Ni ahobizi, ni belarriprest, no he participat en l'Euskaraldia d'enguany. Som euskaldunes perquè a casa hem crescut en basc en un entorn castellanitzat. Nosaltres no ho triem, els pares s'euskaldunizaron i així ens ha tocat. El basc ens ha donat molt, personalitat, cultura i visió pròpia per a entendre les coses. Tanmateix, això ha tingut les seves conseqüències: hem parlat en basc sempre que hem pogut i hem sofert els xocs en la nostra pell des de petit.

A conseqüència de l'ampliació del coneixement, s'han ampliat les possibilitats de fer-lo en basca i les últimes campanyes d'idiomes han posat l'accent en el seu ús. Donant a entendre que els euskaldunes tenim la responsabilitat d'utilitzar el basc. Però les coses no són tan fàcils.

El que estigui en basc anés del seu circuit habitual viurà les dificultats per a complir amb el seu dia a dia i les situacions desagradables que li han sorgit de manera involuntària. Els castellanoparlants li conduiran regularment els seus traumes, el de les oposicions, el de qui diu que viu en el Goierri, etc.

Però qui escolta els nostres? A principis de la pandèmia, el veí que estava amb mi en la xarxa de suport dels veïns, em va dir sense vergonya que per a ell el basc no existeix aquí. Com és possible viure un al costat de l'altre i no veure'ns?

Potser perquè hem dirigit les nostres campanyes a fascinar als castellanoparlants callem els nostres dolors i sempre volem mostrar-nos amables. Qui no sàpiga el que és viure en una llengua minoritzada, no obstant això, difícilment comprendrà les nostres sensacions i necessitats. És curiós que en un moment en el qual el feminisme, el LGTBI, el Black Lives Matter i altres opressions s'estan visibilitzant i entrant en la societat, els bascos siguem conscients del muts que estem.

Aquí no hi ha ningú que s'oposi al basc, perquè el basc és la llengua antiga i no sé d'on. Fem campanyes i omplim els carrers quan ve Korrika, però el basc no té utilitat en la nostra realitat. No hi ha cap plantejament lingüístic de l'Administració en tota la comarca. Encara que a l'escola ensenyem als joves taules verbals i gramàtica, no els donem eines per a conèixer el territori, la cultura i la comunitat.

Sé que l'Euskaraldia serveix per a enfortir el basc a algunes persones i m'alegro d'això. Però jo estic cansat de reivindicar el basc, encara que sàpiga que no podem viure del tot en basc, només m'agradaria que s'acceptessin tal com som.