La cooperativa Maitelan neix l'any 2020. En primer lloc, a petició dels tècnics de l'agència de desenvolupament Iturola d'Hernani, l'institut Gezki de la UPV/EHU va realitzar una recerca sobre les necessitats de cures a la comarca de Beterri-Buruntza. Després d'això, fa dos anys, el grup Amher SOS Racisme d'Hernani i Iturola van impulsar un procés conjunt amb dones migrades en el municipi. Entre les 30 i 40 dones que es reunien tots els dissabtes, es van identificar les mancances del sector de cures: precarietat manifesta, treballs sense contracte, treballadores internes de llar que treballaven 24 hores a canvi de 900 euros... En aquest procés van veure l'oportunitat de transformar el sector de forma cooperativizada.

Cooperativa integral de 48 socis

Al febrer de 2020 es va celebrar l'assemblea constituent de la cooperativa Maitelan. De les 30-40 dones migrades que van iniciar el procés, es van constituir set persones sòcies treballadores: quatre d'elles són formals i altres tres no estan regularitzades (no tenen papers), però participen en les estructures de Maitelan amb les mateixes decisions i drets. La resta de treballadors que no van fer el pas d'unir-se a la cooperativa han creat una borsa de treball a la qual Maitelan accedeix puntualment quan els socis treballadors no poden prestar un servei.

Però a més dels socis treballadors, hi ha altres dos tipus de socis: els usuaris (que reben el servei) són vuit, dels quals cinc són particulars i tres entitats. I socis col·laboradors, 27 d'ells particulars i sis entitats. “Maitelane uneix a aquests tres agents per a treballar sobre com està el tema avui dia i pensar a on volem arribar”, explica el coordinador Ernesto Fernández. Tenen clar que per a solucionar aquesta crisi cal “desmercantilizar les cures”: “Maitelan està en el mercat, però d'una forma política i perquè no pot estar d'una altra manera. En Maitela no és la solució, però ha començat a cuidar un petit camí en el camí de la transformació”.

Treball digne i papers com a objectiu

L'objectiu de Maitelan és dignificar el sector i treure la cura d'aquesta precarietat estructural. Per a això, quan va sorgir, es va començar a elaborar un conveni per a garantir les cobertures socials (vacances, pagues extres...) que dignificarien el treball. Però encara no ho han aconseguit. Fernández reconeix que hi ha empreses neoliberals amb millors condicions laborals.

A més de la vigilància, des del principi s'ha mantingut el sector de la neteja, “per a donar una mínima estabilitat als treballadors. El sector de la vigilància és molt variable i el servei de neteja no”. S'ha volgut cooperativizar els salaris, és a dir, que, independentment del treball que es fes, la quantitat bruta que es cobrava per hora fos la mateixa que es cobrava. “Però aquests dos acords són les dues cares d'una mateixa moneda: la de neteja molt forta i la de cura que moltes vegades no existeix”. S'han adonat que no poden competir a preus de mercat si s'apliquen al manteniment del salari del conveni de neteja: “Per això, per al mes de gener separarem les tasques de cura de les de neteja, es cobrarà diferent. És una batalla perduda, però no es pot fer
d'una altra manera”. Un altre dels objectius de Maitelan és regularitzar la situació de les persones sense papers a través d'una cooperativa. També aquí les dificultats són grans: “Per cada persona que vulguem regularitzar, la cooperativa ha de tenir un capital social de 10.000 euros, a més d'un contracte amb aquesta persona d'almenys el 80% de la jornada laboral”.

En aquest moment Maitela està prestant 11 serveis que, entre tots, no arriben a una jornada a jornada completa: dos socis treballen, un al 70% de la jornada i un altre al 20%. Aconseguir més serveis és, en opinió de Fernández, la qual cosa els permetrà en el futur millorar les cobertures socials dels treballadors, pujar salaris i regularitzar la situació de les persones sense papers a través de cooperatives.