argia.eus
INPRIMATU
Petites mentides
Koldo Aldalur Hirigoien 2020ko abenduaren 24a

No sé si en el vostre entorn, però en el meu entorn, alguns valors són inqüestionables: ser una persona treballadora i no mentir, per exemple. Per descomptat, ser euskaltzale i abertzale, més que valors són símbols tatuats en la pell i el cor, ciutadans d'Urola Erdia, sense molt de mèrit, francament.

De ser una persona treballadora, bo, què us diré. Si és per a tirar endavant el caseriu i la gran quadrilla de nens, potser cal considerar-lo vàlid, no ho sé. Si ficar milers d'hores en la fosa del poble és ser obrer, per a comprar el cotxe 4x4 més gran i, de pas, per a omplir les butxaques del cap, em sembla que això és més al·lucinant que un valor.
Però a mi em crida sempre l'atenció la mentida. Pot ser mentida el que dius, encara que estiguis convençut que dius la veritat, i és una mentida perfecta quan saps que el que estàs dient no és veritat quan obres la boca.

A més, hi ha mentides doloroses, deplorables, i mentides perdonables, és a dir, petites mentides.

"Les càrregues negatives d'informació seran el resultat del contagi del meu sistema immunològic de contenció optimista, però de tant en tant agrairia una petita mentida, una notícia educada"

En The Invention of Lying Ricky Gervais en 2009, tots els habitants de la ciutat no deien més que la veritat, i allò era un escàndol. El dia es barallaven perquè el veí havia dit això o allò. I no gaire millor amb la família, per descomptat. Algú es va adonar que, dient mentides, o almenys sense dir totes les veritats en veu alta, el seu món era molt més agradable i les seves relacions molt millors i més fàcils.

Perquè així com la mentida malintencionada desperta dolor i odi, les petites mentides ens permeten viure en harmonia. Diria que aquestes mentides, a més de ser necessàries per a la relació, també expressen respecte i afecte. Precisament les petites mentides fan en les nostres relacions la funció d'oli que necessitem per a no colpejar-nos en tot moment dolorosament.

Tinc davant meu el periòdic del dia. Com el meu entorn, que rebutja la mentida. Encara que és més prim que un paper de cigar, ha demostrat la seva fortalesa per a resistir amb fermesa totes les traves que se li han posat. Mitjà de comunicació abertzale. Decidir si és o no euskaltzale, exigiria un debat pausat. Començant per la portada, passant per totes les seccions –incloses les esqueles, per descomptat–, i fins al cartell de les pel·lícules de les petites hores de la nit que no veuré, les notícies són negres. Una dolenta i una altra pitjor. És una realitat de l'època fosca que estem vivint, sí, però a vegades sembla que cada pàgina és un camp ple de dolor, que quan comenci a llegir la notícia esclatarà.

Les càrregues negatives d'informació dels últims mesos seran el resultat del contagi del meu sistema immunològic de contenció positiva, però agrairia que de tant en tant m'oferís una petita mentida, una notícia que, sense ser mentida, ens estimulés a sortir al carrer. Que és enganyar-me a mi mateix? Sí, per descomptat. Creieu que només vosaltres tracteu d'enganyar la vida?

Si els periodistes som hàbils en alguna cosa, ens diem mitges veritats i mitges veritats. Si fos cert que la bona notícia embeni tant com la dolenta, igual seria fam però riuríem més.