquí”. Perquè em fa molta pena veure com, en buidar un espai, l'espai i la seva història desapareixen de sobte. En unes setmanes, després de fer les manies, s'oblida tot. I em fa ràbia. Quantes coses es feien en Kukutza? No ho sabem, veritat? És a dir, nosaltres sí que érem allí moltes vegades, però, com explicar-li a algú el que es feia en Kukutza? No volia que ni un espai com l'Estrella Negra es quedés aquí, en el no-res. D'aquí el llibre.
Què li va impulsar a emprendre el projecte?
Que la gent que apareix en aquestes pàgines és autèntica, autèntica. El que jo vaig viure en les Estrelles Negres, les persones que allí em vaig trobar, per a mi eren molt autèntiques, eren veritables punkis. L'ocupaven fora d'allí, vivien amb aquesta filosofia, i jo crec en aquesta manera de portar la seva vida. És a dir, si em semblessin de plàstic no ho hauria escrit així. Jo vaig respirar tot això; he viscut entre les quatre parets de l'Estrella Negra, he tingut baralles, he gaudit, m'he emborratxat, he donat directes, he vist com era la gent, com eren els concerts, com es rebien els grups de fora, he participat en l'aniversari que es feia tots els anys, he vist l'ambient que es creava, i pensava “és increïble!”. Això havia d'estar en algun lloc. Vaig fer aquest llibre per a homenatjar a ells.
El títol pot suggerir que en ell es recull la història dels locals d'assaig de l'Estrella Negra, però en realitat es tracta de tota la història de l'ateneu. Per què vas decidir explicar-ho?
Per dues raons. D'una banda, perquè pensava que era un bonic conductor per a contar la història de l'espai. De fet, diversos grups van sortir d'aquests locals (41 en el temps que va durar l'espai), la majoria d'ells en la línia del punk, i per això em va semblar que era un fil que anava a reunir molta gent. D'altra banda, perquè jo no era membre de l'assemblea, i per això tinc un altre punt de vista; vaig estar en unes assemblees, però no era de l'assemblea. Dels onze anys d'Estrelles Negres, he passat set en els locals d'assaig, i des d'allí he contat la història.
En aquest sentit, he tingut una disputa interna: “Qui soc jo per a fer això?”. Al final, vaig plantejar a les persones que van formar part de l'Estrella Negra què els semblava fer el llibre a partir dels assajos locals. Els va semblar bé i em vaig posar a treballar.
En aquestes pàgines es recull el recorregut dels anys 2006-2017, que reflecteix els canvis que s'han donat en les Estrelles Negres, tant en l'àmbit musical com en el polític. Quina evolució hi ha hagut?
He dividit el llibre en cinc o sis capítols, a través dels quals es veu l'evolució de la música i, paral·lelament, de l'assemblea. De fet, entrava gent nova i aquesta gent nova també influïa en la música. Al principi els membres eren molt joves, van entrar en l'espai amb uns vint anys, i el que se sentia en aquests anys era el que se sol dir un “punk ibèric”, que és el que tocaven. A mesura que la gent gran s'acostava a ells, el ritme dels primers topa-tup-tupa i a la merda anava substituint als primers. I de sobte tots toquem el "garrotte". Després van venir alguns amb el d-beat, i en els últims anys van aparèixer grups més moderns, després de reunir gent nova de les belles arts en l'assemblea; teclats, sintetitzadors... van introduir nous aires. El rock n roll sempre ha estat aquí. Però aquesta atmosfera punk sempre ha estat com a teló de fons.
Al començament de tots els capítols es compta molt breument quina era la situació de l'assemblea o de l'ateneu en aquest moment concret. Políticament, quan van entrar en l'espai sabien que calia ser un ateneu anarquista. La línia política, per tant, estava molt marcada des del principi. Aquí la majoria dels gaztetxes són de línia nacionalista, i bo, com feia falta, van construir el primer Ateneu anarquista de Bilbao. Des de llavors, l'assemblea va realitzar un munt d'acte-crítiques. En els últims anys, per exemple, es va decidir convertir-ho en un espai lliure de drogues. Van tirar la barra. “I ara, com gestionarem o autogestionarem el nostre col·lectiu si no hi ha alcohol?”. Recordo els empipaments que va haver-hi al principi, encara que amb el temps alguns vam entendre que aquesta decisió era un pas endavant, fins i tot si ens fotia. El veganisme ha estat una altra de les coses que va pesar sobre les Estrelles Negres, on es reunien els col·lectius d'alliberament animal, l'Acció Antiespecista de Bilbao (AIE) i altres. [Aquesta dada pot resultar curiós si es té en compte que l'espai abans de ser un ateneu llibertari, la carn de Carnes Lecanda S.L. era un gran congelador].
"Em fa molta pena veure com l'espai i la seva història desapareixen de sobte"
El llibre parla del punk i, al mateix temps, té un caràcter punk. Hazizu és un treball de filosofia, basat en l'autogestió i la col·laboració. Com ha estat el procés?
El llibre va partir del món punk i ha seguit aquesta línia fins al final. Jo sabia alguna cosa de tots aquests grups. Un munt d'uns, menys d'uns altres, he estat jo en alguns grups… Més o menys, però he tingut relació amb tots, els he vist tots en directe, i quan vaig ser a ells per a explicar-los el que volia fer i preguntar-los com el veien, tota la gent es va mostrar disposada a participar. La resposta de la gent ha facilitat el procés des del principi. Després, vaig entrevistar la gent que ha passat per l'assemblea de l'Estrella Negra perquè em donessin el seu punt de vista. Una vegada començades les entrevistes, Iñigo ha estat al meu costat per a donar-li forma a l'obra [assenyala a un dels dos ganxos que apareixen en la portada del llibre], i amb les correccions també m'han tirat la mà alguns amics. La maquetació l'ha realitzat Cristina Irisarri. Una vegada fet aquest treball, portem el treball a la impremta Tortuga autogestionada d'uns amics a imprimir.
Tenia clar que el llibre el trauria el DDT, però estàvem molt atapeïts. Encara així, volíem que fora un llibre de manyaga, que tingués una bona portada i maquetació. Acudim a alguns col·lectius per a demanar ajuda. Com el llibre també és una manera de promoure l'ocupació, ens han proporcionat ajuda econòmica Komantxe Konpartsak [La Comparsa del Moviment Okupa de Bilbao] i Anna Campbell Gune Askeak; aquest espai també el va ocupar la gent d'Hissar Beltz... aquesta gent que segueix igual. El col·lectiu AfterPost també ens ha ajudat econòmicament, així com Bilbo Vegan Edge. I entre els col·laboradors està Edicions Sense Glútens, el meu segell. Perquè jo també he posat els diners, en cas contrari no arribàvem. No és que no tingui diners en la butxaca, sinó que he posat jo mateix els diners per a publicar-lo. Però jo havia de treure el llibre per a dir: “Mireu, això és per a vosaltres”.
Per tant, també té molt de regal.
Sí, per complet. És més, jo no volia diners a canvi; em semblava que cobrar per aquest treball era tenir una escorça gruixuda. És veritat que fiques moltes hores, però després veus el bé que s'està quedant, i això és molt motivador. A més, si fas alguna cosa perquè et surt de dins, amb aquest entusiasme, sense donar-li importància als diners… jo crec que això influeix positivament en el resultat. Vaig estar gairebé cinc anys per a fer Merda de Bizkaia, però el temps m'és igual, el que m'importa és que el treball estigui ben fet, veure d'aquí a uns anys i dir: “Quin bé!”. Aquesta és la meva aportació, un homenatge a la gent de l'Estrella Negra.
Les paraules d'ofrena obren el llibre i amb elles t'agradaria que quedessin restes d'esperança “en aquests esperits imparables i desobedients que mai han deixat de molestar”.
Sí. I si el llibre el llegeix la gent que no ha conegut aquest espai, li vull fer arribar el següent missatge: “Vosaltres també feu una altra Estrella Negra, que necessitem”. És important donar una puntada a una porta i veure què surt després. El començament de les Estrelles Negres va ser una puntada innocent entre tres amics, i de sobte, boom!, una vida d'onze anys.
Protege el que et protegeix. L'autogestió ha estat el motor del procés, i al mateix temps pretens destinar els beneficis del llibre a projectes autogestionats, no?
Els diners recaptats serà per al DDT per a treure més llibres. A més, els beneficis es destinaran a les ocupacions marrons.
Aquest llibre ha sortit en el moment oportú: en un moment en el qual els mitjans de comunicació estan fent una campanya contra l'ocupació, en un moment en el qual els gaztetxes estan en perill; em sembla terrible, aprofitant que tots estem a casa a partir d'una hora determinada, com poden desallotjar qualsevol espai a la carta. Si és un llibre, d'alguna manera, una manera de fer arribar: “Animo gent, pega una puntada de peu més, crea un altre espai”. L'ocupació només augmenta, no resta res. Els okupes mai acomiadaran a ningú, això és improbable. Els que diuen que els okupes són dolents són els que desallotgen a la gent: PNB, Policia, bancs, macroiniciatives a la ciutat…
El desallotjament tanca el relat de la història del llibre, però dius que la història no ha acabat aquí.
És cert que el desallotjament va causar molt de dolor, que el dol va ser molt gran, i molta gent es va anar o es va posar en altres coses. En qualsevol cas, veig a la gent de l'Estrella Negra per aquí. La llavor de l'Estrella Negra s'ha mogut de lloc, no ha desaparegut.
En el teixit de l'actual moviment popular es troba la influència de les Estrelles Negres.
Sí, i a més veig que molta gent es va polititzar allí. Això té el seu reflex en els projectes que han vingut per darrere. El Grup d'Habitatge del Casc Vell AZET o la Xarxa d'Autodefensa Obrera em sembla un dels grups més potents creats en els últims temps, i aquí també veig a Hissar Beltz en part.
Hissar Beltz és un treball que va començar a escriure abans del seu buidatge. Què havia suposat aquell desallotjament?
Amb el desallotjament es va posar de manifest el suport d'Hissar Beltz, missatges que van arribar no sols d'Euskal Herria, sinó també de l'Estat espanyol i d'Europa i que van ser molt forts. Nombrosos col·lectius de Bilbao es van agafar del braç i es van protestar, la qual cosa va ser un bonic resultat del treball i de les relacions que s'han realitzat durant anys. L'Estrella Negra tenia molta força. D'altra banda, el material dels grups que assajàvem allí va quedar captiu en el local –com tot el material de l'ateneu– i vam estar assajant i fent concerts amb els instruments que ens deixaven els nostres amics durant un temps.
I a nivell personal?
Personalment, em va enfurir. Amb el desallotjament t'adones de la importància de l'ocupació, del valor de la cultura que es genera entorn d'aquesta mena de projectes. A mi –i probablement a la majoria–, les converses que allí s'han mantingut, els discursos que s'han escoltat, m'han donat un cert clic en mi; ens han donat un altre punt de vista, que ens ha permès ser potser més crítics amb el que ens envolta i amb nosaltres mateixos. Personalment, agraeixo un munt que m'hagi obert molt més. Estic molt agraït per la relació que ens ha donat, perquè hem après molt els uns dels altres. Com no els regalaré aquest llibre si ha estat terrible per a mi!
Quan parlem de compositors francesos, pensem en Claude Debussy i en Ravel. Hi ha qui es diverteix, defensant l'un o l'altre com el millor compositor francès de tots els temps. Francament, dos genis han estat absoluts, a conseqüència de les circumstàncies del seu temps. Van ser... [+]
Ulls en l'horitzó
Escriptor: Il·lustradora Mirin Agur
Meabe: Ane Pikaza
Elkar, 2020
-------------------------------------------------------
Mirin Agur Meabe ha publicat diversos textos i llibres. Ha treballat amb tots els gèneres literaris: literatura infantil i... [+]
Són un dels més bonics records que tinc en el cor. En aquella època estava fent Filologia Basca i vam anar a una societat d'Arbizu a un concert de Ruper Ordorika. Allí estaven Rikardo Arregi Diaz d'Heredia i Juanjo Olasagarre. No em vaig atrevir a dir-li a Arregi que tenia en... [+]
Els últims anys surto poc. Ho he dit moltes vegades, ho sé, però per si de cas. Avui he assistit a una sessió de bertsos. “Li desitjo molt”. Sí, per això he avisat que surto poc, suposo que vostès assisteixen a molts actes culturals, i que tenen més a comparar. Però... [+]
L'evolució que ha pres Internet en els últims 15 anys, unit al seu model tecnològic i de negoci, ens fa pensar que és una eina per a incrementar els pitjors aspectes de la humanitat. A tot el món s'han creat agents que no estan satisfets amb aquesta idea. Treballen... [+]
RR
per: Maialen Lujanbio Quan:
21 de novembre.
On: Plaza de Katakrak (Pamplona/Iruña).
----------------------------------------------
Aquí estem, amb totes les cadires del Katraka plenes. El Monument als Caiguts i Landab és el tema principal de l'espectacle de cobles o el... [+]