En l'últim llarg ens ha tocat una vida trista, com per a enfurir-nos, tant que tenim un futur antisocial, de casa, de treball, que no volíem representar, i sense rols de rock i de timba. I no sabem quan podrem donar-li la volta. Doncs bé, en un context com aquest, han posat en marxa l'excavadora amb la intenció de tornar a desenterrar el que vam ser cinc músics alabesos que no tenen ni experiència ni prestigi. No tenen res a perdre!

Va començar a escriure cançons de Txiki que ja havia treballat en grups com Gatillazo i La Polla i després es va unir a l'escriptura de Gatillazo, membre de Rockaina i Salvate Si Angelillo. Poc després van arribar Buton (Gatillazo, Al Karajo), Mikel (Childrain, Vicepresidents) i Pela (Obligues, Sumision City Blues, Marky Ramone…), cadascun d'ells de la seva casa, però farts de la situació, amb ganes de posar el seu gra i enriquir el resultat.

Les cançons de Txiki tenen una base etiquetada punk-rock de la Llanada Alabesa –no pot ocultar-ho–, però a les cançons se'ls uneixen molts més matisos, entre ells l'hard rock i el rock urbà, que es coneix com kaletarra. El Quintet ha aconseguit un so rodó.

Així, encara que els riffs adhesius de la llanada alabesa i del punk de 1977 apareguin sobretot en Mala música i Cendra, també hi ha uns altres: manxes i punk-rock més agressiu en cançons com a Química, La fàbrica de gas i Blat de moro. En la resta de les cançons predomina el toc de carrer. Futur i Velles mentides de divendres, Perdre el vici té una gran petjada dels anys 80, Contra el sòl és una balada, La reina de la festa es fa esperar la seva flama es multiplica en l'hard rock, L'excavadora fa un gest especial als treballadors que s'unien en timbes rock-and-roll i, finalment, Temps diferents s'uneix a diverses generacions.
El disc estarà disponible a la fi de gener.