Les violacions dels drets humans constitueixen un dels principals punts d'interès dels mitjans de comunicació occidentals en la política internacional. Els governs i líders dels països assetjats s'estigmatitzen d'una superioritat moral poc dissimulada, intercalant plugim i ruixats de notícies reals, semi-reals o falses.

L'acostament humanitari té molt de lògica caritativa, pretén agitar les emocions, allunyant l'atenció de les causes dels problemes i dels veritables responsables. Això deixa clar qui controla l'agenda i el relat. De fet, la lògica humanitària estèril afavoreix que l'imperialisme nord-americà pugui justificar els atacs contra els Estats sobirans.

És irònic veure com des dels Estats Units es donen lliçons de drets humans a diferents països del món que tenen una gran repercussió mediàtica. Mentrestant, Washington no s'ha convertit en una notícia prioritària, però continua violant amb total impunitat les lleis internacionals i els drets humans: Sense el suport de l'ONU bombardejant, ocupant o ampliant la misèria a través de sancions econòmiques. Per si no fos prou, els Estats Units duu a terme totes les execucions extrajudicials desitjades, l'última del general iranià, el general Qasem Soleimani.

La secreta labor de sicari que realitzaven els serveis secrets ara és en alguns casos pública per ordre del president dels Estats Units. En 2010, Trump va seguir el camí i va fer un salt qualitatiu amb l'assassinat de Souleimani: va matar al general d'un país sobirà en un vol regular durant una missió diplomàtica, convidat pel Govern iraquià i amb passaport diplomàtic. Si haguessin assassinat al cap de les forces armades estatunidenques o al secretari d'Estat, ja estaríem en guerra oberta.

La guerra contra l'Iran no és nova. En 1953, la CIA i el MI6 (Serveis Secrets Britànics) van donar un cop d'estat contra el Govern democràtic iranià que volia recuperar el control del petroli. Després de la revolució de 1979, els anglosaxons van reprendre la guerra contra el sobirà iranià fins als nostres dies.

Trump ha imposat a l'Iran les sancions més dures que ha tingut mai un país per a ofegar la seva economia i ajudar a les revoltes contra el seu govern. Mentrestant, sembla que l'assassinat de Souleimani podria ser utilitzat per Trump per a reforçar la seva imatge i enfosquir el procés d'impeachment; al mateix temps, pot ser un moviment de complaença per als sectors militaristes i imperialistes d'EE. Per contra, la resposta mesurada i limitada de l'Iran i l'actitud de Trump han deixat clar que no tenen cap voluntat de guerra en directe. És més, pot ser que es tracti d'un moviment que el president estatunidenc deixa l'Iraq en el futur. Ara serà més difícil perquè l'Iran ha llançat un avió comercial amb destinació a la zona de l'euro. Teheran ha marcat el Gol de la pena en la seva pròpia porta, després de la mort de 176 persones en l'acte.

No obstant això, amb l'accident, l'Iran ha donat una lliçó als Estats Units. En 1988, un vaixell nord-americà que envaïa la mar iraniana va llançar l'avió del vol comercial Iran Air 655 amb un míssil en l'espai aeri iranià. Els Estats Units van matar a 290 passatgers i George Bush va dir que mai demanarien perdó. Finalment, en 1996, Washington va pagar indemnitzacions a les víctimes, però no les va pagar per la pèrdua de l'avió i, avui dia, segueix sense demanar oficialment el perdó.