argia.eus
INPRIMATU
Lluites pels drets humans
Junts més forts
  • Perquè sense racisme, des del feminisme, volem viure en la diversitat sexual i en basca. Sota aquest lema, a la foto inusual, hem vist als agents que lluiten en quatre lluites en el Dia Internacional dels Drets Humans. L'Observatori dels Drets Lingüístics vol abordar aquesta adreça: acostar els drets lingüístics a altres societats col·lectives i mostrar el compromís dels propis defensors de la llengua amb altres drets humans.
Onintza Irureta Azkune @oirureta 2020ko urtarrilaren 08a
Argazkian, Ibai Fresnedo (Harro! plataforma), Alazne Beltran de Lubiano (Euskal Herriko Bilgune Feminista), Agurne Gaubeka (Hizkuntz Eskubideen Behatokia) eta Melvin Ngounou (Ongi Etorri Errefuxiatuak). Abenduaren 10ean, Giza Eskubideen Nazioarteko Egunea
Argazkian, Ibai Fresnedo (Harro! plataforma), Alazne Beltran de Lubiano (Euskal Herriko Bilgune Feminista), Agurne Gaubeka (Hizkuntz Eskubideen Behatokia) eta Melvin Ngounou (Ongi Etorri Errefuxiatuak). Abenduaren 10ean, Giza Eskubideen Nazioarteko Egunean bildu ziren lau eragileak Andoainen. Argazkia Hizkuntz Eskubideen Behatokiak utzia da.

La invitació va ser realitzada per l'Observatori de Drets Lingüístics Harro! La plataforma LGBTI, Euskal Herriko Bilgune Feminista i ongi Etorri Errefuxiatuak. Volien que aquest dia fos una fita. Així ens ho ha comunicat Agurne Gaubeka, recentment nomenada directora: “Fins ara hem reivindicat els drets lingüístics en solitud, o almenys només, i hem considerat que és un moment per a fer un pas, que quan parlem dels drets humans es parli també dels drets lingüístics i que l'Observatori assumeixi altres drets humans”.

Més enllà de la foto del 10 de desembre què? L'Observatori està en marxa i seguirà en contacte amb els agents del moviment popular. Volen acostar-los el tema dels drets lingüístics i parlar de les mesures i compromisos que les associacions poden adoptar en l'àmbit intern. El 10 de desembre d'enguany es treballarà perquè es reuneixin més agents. Per exemple, els agradaria unir-se a associacions relacionades amb la diversitat funcional.

Més exclosos els drets lingüístics?

Els tres agents van respondre afirmativament a la invitació. Hem preguntat a Gaubeka si és fàcil fer aliances i aconseguir que altres col·lectius reivindiquin els drets lingüístics, i ens ha respost que no, que molts no s'atreveixen a sumar-se a la reivindicació ‘vull viure en basca’: “Molta gent creu que si defensa els drets lingüístics es mulla massa políticament. Algunes persones, grups polítics i institucions tenen clars els drets a favor del racisme, el feminisme i el moviment LGBTI, però els drets lingüístics no són per a ells un dret fonamental. És política per a ells, és política en el sentit negatiu”.

S'han trobat amb associacions que tenen molt ben treballat el seu discurs i tenen problemes per a posicionar-se en les reivindicacions d'altres agents, posen obstacles o són un repte per a ells. En les associacions es troben individus disposats a integrar-se en els drets lingüístics, però és més difícil que el grup faci passos. No tot és impossible, no obstant això, Gaubeka ha destacat la relació que existeix entre el feminisme i l'activitat cultural en basca. Se'ls ha fet fàcil unir-se a Bilgune Feminista, ja que aquest moviment ja ha recorregut un camí en la reivindicació dels drets lingüístics. A partir d'un exemple concret, s'ha referit a la figura del murmuri que s'utilitza en les reunions i en diferents esdeveniments. Aquesta figura permet que les sessions internes i les externes es realitzin en basca, mentre que els qui no l'entenguin estan acompanyats per algú que li fa una traducció a cau d'orella.

Necessitat d'enfrontar-se a un mateix enemic

Orgullós! El membre de la plataforma, Ibai Fresnedo, creu que s'està consolidant la tendència de fer aliances, i a més de comptar amb la seva opinió, també el perceben en la plataforma LGBTI. Representen la seva plataforma en plena relació amb els drets humans i se senten còmodes en la reivindicació dels drets lingüístics. No fa dos anys que es va crear la plataforma, però ja en dues ocasions han participat en accions concretes amb altres agents. El 21 de setembre, el sector de la metal·lúrgia es va manifestar pels carrers de la capital biscaïna. Al matí la plataforma va participar en la seva manifestació i a la tarda la plataforma i els treballadors del metall es van manifestar sota el lema Harro ez dona €uropride. El passat 10 de desembre, Dia Internacional dels Drets Humans, es va unir als tres agents que hem esmentat. La vaga general es durà a terme el 30 de gener, sota el lema Per un treball, una pensions i una vida digna.

El 21 de setembre Harro! membres de la plataforma en la manifestació del metall. Foto: Orgullós! Plataforma.

Fresnedo creu que són necessàries aliances si es vol fer front al capitalisme, el colonialisme i el patriarcat: “Cada associació haurà d'analitzar què és el que ens uneix. Cadascun seguirà en la seva lluita, però com a poble hem de tenir una visió més àmplia. Hem d'aprofitar els punts de trobada”.

Un mite que és un obstacle per a fomentar la convivència

Mikel Álvarez és membre de la plataforma ongi Etorri Errefuxiatuak. Ens ha dit que sentien la necessitat de participar en alguna cosa així com la compareixença en el Dia dels Drets Humans: “Si parlem dels drets humans, hem d'actuar sense jerarquitzar-los, tant pel que fa als drets lingüístics, com als drets de les persones migrants i als drets socials. La progressió dels drets humans no té sentit”. Amb la compareixença volien trencar un mite que tant els migrants com molts dels nascuts creuen que el basc dificulta la construcció de la convivència. La compareixença dels quatre els va semblar una bona oportunitat per a superar la contradicció.

Álvarez, per part seva, té la mateixa sensació que Gaubeka, ja que connectar amb les reivindicacions que no són pròpies no és tan fàcil. Ongi Etorri Errefuxiatuak és una plataforma plural, hi ha gent de molt diversos orígens, gent amb moltes visions polítiques i socials: “Una cosa és participar en un acte com el del 10 de desembre i una altra és portar a la pràctica aquestes reivindicacions en el dia a dia”. Reconeix que tenen molta feina per fer, però creu que aquest pas ha estat ben pres dins de casa, és a dir, el basc no és una dificultat, sinó un element positiu.

Álvarez relaciona amb facilitat els drets lingüístics i els drets de les persones migrants, la plataforma aborda el tema de la migració, però també la diversitat cultural. “Si apostem per la diversitat cultural, el basc té una importància especial”.

Gaubeka ha dit que han donat un petit començament, que l'Observatori té moltes ganes d'obrir el camí. Establir aliances i traslladar els drets lingüístics a la primera línia.