De moment, no ha començat a aprendre les llengües d'Àfrica, sinó al basc, l'idioma original de l'àvia. Carmen Landa Garmendia va fugir del franquisme en 1962 amb 21 anys i es va dedicar a la costura d'Alger. 58 anys després les àvies i nets van parlar per primera vegada en basc per telèfon. L'àvia està orgullosa que la seva neta hagi cosit la història de la seva família. Per part seva, el jove sastre de la llengua voldria agafar el fil i l'agulla i ajudar a unir a la societat basca, o almenys, afegir un nombre de parlants vivint en basc. No és un repte fàcil, però la puntada ha estat un èxit: va arribar fa any i mig a Euskal Herria i treballa com a periodista Ahotsa.info i en Hordago-El Salt. Ha suplantat al maleït somni americà i ara ha començat a somiar en basc.

Quin idioma se sentia a la vostra casa de Marsella?

Sobretot francès. És cert que hi havia una mescla especial. Els meus pares també parlen àrab i amb altres familiars parlàvem en castellà.

Per què en castellà?

Perquè les meves cosines vivien a Alacant [Països Catalans]. Anàvem allí a l'estiu i em va entrar la passió per aprendre el seu idioma.

Has viscut en diferents llocs. Ha decidit els allotjaments per idioma, és a dir, per familiaritzar-se amb l'idioma local?

Sí, però amb un matís: vaig anar a practicar anglès a Escòcia i em vaig acostumar al castellà a Salamanca; després, a Galícia, el meu pensament va canviar una mica. Allí tenia l'oportunitat de viure còmodament, sabent castellà; no obstant això, abans d'anar em vaig apuntar a les classes de galego, ja que tenia clar que volia conèixer des de dins la realitat dels parlants d'una petita llengua.

Des de llavors s'ha dedicat al català i al basc. Per què has decidit aprendre llengües minoritzades?

Perquè no veure les llengües pròpies és renunciar a la realitat local. Record que als 16 anys el que realment em feia il·lusió era aprendre bé l'anglès, com a la majoria dels joves avui dia. Els polítics s'aprofiten d'això per a vendre el mal sistema educatiu PAI en anglès i arraconar el basc.

Per a poder fer demagògia sobre aquest tema fa falta el consentiment de la ciutadania. Per què acceptem tot això?

Perquè tenim el somni de la vida als Estats Units ficat al cap. A més, volem viatjar a l'estranger, però sense tenir massa relació amb el lloc. Per això els vols estan cada vegada més barats.

Vostè li ha donat la volta a aquesta manera de pensar. Quan va sorgir l'interès per viatjar i conèixer altres idiomes?

Quan tenia 20 anys i vaig veure a través dels mitjans de comunicació la connexió del procés independentista català amb la llengua. L'Estat francès té una única llengua oficial, el francès, mentre que l'espanyol admet altres llengües a més del castellà. Aquesta diferència em va interessar.

En què consisteix aquesta diferència en la pràctica?

L'ús de la llengua en l'administració canvia moltes coses. En cas contrari, el llenguatge es torna invisible i es va perdent a poc a poc. És evident que els bascos estan fent un gran esforç per a difondre la seva llengua i és lamentable que les decisions polítiques no donin continuïtat a la voluntat de la societat. De totes maneres, a més de les vulneracions de drets molt evidents, em ve al capdavant l'exemple que vaig veure fa poc en les xarxes socials per a adonar-me de la influència que pot tenir la falta d'oficialitat en qualsevol detall de la vida: Una persona va preguntar si hi havia alguna possibilitat que el permís per a sortir al carrer en el confinament estigués escrit en basc i un escriptor francès va respondre que volia tenir la seva autorització escrita en llatí...

És a dir, per a burlar-se de l'interrogador.

Per descomptat! A més, a la vista de les respostes, diria que la falta d'oficialitat fa que el menyspreu es normalitzi.

Menyspreu, o en el millor dels casos, folklore.

En Ipar Euskal Herria el folklore està en tot: en arquitectura, en símbols… Per exemple, fa poc vaig estar en Ezpeleta i ho vaig veure tot ple de lauburu. Igual que succeeix amb la llengua, el basc sembla estar idealitzat, però des de les institucions no rep cap suport. No obstant això, en part, en Hego Euskal Herria ocorre el mateix.

Com?

Tots coneixem el vídeo en castellà sobre l'origen de les boniques paraules basques que tant s'han difós. Està bé com a primer pas per a la difusió del basc, és a dir, en un principi per a atreure a veïns d'altres llocs de l'Estat espanyol a la nostra llengua i despertar l'interès. Però repetir el vídeo tantes vegades significa que hem deixat el basc en la zona sagrada i, per tant, convertir-lo en intocable. Al cap i a la fi, ho hem mitificado, com si el llenguatge que serveix per a comunicar no fos el viu. Per això, la responsabilitat dels euskaldunes és cosir el basc en la societat, per a poder després estendre-ho a l'exterior.

No ens convertim en còmplices d'aquesta folklorización de la llengua quan escrivim el mateix missatge en castellà o en francès i després en basc, en lloc de fer-ho al revés o en un únic idioma?

Estic d'acord. El problema és que quan es veu en basc s'ofèn a la gent, perquè si està en basca no s'entén, i si el basc s'ha posat per davant la imposició comença a pujar i a baixar.

No hi ha res a dir a Navarra…

Sí, i no sols quan és molt evident, per exemple, entre aquells que tenen euskarafobia. Amb els vídeos d'Ahotsa.info rebem sovint comentaris de persones enfadades, dient: “No ho entenc, poseu-ho en castellà”. Però no tenen ja tants mitjans com volen en castellà?

Subtítols: A favor o en contra?

En el món de la comunicació és innegable que cal tenir en compte al públic, però està en mans dels comunicadors euskaldunes donar prioritat al basc o intentar arribar a més gent a través del castellà. En Ahotsa.info volem dirigir-nos a tota Navarra, i per descomptat, hem debatut sobre això.

Al final, a vegades vau decidir utilitzar el basc i altres vegades el castellà.

Sí. Si traduíssim vídeos en basc al castellà, també hauríem de fer el contrari. Però, per descomptat, tots els euskaldunes de Navarra saben castellà, per la qual cosa no té sentit. El que passa és que nosaltres pensem que en el futur tots els navarresos que saben castellà haurien de saber basc i els subtítols no van en aquesta direcció. Aquest és el nostre repte. Els diria a aquells que exigeixen subtítols més del que demanen que es dirigeixin a qualsevol altre mitjà de comunicació, perquè no estem obligats a retornar-lo tot.

A més, l'oferta no és reduïda.

El contingut és molt variat, però no així en el món basc. Quan encenc ETB1 alguns programes em resulten vergonyosos. No crec que satisfaci les necessitats de tots els bascos, en absolut.

Pot posar exemples?

El coronavirus, per exemple. Primer ens informen llargament de la situació de la CAB, després de Navarra, i, finalment, si hi ha temps, de manera escarida d'Iparralde. Fins i tot quan el Govern francès va establir el confinament, en Teleberri vam haver d'esperar més de vint minuts. Demostra clarament la falta de visió nacional absoluta.

Últimament s'ha obert el debat sobre el basc batua i els dialectes.

La primera vegada que vaig parlar en basca amb la meva àvia va ser molt emocionant per als dos, i ella està molt orgullosa de mi. Per a mi és difícil entendre el basc tancat d'Usurbil, però podem parlar junts. Em sembla terrible que, encara que visqués a Alger des de jove, la seva mare recordés perfectament la seva llengua. A més, domina el francès i el castellà i es desembolica en àrab. D'altra banda, em fa pena perquè el seu nivell de basc té una complexitat d'inferioritat. Em va dir que el meu basc era molt més bonic i més net que el seu.

Ara sembla que la pressió unida està infravalorada.

Sí, diuen que és pura creativitat artificial. La meva àvia no s'adona que avui dia el seu dialecte té molta personalitat. Ell va sofrir el menyspreu del franquisme i ara, en canvi, en el món basc s'està estenent el menyspreu per l'unit, també en molts altres idiomes. És innegable la necessitat del basc unificat, igual que és imprescindible protegir els dialectes. Aquest tipus d'enfrontaments ens separen, també ens separen els conceptes d'euskaldunberri i euskaldunzahar. Crec que els bascos tenim més problemes per a discutir. Com hem dit, el folklore o la mitificació no ens beneficia res als quals estem en el procés d'aprenentatge, i moltes vegades ni tan sols l'actitud d'uns pocs euskaldunzaharras.

Per les correccions?

La seva naturalesa. Si he dit alguna cosa malament, sé rectament i t'ho agrairé, però no siguis purista.

On està el límit?

En castellà. A vegades és necessari acceptar-los perquè els nous parlants realitzin la transició d'una llengua a una altra. No existeix un llenguatge pur, si ell està viu.

Vostè ja ha superat la transició.

La setmana passada vaig somiar en basca! No ho esperava i em va alegrar molt. Això significa que soc capaç de pensar en basc.

En quin idioma pensa habitualment?

En francès, però és cert que a vegades incloc expressions en castellà, fins i tot quan parlo amb la meva mare.
Podries dir que estàs totalment immers en basc?
Estic en camí, però encara no.

Et creus el model dels alumnes de basc?

La veritat és que estic una mica cansat d'elogis. Per descomptat, estic content i orgullós, però crec que prendre el meu cas com a model pot ser perjudicial. De fet, per al meu treball ha estat positiu aprendre basc i així hauria de ser per a tots. Desgraciadament, en general no és així i cal fer un gran esforç per a poder aprendre basc a Pamplona. A més, els títols estan bé, però volem viure en basc i tenim massa obstacles. Per això, em fa por que no demanem massa als quals estan aprenent basc posant-me com a model. Més que admirar les terribles experiències individuals, hem d'unir les nostres forces per a impulsar projectes col·lectius com Euskaraldia i Errigora.