A principis de segle, el govern mexicà va arribar a acords amb empreses estrangeres compromeses amb la lluita contra el Canvi Climàtic, per la qual cosa s'han construït 28 parcs eòlics en l'Istme de Tehuantepec. Diu que és una nova forma de colonització.

Sí, perquè la majoria de les empreses són estrangeres, moltes espanyoles. Tornen a apoderar-se de les nostres terres. No obstant això, l'or és energia elèctrica.

El govern anterior va declarar diverses zones d'Oaxaca com a Zona Econòmica Especial, amb el nou govern s'ha canviat el context.

El president del Govern, Enrique Peña Nieto, va presentar la comarca com a Zona Econòmica Especial. No obstant això, el nou govern ja va dir que aquestes zones econòmiques ja no existien. En aquestes zones s'estan duent a terme diversos projectes que, encara que no han estat declarats Zones Econòmiques Especials, el Govern està actuant de la mateixa manera: posa facilitats a les empreses perquè s'instal·lin en elles. En l'Istme de Tehuantepec es pretén construir un corredor multimodal interoceànic que connectaria l'oceà Pacífic amb l'Atlàntic. La idea principal és unir les principals economies del món. A més, el passadís inclou altres projectes.

Quins són?

A més del corredor interoceànic, es preveu la construcció d'un gasoducte entre Coatzacoalcos i Salina Cruz i dos nous ports. El gasoducte es vol utilitzar per a conduir gas natural i s'està plantejant la seva explotació mitjançant fracking. A més, existeixen diverses conques mineres. D'altra banda, comptem amb 28 parcs eòlics que produeixen 3.000 megavats per hora. Les empreses privades utilitzen les línies de transmissió de la Comissió Federal d'Electricitat, però aquestes línies no poden transmetre més del que es transmet actualment. D'aquesta manera, es preveu la construcció d'una nova línia per a produir, almenys, 3.000 megavats més per hora. Aquesta línia discorreria des d'Ixtepec fins a Yautepec, coincidint amb el Projecte Integral Morelos. Els seus membres lluiten contra aquest projecte. En aquest combat va ser assassinat Samir Flores Soberanes.

També hi ha un mur, no és així?

Sí, també es pretén construir un mur en Tehualtepec per a impedir que els membres de Centreamèrica s'extraviïn a la frontera. Tot això s'està duent a terme amb consultes d'aquest tipus.

Consultes amb

Suposadament amb el poble, però en realitat no és així. Actuen d'acord amb la llei, criden al poble a les consultes. Però els que estan d'acord amb les intencions del Govern, la gent que és dels partits que ha fet el pacte, o els que han signat algun contracte… estan avalant amb poca gent l'expropiació de terres.

Per als governants són valuoses les empreses, no nosaltres; nosaltres no som més que una nosa a l'hora de dur a terme el seu plantejament. No pensen que, com a poble indígena, tenim dret a viure tranquil·lament en la nostra terra i dignament amb la nostra perspectiva de món. Som ciutadans i ciutadanes de segon o tercer grau. Als seus ulls no som valuosos, sinó el que nosaltres tenim: un territori ric en recursos naturals.

L'actitud de resistència davant l'expropiació de terres, en canvi, us posa en perill.

Sí, la lluita contra aquestes empreses suposa posar en risc la pròpia vida. Alguna vegada vam haver de fugir d'allí per a evitar que ens matessin.

Les empreses eòliques i els delinqüents organitzats són amics. Actuen com a suport a les empreses. Això ha provocat que en la comunitat hi hagi enfrontament entre la confrontació, la violència i les diferents perspectives.

El mal causat per això es notarà en la comunitat.

Hi ha qui valora el que diuen el Govern i les empreses, a canvi d'una mica de diners. I els que estem en contra, els que defensem, ens amenacen. Per exemple, si un projecte ha de parar per alguna cosa que nosaltres hem fet durant un temps, als quals han signat contractes els diuen: “No els donem diners pel que estan fent”. Això destrueix el nostre teixit social, el més important que tenim els pobles indígenes per a continuar existint.

Diu que les empreses han arribat enganyant la gent. Com s'ha comès el frau?

Han arribat amb una oferta, com fan totes les empreses a tot arreu. Han ofert treball, desenvolupament… però de fet s'han aprofitat de la pobresa del poble mexicà i del camp. Han enganyat la gent. Perquè no hi ha ocupació. La creació d'un parc eòlic té una durada màxima d'un any, any en què hi haurà treball per als vilatans com a peons. Una vegada finalitzat el parc, no hi haurà més treballs per a ells. D'aquí [d'Europa] porten a la gent a treballar allí [a Mèxic].

També podríem dir frau a la tendència d'aquestes empreses de ser respectuoses amb l'entorn en nom de l'energia renovable, no?

Sí, aquí està el capitalisme verd. L'energia renovable no és bona en si mateixa. Si observem el que hi ha darrere d'un aerogenerador, ens trobarem amb la mineria o el petroli, així com amb l'explotació de la força de treball dels treballadors. Els parcs eòlics, en si mateixos, contaminen el camp, la terra i l'aigua. Les turbines contenen oli, que arriba tant a la terra com a l'aigua, i desforesten la zona de construcció d'un parc causant danys col·laterals en l'ecosistema.

Si la producció d'energia està en mans d'empreses que no veuen més que beneficis, no hi haurà energia neta.