Crec que els bascos i els catalans tenim uns trets diferenciadors, i un d'ells és l'amor per les nostres muntanyes. Amb l'arribada de l'hivern, els Pirineus quedaran coberts per un mantell de neu que reactiva el turisme d'esquí. Actualment, als Països Catalans es troben obertes vint-i-una estacions d'esquí alpí: A Catalunya hi ha deu, tres a Andorra i vuit a Catalunya del Nord. En els últims anys, set estacions s'han vist obligades a tancar a causa de la falta de neu o a la fallida econòmica. Aquests tancaments són la premissa d'una tragèdia anunciada.
Les instal·lacions dibuixen una cicatriu durant tot l'any a les valls que ocupen, tenen un gran impacte paisatgístic, amb un total de 326 ascensors: Situat en una zona geogràfica de 164 km d'ample i 226 km de llarg. 5.290 canons de neu artificial.
En els últims mesos, la Generalitat ha anunciat que Barcelona-Pirineus té intenció de presentar la seva candidatura per a fer-se càrrec de l'organització dels Jocs Olímpics d'Hivern de 2026. Ha ordenat la creació de llocs de treball i que es potenciï l'activitat econòmica per a Euskadi. Amb aquests arguments, la Generalitat justifica que es tracti de l'actual primer accionista o propietari de les sis estacions que componen el Pirineu català.
Els propietaris anteriors no es van fer càrrec de deutes per milions d'euros. van marxar sense acceptar el pagament i les càrregues legals. No obstant això, la Generalitat va rescatar a diversos empresaris amb el beneplàcit de partits polítics com Convergència i Unio (CIU), que han negat ser executius. Aquestes estacions han generat en l'última dècada un dèficit de 68 milions d'euros, sense comptar les pèrdues milionàries entre contribuents: deu milions d'euros en 2017, i deu milions més en l'últim exercici.
L'obstinació de les grans empreses pel creixement i l'explotació
econòmica del territori no s'esquerda, alguns partits (PdeCAT i ERC, entre altres)
impulsen
i defensen l'aventura olímpica
Una vegada més, estem davant un model desenvolupador, en aquest cas condemnat a mort. Així ho confirmen diverses institucions, així com tots els informes científics que ha encarregat la mateixa Generalitat. En els últims 50 anys, la temperatura dels Pirineus ha augmentat un 30%, i la cota de neu ha pujat fins als 1.900 metres, per sobre de la mitjana de la majoria de les estacions. El Tercer Informe Català sobre el Canvi Climàtic estima que aquesta tendència s'accentuarà i que la cadena muntanyenca perdrà la meitat del seu volum de neu en els pròxims trenta anys. Així mateix, l'augment de la temperatura no assegura les condicions mínimes per a la producció de neu artificial, és a dir, el temps necessari perquè les instal·lacions de les estacions d'esquí siguin rendibles.
Malgrat conèixer les recomanacions dels experts –el desastre és evident–, l'obstinació de les grans empreses en el creixement i explotació econòmica del territori no es redueix, sinó que hi ha partits com el PdeCAT i ERC que impulsen i defensen l'aventura olímpica i estan duent a terme projectes que fan la candidatura encara més competitiva. No obstant això, la resposta a aquest propòsit ha estat immediata: diverses plataformes de defensa del territori s'han unit al grup coordinador SOS Pirineus. Els que s'oposen a aquest model de desenvolupament estan d'acord, així com els que denuncien la falta de transparència i de debat social en l'execució de projectes amb gran incidència en el territori. Un vell ximple torna a triomfar: el que estima no destrueix.
Chão de Lamas-eko zilarrezko objektu sorta 1913an topatu zuten Coimbran (Portugal). Objektu horien artean zeltiar jatorriko zilarrezko bi ilargi zeuden. Bi ilargiak apaingarri hutsak zirela uste izan dute orain arte. Baina, berriki, adituek ilargietan egin zituzten motibo... [+]
Hertfordshire (Ingalaterra), 1543. Henrike VIII.a erregearen eta Ana Bolenaren alaba Elisabet hil omen zen Hatfield jauregian, 10 urte besterik ez zituela, sukarrak jota hainbat aste eman ondoren. Kat Ashley eta Thomas Parry zaintzaileek, izututa, irtenbide bitxia topatu omen... [+]
Harrera-herri euskaldun nola izan gaitezkeen galdetu zion Leire Amenabarrek bere buruari eta parean zituenei iaz, Gasteizen, harrera-hizkuntzari buruzko jardunaldietan, eta galdera horrexetan sakontzeko elkartu gara berarekin hilabete batzuk geroago. Amenabarrek argi du... [+]
Esku odoltsu bat sinbolo gisa erabilita, iazko azaro bukaeratik ustelkeriaren aurkako mobilizazio erraldoiak egiten ari dira Serbian, “blokada” izenpean, azken garaietan Europa zaharrean ikusitako handienak. Asanblearioak, masiboak, ideologiarik gabekoak... Bertatik,... [+]
1986. urtean Espainiako Estatuak NATOn jarraitzearen aurkako botoa eman zuen euskal gizarteak. Denborak ematen duen perspektibak oraindik ez du azaldu zeintzuk izan ziren gizartearen arrazoi sakonak gerra erakundean parte hartzeari uko egiteko.
Felipe Gonzálezen... [+]
Martxoaren lehenengo lanegunarekin batera, komunikabideetan azalduko ez diren aldaketak etorri dira EHUn. Azken Lan Publikoko Eskaintzaren ondorioz, ehunka langile –arlo tekniko eta administrazio zerbitzutakoak– orain arte okupatzen zuten lanpostutik atera eta beste... [+]
Bolo-bolo dabil energia berriztagarrien hedapenaren inguruko eztabaida. Sarri askotan, iritsi den proiektu zaparrada desordenatuak eragindako artegatasunak bultzatuta, albiste zein iritzi-artikulu mordoaz gain, hitzaldiak, eztabaidak, mahai inguruak, bideo emanaldiak eta abar... [+]
Lagun asko sumatu dut kezkatuta euskaldun gero eta gutxiagok ahoskatzen duelako elle-a. Haur eta gazte gehienek bezala, heldu askok ere galdu du hots hori ahoskatzeko gaitasuna, idatzian ere nahasteraino. Paretan itsatsitako kartel batean irakurri berri dugu: altxorraren biya... [+]
Unibertsitateko ikasleen artean, maiz topatzen ditugu beste lurraldetakoak ere, bereziki gradu ondorengo ikasketetan. Topaketa horiek badira errealitate berriak ezagutzeko bide, baita besteak entzun eta besteez ikasteko parada ere. Garapenerako lankidetzari loturiko gaiak izan... [+]
Kanakyko Gobernuko kide gisa edo Parisekilako elkarrizketa-mahaiko kide gisa hitz egin zezakeen, baina argi utzi digu FLNKS Askatasun Nazionalerako Fronte Sozialista Kanakaren kanpo harremanen idazkari gisa mintzatuko zitzaigula. Hitz bakoitzak duelako bere pisua eta ondorena,... [+]
Urte bat beteko da laster Pazifikoko Kanaky herriko matxinada eta estatu-errepresiotik. Maiatzaren 14an gogortu zen giroa, kanaken bizian –baita deskolonizazio prozesuan ere– eraginen lukeen lege proiektu bat bozkatu zutelako Paristik. Hamar hilabete pasa direla,... [+]
Eskolako zenbait gurasok euskalduntzeko egindako ahalegina ikusarazi, eta hezkuntza komunitatean euskararen aldeko jarrerak piztu. Helburu horiekin bultzatu du Autobiografia Linguistikoak ekimena Ramon Bajo ikastetxeko Basartea gurasoen elkarteak, Gasteizko Alde Zaharrean. Pozik... [+]
Donostiako Tabakaleran, beste urte batez, hitza eta irudia elkar nahasi eta lotu dituzte Zinea eta literatura jardunaldietan. Aurten, Chantal Akerman zinegile belgikarraren obra izan dute aztergai; haren film bana hautatu eta aztertu dute Itxaro Bordak, Karmele Jaiok eta Danele... [+]