Traduït automàticament del basc, la traducció pot contenir errors. Més informació. Elhuyarren itzultzaile automatikoaren logoa

Treballs de proximitat de mercaderies a distància en el centre comercial

  • La gestió dels residus domèstics i comercials ha estat un dels temes centrals en les campanyes polítiques en els últims anys, sobretot a Guipúscoa. Els partits s'han centrat en el sistema de gestió de residus, amb l'objectiu de guanyar o impedir vots. En Usurbil fa deu anys es va implantar la recollida de residus porta a porta, però per a llavors ja havien començat amb la gestió selectiva en el centre comercial Urbil.
65 lokaletako hondakinak kudeatzen ditu Urbilek. Egun zehatzetan lana biderkatu egiten da eta askotan zabor poltsak itzuli behar izaten dizkiete saltokiei, ondo bereizi dezaten. (arg: Urbil)
65 lokaletako hondakinak kudeatzen ditu Urbilek. Egun zehatzetan lana biderkatu egiten da eta askotan zabor poltsak itzuli behar izaten dizkiete saltokiei, ondo bereizi dezaten. (arg: Urbil)
Zarata mediatikoz beteriko garai nahasiotan, merkatu logiketatik urrun eta irakurleengandik gertu dagoen kazetaritza beharrezkoa dela uste baduzu, ARGIA bultzatzera animatu nahi zaitugu. Geroz eta gehiago gara, jarrai dezagun txikitik eragiten.

La recollida de residus porta a porta en Usurbil va entrar en vigor en 2009 per a recollir cada dia de la setmana els diferents tipus de residus (orgànic, envasos lleugers, paper/cartó i resta). Aquest nou sistema tenia diversos objectius: fomentar el compostatge, reduir la quantitat d'escombraries i augmentar la taxa de reciclatge per sobre del 80%. La nova normativa municipal va obrir el camí al centre comercial Urbil per a gestionar selectivament els residus, però segons Leyre Lobato, subdirectora d'Urbil, aquests portaven ja un any diferenciant els residus generats pels comerços i clients.

Fa onze anys, el centre va rebre a la treballadora Marilia Pires per a comprovar que la separació dels residus es realitzava correctament. Amb l'ajuda d'un grup, Pires va començar a fer pedagogia amb els locals i clients del centre comercial per a explicar per què i com realitzar una gestió selectiva dels residus.

Pires ha reconegut que l'inici va ser polèmic i difícil, ja que la gent no entenia per què havien de separar les escombraries de les escombraries: “Quan comencem amb la qüestió dels residus hi havia menys consciència i molts ens deien que no anava a separar les escombraries. Llavors nosaltres havíem de fer el seu treball, i tenint en compte que hi ha més de seixanta botigues, això és una gran feina. Després d'onze anys la gent ha entès per què cal separar les escombraries i ara ens faciliten molt el treball”. Des d'Urbil es pot observar in situ el fum de les xemeneies de la incineradora de Zubieta, acabada d'inaugurar per les autoritats guipuscoanes.

Malgrat la bona gestió dels residus i de l'elevada taxa de reciclatge, una zona té un problema en si mateixa: el desig de vendre cada vegada més implica una major quantitat de residus

Com treballen?

Un podria pensar que és una gran tasca separar la quantitat de residus que genera un gran centre comercial com Urbil, i en gran manera ho és. En l'actualitat Urbil revisa i classifica els residus de 65 comerços, excepte els d'Eroski.

A més dels grups de residus esmentats anteriorment, treballen amb més empreses per a separar: vidre, llums deteriorats, piles, roba, oli usat... Per a això compten amb punts de reciclatge específics.

D'altra banda, els clients també revisen els residus que dipositen en els contenidors situats en el centre comercial. Això és el que més li dona a Pires, encara que diu que avui dia els comerços reciclen “bastant bé” en general, excepte excepcions. En dies concrets, no obstant això, el treball es multiplica, ja que l'afluència de gent és molt variable. El primer de novembre, per exemple, va tenir més treball del que es pensava; malgrat ser festiu, els locals d'hostaleria i els cinemes estaven oberts, i a causa de les males condicions climatològiques, Lobato ens ha dit que va haver-hi més clients que mai: “Poques vegades he vist tanta gent”, va dir. Segons Pires, en aquests dies els locals com McDonald’s solen estar plens de colls i els treballadors reciclen bastant malament amb l'agitació que tenen, sovint han de retornar-los les bosses d'escombraries perquè les separin bé.

“No podem fer res”

Malgrat la bona gestió dels residus i de l'elevada taxa de reciclatge, una zona té un problema en si mateixa: el desig de vendre cada vegada més comporta una major quantitat de residus. A les empreses els posen una sèrie de criteris abans de la implantació del local, per exemple, que la gestió dels residus respecti la normativa municipal, que han de ser acceptats per escrit en el contracte. No obstant això, no hi ha criteris per a detenir la producció massiva de residus, alguna cosa que Lobato ha reconegut que seria pràcticament impossible.

L'empresa de menjar ràpid McDonald’s és el principal símbol del món de la sobreproducció de residus. L'única cosa que es pot reutilitzar són les safates, tota la resta és d'un sol ús: gots, caixes de cartó, palletes, envasos... En altres restaurants es netegen i reutilitzen plats, gots, tasses i coberts. Però en McDonald's no.

L'empresa estatunidenca, que compta amb més de 38.000 locals en el món, pot imaginar fàcilment la quantitat de milers de tones de residus que genera cada dia en lloc de reutilitzar. Segons Lobato, davant una empresa multinacional com aquesta, Urbil té difícil fer res, la qual cosa en moltes ocasions li genera "una incapacitat absoluta".

El personal d'Urbil realitza una part important del treball de separació de residus a l'aula d'escombraries, encara que avui dia, gràcies a la pedagogia dels anys, els comerços i els clients “el faciliten molt”. Els responsables del centre comercial van dur a terme fa onze anys la posada en marxa de personal i recursos per a la gestió de residus. (ed: Cedit per Urbil)

Limitacions al rastreig de comerços

Nadal està molt a la vora, i en aquests dies el consum i, per tant, la quantitat de residus augmenta considerablement. Durant aquests dies, Pires i la resta de companys de neteja tenen més treball en la recollida i classificació de les escombraries que es podria evitar. Però els responsables del centre comercial han explicat que tenen serioses limitacions a l'hora d'imposar normes als comerços perquè no produeixin aquest excés de residus.

Són les institucions públiques les que en aquests casos tenen més competències i força per a ficar a les empreses en la pista, però segons ha vist Urbil, en aquest sentit no hi ha molts avanços. Mentre els partits parlen de compromís amb el medi ambient, un centenar d'empreses són responsables del 70% de l'emissió de contaminació en el món. Aquest excés de residus i de contaminació continua sent una mostra de la impunitat de les multinacionals davant els governs.


T'interessa pel canal: Ingurumena
Duero ibaitik gora otsoa berriz ehizatzea onartu du Espainiako Kongresuak

PP, Vox, Junts eta EAJren botoekin Espainiako Kongresuak onartu du otsoa espezie babestuen zerrendatik ateratzea eta, horren ondorioz, berriz ehizatu ahal izango dute Duero ibaitik iparrera.


Ekologismoaren kontrako oldarraldia AEBetan: Greenpeace 660 milioi euro ordaintzera zigortua

Dakota Access oliobidearen kontrako protestengatik zigortu du Ipar Dakotako epaimahai batek erakunde ekologista, Energy Transfer Partners enpresak salaketa jarri ostean. Standing Rockeko sioux tribuak protesten erantzukizuna bere gain hartu du.


2025-03-20 | Estitxu Eizagirre
EH Bizirikek manifestazioa deitu du larunbaterako ‘Euskal Herria ez dago salgai!’ lelopean

Sareak nabarmendu du Euskal Herri osoko eragileak daudela bertan eta deialdiak 140tik gora atxikimendu jaso dituela: "Horrek islatzen du zein den gaur egungo errealitatearen urgentzia, lurraren defentsaren beharra eta auziarekiko dagoen konpromezua".


2025-03-20 | ARGIA
Arratzua-Ubarrundiako EH Bilduko zinegotziek dimititu egin dute, Solariaren proiektuarekin “eskuak lotuta” dituztelako

Koalizio abertzaleko hiru ordezkariek ohar baten bidez euren "frustrazioa" adierazi dute proiektu fotovoltaikoa ezin gelditzeagatik: "Egoera horren aurrean, ez gara legegintzaldia amaitzeko indarrez sentitzen". Proiektu honi ez! plataformak salatu du EH Bilduren... [+]


2025-03-19 | ARGIA
“Proiektu honi ez!” Arratzua-Ubarrundiako plataformaren adierazpena

Arratzua-Ubarrundiako "Proiektu honi ez!" plataformak adierazpen hau kaleratu du, udalerri horretako EH Bilduko hiru zinegotziek dimisioa aurkeztu berritan. Izenburu hau darama testuak: "EH Bilduren moketako politika edo Iparra nola galdu".


2025-03-19 | ARGIA
Dimititu egin duten Arratzua-Ubarrundiako EH Bilduko zinegotziek herritarrei zuzendutako agurra

Arratzua-Ubarrundia (Araba) herriko EH Bilduko hiru zinegotziek dimisioa eman dute Solariaren zentral fotovoltaikoagatik. Hau da hiru zinegotziek, Txetxu Zengotitabengoak, Laura Sanchok eta Javier Ruiz de Arkautek, herritarrei zuzendu dieten agur mezua.


2025-03-19 | Estitxu Eizagirre
Bizi Baratzea Orria: ARGIAk abiatu duen aldizkari berria, Bizi Baratzea proiektuaren 10. urteurrenean

Urtaro bakoitzean kaleratuko den aldizkari honek Lurrari buruzko jakintza praktikoa eta gaurkotasuneko gaiak jorratuko ditu. Formato oso berezia du: plegatutako orri handi bat da eta zabaldu ahala poster handi bat agertuko zaigu barnean. ARGIAk sostengatzen du Bizi Baratzea... [+]


Zuhaitz landaketa: mozketa masiboak egin ahal izateko jukutria “berdea”

Mila milioika mintzo dira agintariak. CO2 isurketak konpentsatzeko neurri eraginkor gisa aurkeztuta, zuhaitz landaketei buruzko zifra alimaleak entzuten dira azken urteetan. Trantsiziorako bide interesgarria izan zitekeen, orain arteko oihanak zainduta eta bioaniztasuna... [+]


Lurraldeko harrapariak eta energia-mendekotasuna dutenak Arabako hegoaldean jarri dira

Eusko Jaurlaritzak eta Arabako Foru Aldundiak Datu Zentroen instalazioei ateak irekitzen dizkiete horiek arautzeko legedia sortu aurretik. Bilbao-Arasur Dantu Zentroarekin, bere lehen fasea gauzatuta, eta instalatzea amesten duen Solariaren Datu Zentroarekin, 110.000 m2... [+]


Otero jaunari

Otero jauna, garai honetan artzain honek ez du tarte handirik izaten ezertarako, justuan ibiltzen naiz, baina gaurkoan ezin utzi erantzun gabe zure azken kolaborazioa. Izan ere, sortu didan egonezinak pisua du. Haserrea ere astuna egiten zait. Ez pentsatu, ordea, dela zenbait... [+]


2025-03-19 | Elhuyar
Kutsatzaile kimiko toxikoak hauteman dituzte Iratiko liken eta goroldioetan

Kutsatzaile kimiko toxikoak hauteman dituzte Iratiko oihaneko liken eta goroldioetan. Ikerketan ondorioztatu dute kutsatzaile horietako batzuk inguruko hiriguneetatik iristen direla, beste batzuk nekazaritzan egiten diren erreketetatik, eta, azkenik, beste batzuk duela zenbait... [+]


2025-03-17 | Estitxu Eizagirre
Aranon makroeolikoen aurkako eguna gozatu zuten
“Paradisu zineman ikusiko gara...”, haizeari puzka ari beharrean

Martxoak 15 goizean elurrak zuritu zuen Arano. Bertako herritarrek eta ingurutik eta ez hain ingurutik bildutakoek bete zuten plaza eta elkartasunaren beroan gozatu zuten eguna: Urumeako mendietan ezarri nahi duten Euskal Herriko zentral eoliko handienaren kontrako protesta izan... [+]


2025-03-17 | Valen Arteaga
Bolo-bolo, gezur-zulo

Mikel Oterok boterea besarkatu zuenetik, metaforikoki eta literalki, maiz harritzen gaitu “trantsizio energetikoari” buruzko matraka instituzionala indartzen duen artikulu burutsu batekin. Horretarako, ez du dudarik egiten bere garaian politika instituzionalak eta... [+]


Eguneraketa berriak daude