És clar que va ser una de les decisions no reconegudes d'aquell cim. Aquesta ofensiva ens vol introduir la idea que el capitalisme, a més de ser el millor sistema econòmic i molt salvatge per a molts sectors de la societat, té un rostre humà i, encara que dona dividends als seus accionistes, es preocupa pel benestar social.

En aquest context, el president de la Fundació Arizmendiarrieta sorgida de les arrels del Grup Mondragón, Juan Manuel Sinde, És possible un capitalisme progressista? (És possible un capitalisme progressista?) Ha publicat l'article en diversos mitjans de comunicació. Sinde destaca una cita del fundador de les cooperatives basques José María Arizmendiarreta: “Les idees ens separen, les necessitats ens uneixen” i conclouen que “també és a les nostres mans anar construint un capitalisme progressista que, a més del progrés econòmic, s'ocupi també del benestar de les persones i busqui un pragmatisme basat en valors morals”.

No, no es pot construir un capitalisme progressista. És una contradicció, des de les seves pròpies paraules. Aquest “capitalisme progressista” no deixaria de ser filantròpic i amant de l'almoina: tracta d'oferir a les treballadores pors, engrunes o millores salarials miserables. El capitalisme, que és estructural salvatge i generador de desigualtat, sempre buscarà socialitzar les pèrdues i privatitzar els beneficis amb el menor cost. Ho veiem amb la pandèmia. No entén els valors morals, només fa cas del valor dels seus negocis en borsa.