En la columna anterior em va quedar bastant clar el que la literatura no hauria de fer, demostrar una tesi de l'autor; però el que fa, “descriu la vida”, em va quedar massa vague, massa ample. Només ho fa la literatura? La música, el cinema i la resta no descriuen la vida? Hi ha encara alguna cosa que, com defensava Italo Calvino, només ens pot donar la literatura? Davant aquestes preguntes, recorro a un llibre d'Antoine Compagnon, La littérature, pour quoi faire?, que recull la primera intervenció que va pronunciar en el Collège de France, en 2006.

El lloc de la literatura ha disminuït molt en la nostra societat últimament, però no té importància en l'oci, a l'escola, en la premsa. Té competidors pertot arreu i no té cap monopoli. Però, diable, jo ho he comprovat, continua proporcionant plaer i ensenyant, millor, ensenyant, superant els límits de la vida quotidiana, augmentant els errors del llenguatge, fent l'efecte d'un coneixement insubstituïble, minuciós i extens de l'experiència humana, i en lloc d'emetre veritats rodones, sembra dubtes, ambigüitats i preguntes en les nostres certeses. Ho llegim, doncs, encara que no sigui imprescindible, perquè fa la vida més agradable, més clara, més rica, més fàcil de viure. Eh, però sense cap moralina, perquè conec a gent que no llegeix res, i alguns semblen felices. El que sí que sé és per què llegeixo: Oh!, perquè em fa més aviat que no llegir. I pertot arreu té rivals, no té cap monopoli, però la literatura està de la seva part i la seva poder continua sent desmesurat.

Fa un parell de setmanes va pronunciar Compagnon el seu últim discurs en el Collège de France. Amb la pandèmia, vaig seguir en directe. Desitjaria que la hi traguessin en el llibre, com en aquell primer discurs, per a poder tornar una vegada i una altra.