Traduït automàticament del basc, la traducció pot contenir errors. Més informació. Elhuyarren itzultzaile automatikoaren logoa

Sobre les pensions públiques

Zarata mediatikoz beteriko garai nahasiotan, merkatu logiketatik urrun eta irakurleengandik gertu dagoen kazetaritza beharrezkoa dela uste baduzu, ARGIA bultzatzera animatu nahi zaitugu. Geroz eta gehiago gara, jarrai dezagun txikitik eragiten.

Recentment els membres del Pacte de Toledo van arribar a un acord per a establir com seran les futures pensions públiques. Es van aprovar una sèrie de criteris per a la seva consideració pel Parlament Central.

Certament, hi ha alguns criteris positius fixats, com la pujada anual de les pensions, per a no perdre el poder adquisitiu, que s'executarà segons l'Índex de Preus de Consum (IPC); o que en determinar el nombre de pensions es tinguin en compte els 25 anys més pròspers de la història laboral de cadascun dels aportants. No obstant això, el Govern central va anunciar immediatament la substitució d'aquests 25 anys per 35, amb el que, de sobte, el nombre de pensions es veuria reduït.

També té aspectes negatius. En primer lloc, s'hauria de demanar als polítics un canvi de filosofia per a fixar les pensions públiques, i això no s'ha abordat. I és que, en lloc de canviar la filosofia de les pensions públiques i trobar els fons públics addicionals que cal destinar per a això, ens reconeixeran que la despesa pública és constant o bastant invariable, i caldrà repartir aquesta quantitat mentre els pensionistes estan en continu creixement.

"Per què l'educació pública o concertada, la justícia, la defensa o la sanitat s'inclouen en els pressupostos de l'Estat i es financen amb els impostos generals i no ocorre el mateix amb les pensions públiques?"

El canvi en la filosofia de les pensions públiques significa que el servei de les pensions ha de ser com qualsevol altre servei públic. És a dir, per què l'educació pública o concertada, la justícia, la defensa o la sanitat s'integren en els pressupostos de l'Estat i es financen amb els impostos generals i no ocorre el mateix amb les pensions públiques? A aquest efecte, les pensions públiques haurien de reconèixer-se com un servei d'interès econòmic.

A conseqüència d'aquest tractament de les pensions públiques, el pressupost de la Seguretat Social quedaria integrat en el pressupost general de l'Estat i les aportacions econòmiques de capital i treballadors estaran integrades en els ingressos públics.

Un altre punt entorn de les pensions també dona peu a la reflexió i consisteix en la proposta d'allargar l'edat de jubilació. A més, la prolongació d'aquesta edat comportaria una recompensa d'ingressos més generosos. En la meva humil opinió, la decisió d'allargar el temps de treball hauria de ser voluntària i, una vegada que s'hagi treballat un munt d'anys, caldria tenir tot el dret a accedir a la pensió màxima i castigar econòmicament la persona que vol jubilar-se més tard perquè deixi lliures els llocs de treball. I caldria prohibir totalment les jubilacions anticipades, com ocorria fa uns anys; l'excepció és que després del fracàs d'una empresa es convertiria en treballadors majors, perquè no se'ls pot accedir a un altre lloc de treball.

D'altra banda, el nou Pacte de Toledo també ha obert un buit per a obrir les portes a les pensions privades i en aquest àmbit cal seguir als sindicats, que tenen la disposició de pactar amb els seus patrons aquest tipus de pensions, perquè en la seva constitució els agrada participar en la seva gestió. D'altra banda, ens sorprèn que els patrons vulguin promoure les pensions privades mitjançant aportacions econòmiques, mentre que no volen fer més aportacions per a consolidar les pensions públiques. A més, sobre aquests fons de pensions apareixerien dos tipus de treballadors, els de grans i els de petites empreses, que tindrien dificultats per a constituir aquests fons. Així mateix, quan es promoguin pensions privades, hi haurà avantatges fiscals en detriment de la ciutadania, ja que la hisenda es durà a terme amb menys diners públics.

Aquests són alguns dels temes que els treballadors i pensionistes, entre altres, hem de tenir en compte. Atenció, doncs!

Bidali zure iritzi artikuluak iritzia@argia.eus helbide elektronikora

ARGIAk ez du zertan bat etorri artikuluen edukiarekin. Idatzien gehienezko luzera 4.500 karakterekoa da (espazioak barne). Idazkera aldetik gutxieneko zuzentasun bat beharrezkoa da: batetik, ARGIAk ezin du hartu zuzenketa sakona egiteko lanik; bestetik, egitekotan edukia nahi gabe aldatzeko arriskua dago. ARGIAk azaleko zuzenketak edo moldaketak egingo dizkie artikuluei, behar izanez gero.


T'interessa pel canal: Iritzia
2025-03-12 | June Fernández
Meloi saltzailea
Eskratxe

Antifaxismoari buruz idatzi nahiko nuke, hori baita aurten mugimendu feministaren gaia. Alabaina, eskratxea egin diote Martxoaren 8ko bezperan euskal kazetari antifaxista eta profeminista bati.

Gizonak bere lehenengo liburua aurkeztu du Madrilen bi kazetari ospetsuk... [+]


Teknologia
Komentokrazia

Sare sozialetan badira zenbait pertsona eragin gaitasun handikoak. Jarraitzaile ugari dute, eta euren iritziak egiatzat hartzen dira. Askok, ordea, egia barik, interes propioa edo klase baten interesak iraunkortzea bilatzen dute. Ameriketan komentokrata deitzen zaie. Alegia,... [+]


2025-03-12 | Mati Iturralde
Gudaren jauntxoak

1986. urtean Espainiako Estatuak NATOn jarraitzearen aurkako botoa eman zuen euskal gizarteak. Denborak ematen duen perspektibak oraindik ez du azaldu zeintzuk izan ziren gizartearen arrazoi sakonak gerra erakundean parte hartzeari uko egiteko.

Felipe Gonzálezen... [+]


Ikusezinak

Martxoaren lehenengo lanegunarekin batera, komunikabideetan azalduko ez diren aldaketak etorri dira EHUn. Azken Lan Publikoko Eskaintzaren ondorioz, ehunka langile –arlo tekniko eta administrazio zerbitzutakoak– orain arte okupatzen zuten lanpostutik atera eta beste... [+]


Bolo-bolo

Bolo-bolo dabil energia berriztagarrien hedapenaren inguruko eztabaida. Sarri askotan, iritsi den proiektu zaparrada desordenatuak eragindako artegatasunak bultzatuta, albiste zein iritzi-artikulu mordoaz gain, hitzaldiak, eztabaidak, mahai inguruak, bideo emanaldiak eta abar... [+]


Elle-aren biya

Lagun asko sumatu dut kezkatuta euskaldun gero eta gutxiagok ahoskatzen duelako elle-a. Haur eta gazte gehienek bezala, heldu askok ere galdu du hots hori ahoskatzeko gaitasuna, idatzian ere nahasteraino. Paretan itsatsitako kartel batean irakurri berri dugu: altxorraren biya... [+]


Lankidetzaren aldeko aldarria

Unibertsitateko ikasleen artean, maiz topatzen ditugu beste lurraldetakoak ere, bereziki gradu ondorengo ikasketetan. Topaketa horiek badira errealitate berriak ezagutzeko bide, baita besteak entzun eta besteez ikasteko parada ere. Garapenerako lankidetzari loturiko gaiak izan... [+]


2025-03-11 | Joan Mari Beloki
Euskal Herria Europa berrian

Ukrainako gudaren amaierak ondorio sakonak ekarriko ditu Europa osora. Europako elite ekonomikoek beren indar guztia jarri dute guda-zelaian eta galdu egin dute. Galtzaileek, elite globalistek, beren egitasmo kuttuna galduko dute, Europako Batasuna, eta Bruselatik europar... [+]


Euskara bihotzean eta erdara ezpainean

Azterketak amaitzearekin batera ohikoak bihurtu dira ikasleriaren artean, urteko garai honetan merkeak diren hegaldiak hartu eta adiskideekin bidaiatzea. Horrela egin dut neuk ere eta Londresera joateko aukera izan dut. Ildo beretik, bertan “euskaldun” pilarekin egin... [+]


Hezkuntzaren merkantilizazioa eta noraezaren aurrean, HezkuntzArtea sortu da!

Ez dakit nondik hasi, egia esan. Ordezkoa naizen heinean –irakaskuntzan ikasturte gutxi batzuk daramatzat lanean– eskola ugari ezagutu ditut Nafarroa, Bizkai eta Araban zehar. Lankide izan ditudan irakasleekin euskal eskolak dituen gabezien inguruan hitz egiten... [+]


EAEko Osasun Saila mediku euskaldun bila

Alberto Martinez Eusko Jaurlaritzako Osasun sailburuak argi dio: ez ditu mediku euskaldunak aurkitzen, eta euskarazko osasun arreta ezin da bermatu mediku egoiliar (formazioan dauden espezialista) gehienak kanpotarrak direlako. Mediku euskaldunak bilatzea perretxikotan joatea... [+]


Zilbor-hestea

Gogo eta gorputzaren zilbor-hesteak: bi kate. Bi kate, biak ebaki beharrezkoak: bat gorputzaren bizitzeko, bestea gogoaren askatzeko”. Hala dio Mikel Laboaren kantak; hala izan da belaunaldiz belaunaldi, egun arte.

Gogoan dut nire gurasoak askotan joaten zirela... [+]


Iruña-Veleia: epaiketatik bost urtera

Otsailean bost urte bete dira Iruña-Veleiako epaiketatik, baina oraindik hainbat pasarte ezezagunak dira.

11 urteko gurutze-bidea. Arabako Foru Aldundiak (AFA) kereila jarri zuenetik epaiketa burutzera 11 urte luze pasa ziren. Luzatzen den justizia ez dela justizia, dio... [+]


Superwoman

MAITE: (biharko eguna antolatzen bere buruaren baitan) Jaiki, gosaldu, bazkaria prestatu, arropa garbitu, etxea garbitu, gizon hori jaiki, seme-alabak jaiki, hiru horien gosaria prestatu, haiek agurtu, erosketak egin, lanera joan, seme-alabak eskolatik jaso, merienda eman,... [+]


Eguneraketa berriak daude