El foc té unes característiques peculiars molt fortes. El foc porta energia, pot destruir, pot llevar les dolentes i portar les bones. També té una relació directa amb la il·luminació, i amb l'emissió de calor, amb la protecció. Tots ells són presents en aquest quartet.Aquest
jove grup de Maruri-Jatabe (Bizkaia) és fort i ve a transformar l'actual, recreant la seva oferta per sobre de les cendres de moltes influències fins ara. En un any i mig ha guanyat el concurs de maquetes Gaztea i també ha participat en el festival Bilbao BBK Live.

Grup: Ane Barrenetxea (veu), Janire Lopez (baix i teclat), Julen G. Està format per Wright (guitarra) i Esteban Gabiria (bateria). Els dos primers han format part dels inicis de Dekot i de Gabiria Educats.

Enguany han publicat l'EP de quatre cançons titulades Sua, i en aquest moment han publicat el treball titulat ordu beltzak, que veurà la llum. Estan oberts a molts estils i tenen energia i tendresa. Les llengües triades són el basc –la seva llengua materna– i l'anglès –reflex del que senten–, i en tots dos casos el resultat és molt ric, ple, ja que Ane també té una molt bona dicció per a l'anglès.

En Introan m'han recordat a Belako, encara que la peça és encara més fosca. 1021 és misteriós, melòdic, fort, enganxós i també pertany a l'escola de Riot Grrrl. En l'hora negra destaca la veu d'Ane, que posa ritmes per a ballar amb el rock, l'indi i la grunge.Reddish beu dels més juganers Pixies i és molt melódico.la nit del dissabte va creixent –com la nit– amb intensitat i amb una melodia rodona. Shake it out és misteriós, amb ritmes d'intriga i es converteix gairebé en orquestral.Sense pluja, és la flor més ballable i provocadora, amb una guitarra de new wave. Shame és fort, amb riff-rock, i a través del punk-rock es precipita gairebé en el dark-techno. Gau(ero) és una cançó post-rock minimalista murmurada en dialecte biscaí. I per a acabar, una bella peça de Cliff, impregnada de pop, post i buidant les entranyes… Quina interpretació!