Traduït automàticament del basc, la traducció pot contenir errors. Més informació. Elhuyarren itzultzaile automatikoaren logoa

Peces fines de fusta sobre el tronc corb

  • Hi ha pocs espectacles com el de portar pomeres de flors el mes d'abril. Ones de flors blanques. La poma ha estat un aliment i beguda durant milers d'anys. Poma crua, rostida i dolça; most, xiular, sidra i vinagre. Té fusta fina, bona per a tallar i adequada per a petites peces, mànecs, etc. També per a fer jous.
Antton Olariaga

Hem recollit el text de l'entrada i el dibuix que teniu en la pàgina del costat. En el llibre trobareu il·lustracions d'una dotzena d'arbres, un per cada mes. I al seu costat, una breu explicació de les seves flors, fruits i troncs.

La pomera no és un arbre alt, pot tenir una altura màxima de 8-10 metres, i té el tronc equivocat, en part similar al cirerer. La seva fusta s'aprofita especialment per a fabricar peces petites. La seva fusta és fina, però dura. Per a poder treballar a la carta cal assecar-se lentament, ja que en aquest procés s'esquerda i es deforma. Una vegada sec és més estable i llavors sí que es pot subjectar bé el torn i la talla. No existeix un mercat especialment sòlid centrat en la transformació de la fusta de pomera, però l'ebenisteria és una bona peça per a fer peces petites. No sols per a això. Amb la seva fusta s'han fabricat caragols, eines de teixir (com les llançadores), pals de golf, eines de fusteria (raspalls, martells, mànecs de serra…), incrustacions, instruments musicals, joguines per a nens… Una altra cosa és la quantitat de pomeres que es talla, o es pot tallar, per a usar-los en fusteria avui i per a nosaltres.


T'interessa pel canal: Sagarrondotik
2024-12-16 | Jon Torner Zabala
Sidra Basca
Nord i sud, tradició centenària sota el mateix barret
La Denominació d'Origen Euskal Sagardoa s'ha marcat un repte: Recollida de pomes i sidreros de tot el País Basc. “La cultura de la sidra està en tot el territori i s'han mantingut les pomes per a la sidra en tot el territori”, ens comenta Unai Agirre, coordinador de la marca... [+]

2024-12-16 | Garazi Zabaleta
Producció de suc de poma d'Ozaeta (barrundia)
8.000 litres de suc de poma produïda en 900 habitants
“Trauré un suc de poma?”. Amb aquesta pregunta comença una entrevista amb els membres de l'Economat de Barrundia Koldo López Borobia, Susana López d'Ullibarri i Santi Txintxurreta. Ens hem reunit al voltant del pont de pomes i al jardí envoltat de pomeres. Això no és... [+]

2023-12-20 | Jon Torner Zabala
Experiència participativa i independent en Usurbil
En Usurbil (Guipúscoa), cinc joves d'al voltant de 30 anys van començar a fabricar sidra fa vuit anys. Beñat Irazusta, Mikel Rosales, Josu Furundarena, Aitor Pagola i Joxe Mari Zubimendi, “l'únic que no és un carreró”, com ens ha dit Irazusta.

2023-12-20 | Jon Torner Zabala
Manzano
Ocupació del manzanal per a la seva revitalització
Entre set i vuit noies, trans i bolleras que no van néixer però que viuen prop de Sant Sebastià formen el grup de producció “expropiada” Sagarrondu. Gairebé tots són de tornada als 25-30 anys, llistes de carrers, però relacionats amb la terra; algun ha treballat... [+]

2023-12-15 | Jon Torner Zabala
Botànic soviètic que va morir captivat sota els ordes de Stalin
Nikolaï Ivanovich Vavilov, nascut a Moscou el 25 de novembre de 1887. Botànic i genetista va identificar l'origen de diversos aliments conreats. En 1940, quan estava recol·lectant llavors en terres ucraïneses, la policia secreta la va detenir i en 1942 va ser empresonada en... [+]

2023-01-18 | Jon Torner Zabala
Eduardo Zubiria
Escultor matemàtic que ha plantat pomeres a 1.000 metres
Eduardo Zubiria, nascut a Pamplona en 1963, sidrero i artista matemàtic. Mamà, pela, papà de Muskiz. Arrels imoztarras en Ultzamaldea. Té allí pomeres de 100 anys i un manzanal més de mil metres a Roncal. Com a artista va començar a treballar en la fusta, per a després... [+]

2023-01-18 | Garazi Zabaleta
Els últims mohicans de la poma segueixen a Baztan
Arribem a la petita localitat d'Arizkun, a Baztan, una tarda a punt de ser novembre, i el gegantesc mural del frontó ens diu alguna cosa sobre la relació del poble amb la poma. Ens conten que a la casa Batzabalea viu un home que sap molt de poma: Pello Mendikoa Maritorena,... [+]

2021-12-22 | Jon Torner Zabala
Serra de Tian Shan, "bressol" de la pomera
A la fi del segle XIX, quan els botànics van començar a preguntar quin podia ser l'origen dels cultius, van concloure que la pomera domèstica va sorgir de la hibridació de la pomera silvestre europeu i altres espècies asiàtiques. I fins fa poc s'ha pensat que era així. En... [+]

2021-12-22 | Jon Torner Zabala
Sidrería Trebiñu
Pomeres tardanes adaptades als gels de primavera
A 650 metres d'altura, el gel sovint en el centre d'Àlaba, però a Burgos, “terra oblidada”. Els distintius de Treviño marquen ineludiblement el seu cultiu, entre ells el de la poma, com a mostra el recorregut de la sidrería que es va obrir en Askartza en 1998.

2021-12-22 | Garazi Zabaleta
Sidrería i dones
Fent el seu lloc en un món que ha estat masculí
La sidra és una dels senyals d'identitat de la cultura i tradició d'Euskal Herria, més que una simple beguda, un producte lligat a tot un patrimoni. Però com en molts altres àmbits que beuen de la tradició, tendim a relacionar la sidra amb les sidrerías amb persones d'un... [+]

2020-12-15 | Jon Torner Zabala
De la Gènesi a Zakilixut
Les pomes d'aquest una cosa fosca natura morta que els nostres avis tenien penjat en la paret del saló, tenen onze cosins, sobretot –però no sols– en pintura, testimonis de la presència d'aquest fruit en l'art i en general en les nostres vides i imaginari. Hem portat a... [+]

2020-12-15 | Unai Agirre
La poma, el tresor del País Basc
La poma és un dels grans tresors del País Basc, que s'ha desenvolupat, millorat i arribat fins nosaltres durant segles en els caserius i manzanales d'aquí. Al costat d'ella, la sidra, que durant milers d'anys ha estat la seva companya de viatge. Tenim una gran riquesa en pomes... [+]

2020-12-15 | Jon Torner Zabala
Mikel Garaizabal, enòleg
"Enguany el txotx serà diferent, aprofitem-ho per a canviar de model"
El vi, la cervesa, el txakoli o fins i tot l'oli, han estat testimonis d'una revolució, protagonistes d'un procés que els ha impulsat la diversificació del producte i els ha donat valor. Ara és a la sidra a qui li correspon fer el pas, si vol ser en el mercat, segons ens... [+]

Sidrerías al carrer
El retorn de les barriques urbanes?
Encara que les veiem en els barris i caserius, fa no gaire era més habitual que les sidrerías fossin al carrer, en les zones baixes dels edificis de les zones antigues dels nuclis urbans. En alguns llocs la cultura de la sidra es va mantenir fins a mitjan segle XX, com en... [+]

Eguneraketa berriak daude