La ironia és molt freqüent en la història, i aquests carrers han estat visitades a principis d'octubre amb imatges tan vívides com les de Chernobyl, encara que molt poques en el món les han vist: Lituània ha simulat una explosió nuclear, preocupada per la central nuclear d'Astravyets, que Bielorússia posarà en marxa amb el nou any, a uns 40 quilòmetres de Vilnius.
Al setembre, el Govern va anunciar que gastaria 900.000 euros en la compra de pastilles de iode per a 2,8 milions de lituans, un terç de la població del país. El cap de l'agència de Protecció Civil, Edgaras Geda, va avançar als mitjans l'essència de les maniobres d'octubre: “Tot el que heu vist en la sèrie Chernobyl ho veureu als carrers d'aquí: sirenes, socorristes, helicòpters… Aquí la gent recorda el que va passar a Txernòbil, molts dels nostres familiars, entre ells els meus oncles, van ser portats als treballs de rescat, per això ho coneixem tan bé. No esperarem que succeeixi el pròxim accident, hem d'estar preparats per al que succeeixi”.
Així s'han vist –encara que als bascos no ens han ensenyat– les maniobres que durant els tres dies següents a l'1 d'octubre han estat protagonitzades per funcionaris, voluntaris i ciutadans de la zona: sirenes tocant alarma, anomenades d'emergència i missatges en els telèfons de la gent, militars en les labors d'evacuació, voluntaris que feien de víctimes sofrint registres i proves, agents vestits per a emergències nuclears testant persones, animals i aliments… Les imatges es poden trobar per Googleando.
Els presidents de Lituània i Letònia, que es trobaven de visita en aquests dies, van expressar públicament la seva conformitat amb la preocupació que suscita la central nuclear d'Astravyets. Això sí, Letònia no ha fet seva la decisió de Lituània de renunciar a l'electricitat que arriba procedent de Bielorússia, ha informat el Govern.
El president lituà Gitanes Nauseda ha dit a l'estranger que la central construïda per Bielorússia a la frontera és molt perillosa per a altres països de la regió, que Astravyets no compleix els estàndards de seguretat, que des que van començar a construir-se en 2012 s'han produït diversos accidents, robatoris, maltractaments als treballadors i altres: és segur que almenys tres treballadors han perdut la vida i que el lladre principal de la central ha caigut d'una altura de 3 tones. Tampoc compleix la recomanació de no construir nuclears a menys de 100 km de les grans ciutats des de Fukushima. Lituània ha demanat a la Unió Europea (UE) que pressioni a Bielorússia perquè segueixi endavant.
La central d'Astravyets, que ha de produir 2.400 megavats amb dos reactors atòmics, ha estat construïda pel rus Rosatom. L'empresa pública Rosatom compta amb projectes en marxa o en marxa, a més de Rússia, en països com la Xina, l'Índia, Turquia, Hongria o Finlàndia. El mes d'agost passat es va produir un accident de trànsit en la base militar Nyonoksa, en la qual cinc militars van perdre la vida i altres cinc persones van resultar ferides per radioactivitat en un míssil atòmic sota la supervisió de Rosatom.
Els lituans no manquen de motius per a enfadar-se amb Bielorússia, en veure que ells construeixen Astravyets a 40 quilòmetres de Vilnius, després que haguessin renunciat a l'energia atòmica en referèndum. Tots dos països formaven part de la gran Unió Soviètica quan Chernobyl va esclatar en 1986. Lituània funcionava llavors com una central d'Ignalina, semblant a la de Txernòbil.
La Unió Europea va considerar que Ignalina era massa perillosa, per la qual cosa va ser clausurada en 2009. Prèviament, les autoritats havien convocat un referèndum per a conèixer l'opinió dels ciutadans: la majoria es va mostrar partidària que les centrals continuïn funcionant, però com la participació no va aconseguir el 50%, el govern va escoltar la UE.
El govern de Lituània va decidir, juntament amb els de Letònia i Estònia, construir una nova: Visaginas amb una potència de 1.350 MW. En 2012, el Parlament de Navarra (Seimas en lituà) va decidir que l'assumpte havia de comptar amb el vistiplau de la ciutadania i va convocar un referèndum per al 14 d'octubre. Amb una participació del 52,58%, el no a la nuclear ha estat del 64,77%, el sí del 35,23%. Què va passar entre el referèndum de 2009 i el de 2012? Es tracta d'un greu accident atòmic a Fukushima al març de 2011, que casualment havia de construir el japonès Visaginas Hitachi.
Bielorússia ha de posar en marxa la nova central al gener de 2020 i, encara que s'han negociat més garanties, els lituans hauran d'aprendre a viure amb els àtoms d'Astravyets que tenen al seu costat. No els consolarà molt saber que no són els únics. Els ciutadans austríacs, malgrat la prohibició legal i constitucional de construir centrals atòmiques, també estan condemnats a veure com a Eslovàquia i Hongria s'estan construint noves centrals nuclears en les quals qualsevol accident pot perjudicar directament els austríacs.
Mentrestant, la gent de Bielorússia, què diu? No sabem, si no sabem que s'ha comès una emergència nuclear a Lituània, membre de la Unió Europea, més difícilment ens arribaran els ressons dels mitjans escrits amb caràcters ciríl·lics. La maleïda fàbrica de Txernòbil es trobava a uns 5 quilòmetres de la frontera amb Bielorússia. Veure a Bielorússia, que ha pagat més car que Ucraïna les conseqüències de la catàstrofe de Txernòbil, en la seva aposta per tornar a jugar amb l'energia atòmica en 2020, indica alguna cosa sobre el seu sistema polític i social.
L'Associació de Científics Pro-Bielorussos No Nuclears porta temps alertant a les autoritats sobre els riscos del projecte d'Astravyets i mobilitzant-se en funció de les seves possibilitats. Un dels líders científics, Heorhi F. El vell físic Lepin es va dirigir a la cadena de televisió polonesa Belsat el mes de juny passat. “Sento la necessitat de recordar a Txernobil, de recordar-li a la gent”, diu davant de la cambra. “Allí vaig veure moltes coses que haig de comptar al món.
Encara m'estripa el cor”.
En 1986, sent un científic conegut en la Universitat, va marxar voluntàriament a Txernòbil. Va treballar durant sis anys al costat del reactor rebentat. Va participar en el grup de redacció de la Llei de Víctimes de Txernòbil. Té diversos llibres escrits sobre el tema. Lepin es va sorprendre des del principi de la ubicació de la central d'Astravyets, a causa de la perillositat sísmica de la zona i a la proximitat immediata de l'emplaçament triat d'un magatzem que alberga la bacteriològica Bacillus Anthracis (bacteri del lupo negre). 20 científics van alertar públicament des del principi de què es tractava del lloc més inapropiat per a construir una central d'aquest tipus.
Des de 1994, el president de Bielorússia, Aliaksandr Lukaxenka, no vol molt a Lepin i als científics de la seva corda: “Ell diu que els que estem en contra de la nuclear som científics mandrosos, perquè no pot dir que som ignorants. Ens considera ‘malfactors disfressats’ i gent contrària a la nació. Això ha dit de mi”.
Moltes altres persones que s'adonen del perill que suposa el tema, estan en silenci, i Lepin lluita des de Bielorússia pel seu silenci. En el vídeo de la cadena Belsat, l'ancià físic parla dels altres savis que no es mullen davant la porta de la central d'Astravyets: “És clar: no diuen la veritat. Diuen que la nuclear no té riscos, que és barata, que aporta beneficis. Així parlen els qui no volen perdre els seus petits llocs. No ho diran perquè viuen amb por de perdre el treball. Però són ells els que no ho són. És l'abertzale el que diu la veritat pel bé del poble, no pel bé d'alguns dirigents”.