La primera ona, la del passat mes de maig, no va deixar víctimes mortals en la localitat biscaïna de Bermeo. Tampoc en Plentzia, i després, al novembre, la grip provocaria la mort de 13 persones. En Erandio, el mes de maig passat es van comptabilitzar 3 morts i a l'octubre es van comptabilitzar prop de 60 morts. A Vitòria-Gasteiz no van arribar als 10 de maig i a l'octubre van superar la barrera dels 200 morts en tot el territori. A Irun no es va comptabilitzar cap mort fins a agost i només al setembre es van superar els 90 morts… Aquestes dades recopilades per Anton Erkoreka en La pandèmia de grip espanyola al País Basc (pandèmia de grip espanyola a Euskal Herria) demostren que la segona ona de la grip al País Basc va ser molt més fort que la primera. Tenint en compte els set territoris, al maig les morts per grip no van arribar als 20 i a l'octubre es van situar entorn dels 600; és a dir, en un sol dia de tardor van morir com en tot el mes de primavera.

I el succeït a Euskal Herria es pot estendre a tothom. A Espanya, per exemple, el 75% de les víctimes mortals van ser provocades per la segona ona, una dada més significativa si es té en compte que la primera va bufar amb força a Madrid i altres punts d'Andalusia. D'una banda, la temperatura va provocar la força de la segona ona: Igual que el COVID-19, la grip es propaga més fàcilment en els freds. D'altra banda, la població estava afeblida per la primera ona i, especialment a Europa, per la Primera Guerra Mundial. En el primer cop ja havien pres unes quantes mesures (ús de màscares, aïllament…), però en el segon van haver d'endurir-les i concretar-les. Vindria també una tercera ona (i, segons alguns experts, una quarta, encara que molts altres la titllaven de reaparició puntual), molt més suau, entre altres coses, gràcies a les mesures preses en la segona.

En les pandèmies següents també s'observa un model d'ona similar: En la grip asiàtica de 1957-1958, en la grip russa de 1977-1978… I enguany també estava prevista aquesta segona ona. Llavors, per què no ho preveien en 1918? Evidentment, hi havia antecedents de pandèmia, però no degudament estudiats, ja que la biomedicina va néixer en el segle XIX i és llavors quan es comencen a recopilar i interpretar de manera específica dades d'epidèmies i pandèmies.

Sabem, per exemple, que en el segle XIV, en l'època de la Pesta Negra, la malaltia va reaparèixer diverses vegades, a diferència d'altres virus, que la pesta bubónica s'estén més fàcilment a l'estiu, quan les temperatures són calentes, però no hi ha dades suficients per a determinar un patró d'ones. En paraules del professor d'Història de la Ciència, Carmel Ferragud, de la Universitat de València, “no serveix explicar les epidèmies del passat a través de la biomedicina actual i les eines, perquè la manera de conceptualitzar les malalties és molt diferent”.