La impunitat i la capacitat d'influència de Rodolfo Martín Villa amb la seva carrera política es veu millor si s'analitza no sols en partits i institucions, sinó també en el pes i la presència que ha tingut en les grans empreses de l'Estat espanyol en les últimes dècades.El
diari català El Crític ha registrat en el registre mercantil i des de la dècada de 1990 ha pogut confirmar que l'exmandatario franquista ha ocupat càrrecs en 45 empreses, algunes de les quals són molt conegudes. En total, Martín Villa ha ocupat 93 càrrecs corporatius en 30 anys, l'últim al juny de 2019, quan va ser nomenat conseller extern de l'empresa constructora i industrial Tècniques Reunides, obra per la qual encara cobra 115.000 euros bruts a l'any.

Els seus primers contactes amb el món empresarial van coincidir amb la presa dels alts càrrecs del règim de Franco, quan era declarat falangista. Així, en 1973 va ser nomenat president del Banc de Crèdit Industrial (BCI). Fins que en 1979 va deixar de ser ministre de l'Interior i en 1980 va ser nomenat ministre de l'Administració Territorial, va ocupar la direcció d'Ibercobre, companyia que tenia el monopoli de l'extracció de coure en l'Estat espanyol, també anomenada “residència de ministres en l'altre costat”.

Posteriorment, durant el mandat del PSOE, va ostentar els alts càrrecs de diverses mútues i companyies d'assegurances, amb més o menys escàndols, i també va ser president de La Cellophane Espanyola de Burgos, propietat del Banc de Bilbao. De 1993 a 1997 Martín Villa presidirà el Consell de Control de Caja Madrid. Precisament, en aquells anys es van començar a utilitzar les conegudes targetes black, i en el judici que es va celebrar en 2018 molts van demanar el testimoniatge de l'exministre franquista.

Però els negocis més importants els va fer en la dècada dels 90, quan el seu amic José María Aznar va arribar al poder. En 1997 es va convertir en president d'Endesa, però en ple procés de privatització. Al seu cap, la gran companyia elèctrica espanyola va instal·lar les seves arpes a Xile amb la seva filial Enersis i va construir la gegantesca presa dels maputxes a la vall de Biobío, causant un enorme genocidi natural, per a això va comptar a més amb la “ajuda” de famosos pinochetistes. En aquesta època, el dictador Augusto Pinochet es trobava a Londres, retingut arran d'una ordre internacional de detenció, per la qual cosa el president d'Endesa va fer gestions perquè li deixessin en llibertat.

Sogecable (2004-2010), Sareb (2013-2018) o el Grup MGO (2013-2019) han estat les pròximes pistes d'aterratge del nostre falangista. Però la seva empresa familiar, Polinmarpe S.L., representa el que millor es pot aconseguir amb influències polítiques. La família de Martín Villa, que posseeix el 21% de les accions, està estretament lligada a l'empresa de neteja Cliner, S.A. Cliner va ser fundada en 1985 per diversos membres de l'entorn d'Aliança Popular, incloent-hi Martín Villa, i té contractats serveis amb múltiples bancs i institucions públiques: BBVA, Santander, Transports de València, Govern de Cantàbria...Han estat
molts els governs i empreses que han donat menjar a l'ex ministre franquista. A canvi de què? Fins a on arriben les cicatrius i les compensacions dels cops d'esborra de la Transició?