Viure amb la mort
En el moment de redactar aquestes línies, seixanta persones han mort en la seu de la Fundació Fiella-Sant Hospital de Tremp de Lleida a conseqüència d'un brot de COVID-19. Això significa que en menys d'un mes han mort el 40% dels 143 residents, l'1% dels 6.000 habitants de la capital, Pallars Jussà. No hi ha consol per a una regió en estat de xoc.
Segons dades de l'Institut Nacional d'Estadística, en els cinc primers mesos de 2020 es van registrar 231.014 defuncions en l'Estat espanyol, 43.537 més que en el mateix període de l'any anterior. Això significa un increment del 23,2%, dibuixant una tendència a l'alça, i segurament tancarem aquest fatal any amb una xifra rècord.
"Continuem vivint d'esquena a una realitat tan duradora com la pròpia vida: la mort. I jo em nego a mirar de reüll"
La majoria de les morts han arribat en un context de solitud de les víctimes, confinades i sense contacte amb el seu entorn afectiu, i els afins no han pogut acomiadar-se ni celebrar amb normalitat els tradicionals rituals funeraris. Tot això ha suposat un major impacte emocional, una situació d'angoixa i un procés de dol difícil, segons tots els experts.
No obstant això, continuem vivint d'esquena a una realitat tan duradora com la pròpia vida: la mort. I jo em nego a mirar de reüll, perquè tard o d'hora tots haurem d'enfrontar-nos a ell. Igual que li ha passat a tantes persones, en aquest maleït 2020, fa dues setmanes, un dels meus oncles s'ha anat per sempre.
Per sort o casualitat, el dia abans de rebre la trista notícia vaig tenir la sort d'entrevistar a Kilian Jornet, l'alpinista més versàtil per a molts. Malgrat haver perdut a diverses persones en la seva carrera, em va contar que, malgrat saber que es posa en perill en algunes de les seves activitats esportives, continua anant a la muntanya per a sentir-se viu: “Hi ha una por que ens manté vius, que et fa no saltar quan estàs en el barranc”.
Poc després, en un tanatori fred sense abraçades, em vaig recordar de les seves paraules i vaig reflexionar sobre com aquest sistema deshumanitzador ens empeny a l'estrès quotidià, envoltat de formigó, en el qual perdem el contacte amb l'essència de la pròpia vida i els seus cicles naturals. Aquesta pot ser una de les causes de l'horror que ens produeix la mort, ja que és el moment en el qual ens trobem amb el buit que deixa. Volem llavors mantenir la sort de tornar a connectar amb el valor de la vida i continuar respirant.
Recentment s'ha aprovat en el Congrés dels Diputats la primera llei d'eutanàsia, que ratificarà el dret a una mort digna. D'aquesta manera, s'acabarà amb les llargues esperes i sofriments injustos de les persones que sofreixen situacions irreversibles i els volen. Viuran en la nostra memòria, mai mor el que no s'oblida. Potser el millor homenatge que podem fer és continuar lluitant per una vida que val la pena viure. Per vosaltres.
Bidali zure iritzi artikuluak iritzia@argia.eus helbide elektronikora
ARGIAk ez du zertan bat etorri artikuluen edukiarekin. Idatzien gehienezko luzera 4.500 karakterekoa da (espazioak barne). Idazkera aldetik gutxieneko zuzentasun bat beharrezkoa da: batetik, ARGIAk ezin du hartu zuzenketa sakona egiteko lanik; bestetik, egitekotan edukia nahi gabe aldatzeko arriskua dago. ARGIAk azaleko zuzenketak edo moldaketak egingo dizkie artikuluei, behar izanez gero.
“Han passat 18 anys des que van aparèixer uns 400 grafits en l'excavació, 16 anys des que fos expulsat del camp d'excavacions de Lurmen sense proves científiques i 4 anys des que es va celebrar el judici sense aclarir el tema, podem dir que continuem investigant i els que van... [+]
En aquest món frenètic i vertiginós en el qual vivim, els canvis socials que se succeeixen a poc a poc ens semblen a vegades imperceptibles, irrellevants o insignificants. Tanmateix, no és així, i hem de ser conscients d'això per a actuar amb prudència. Exemple d'això és... [+]
Els diumenges de setembre és costum pujar a Ernio, ballar en Zelatun i menjar xoriço morro, o una cosa així. El pitjor temps no fa falta gent. Enguany, quan els meus amics marxaven més primerenc i jo em retardava, pujava només, trobant-me amb les quadrilles que baixaven. La... [+]
En el llibre fronterer de The House on Mango Street, escrit per Sandra Cisneros, el gos d'un personatge té dos noms: un en espanyol i un altre en anglès. És possible que a primera vista pugui resultar estrany, fins i tot per a un llibre, però si un pensa més... [+]
Era impossible endevinar qui era o qui era el lema que llegia, però qui era!
Ángel González Olvera va ser conegut a Mèxic fa 11 anys quan els bertsolaris ens van convidar a unes jornades amb els seus improvisadors. Vivia en un alt del pujol, alimentant-se d'ocells, coloms,... [+]
Els utopianos del llibre Utopia de Thomas More estimaven llegir-lo. La bona educació de les lletres els havia portat a començar en la infància i a prosseguir la seva vida adulta sense que ningú els ordenés res, llegint i aprenent i llegint més. Imagineu el temps dedicat a... [+]
Com en l'Edat mitjana dominava Déu, en l'època moderna vivim sotmesos al mercat i a les seves rígides lleis. Els grans sous d'alt nivell estan determinats pel mercat, ja que els premis dels CEO d'Iberdrola o BBVA els marquen els mercats del seu sector, encara que s'emporten 300... [+]
En la podksemana La llanterna de diógenes he trobat moltes idees per a continuar pensant en l'entrevista a Miguel Benasayag-eg. Entre elles, les reflexions que fa l'ésser humà sobre les nostres relacions amb la tecnologia.En el
diàleg es compara la influència de les... [+]
La tercera vegada que rebia les mateixes dades que l'estudiant, no recordava més que aquestes frases tan usades, en les quals el no-res havia aixafat la meva intel·ligència: “No som res”, “la vida no té sentit”, “Déu, si és tan innocent com diuen, per què ens fa... [+]
La responsabilitat és de l'Estat sionista d'Israel, que, amb l'ajuda d'una gran part de la població, soldades, colons, etc., està fent neteja ètnica i genocidi contra els països i pobles de voltant.
Els Estats occidentals també els donen suport, els donen armes i els presten... [+]
Això em va dir l'ex alumne, que va trigar molt a presentar una denúncia que estava en el jutjat mesos i que, per recomanació del psicòleg, havia retirat la denúncia de violació. I jo romania callat, sense poder endevinar què dir-li al jove que encara presentava símptomes... [+]
No és un senyal d'orgull mirar a les persones que estan davant meu com si no fossin persones? Sí, clar que sí. Però com podem esperar que els altres s'entenguin? Comprendre, observar, mirar. Voler entendre als altres no requereix aquesta actitud orgullosa? Sabent el que és... [+]
Diuen que ha passat un any. Mai he comprès l'arrogant costum que tenim els occidentals: encara que el conflicte duri gairebé un segle, adaptem les dates al nostre gust, regalant la importància que vulguem. Ha estat diferent l'última època per als palestins que estan presos en... [+]