Es pot deduir que va néixer en Mantina i que va venir d'aquesta ciutat, però no hi ha més dades biogràfiques sobre ella. A més, cita una sola font en el Banquet de Plató, Diótima.

Plató diu que una vegada Sòcrates estava en una festa, que diversos homes van intentar descriure-ho. Llavors Sòcrates va prendre la paraula i va explicar que Diotima li havia ensenyat el que era l'amor. Per tant, Diotima va ser professora o mentora de Sòcrates. I encara que a penes hi ha dades sobre la seva vida, Plató mostra el seu pensament filosòfic a través de Sòcrates.

En opinió de Diotima, en l'amor la persona i l'emoció estan separades. Quan separem l'amor de la persona, i el considerem com un portador independent de l'amor, podem introduir-nos en la realitat divina. Al cap i a la fi, a través d'aquest relat, Plató diu que el concepte d'amor platònic té el seu origen en Diotima.

Però sent l'única font contemporània, la majoria dels experts neguen o qüestionen l'existència real de Diotima, en una època en la qual les dones influïen molt poc en l'àmbit acadèmic. Sabem que realment van existir altres personatges que Plató cita en el Banquet i que considera reals. Llavors, per què la referència de Diotima no és real? Hi ha qui creu que Diotima va poder existir, però ell i Aspasia de Milet, la dona de Pèricles i, entre altres coses, qui va promoure una escola per a dones, diuen que podrien ser la mateixa persona.

Si dubtem que una dona que va influir en Sòcrates i Plató i que, per tant, va ser fonamental per a superar el pensament pitagòric fins llavors, va ser real, com podríem pensar que en la mateixa ciutat i en la mateixa època van destacar dues dones?