Quan l'objectiu plantejat és la fi de la identificació i l'anonimat de totes les persones d'Internet, aquest projecte d'identitat numèrica basat en el coneixement facial forçat no pot més que barallar-se”. Són paraules de La Quadrature du net, una associació que defensa els drets dels ciutadans en Internet, i tracta sobre l'aplicació ALICEM (Authentification en ligne certifiée sud mobile–Verificació En línia Garantida per Mòbil) que el Govern francès està duent a terme.

Ai, les legislacions i les llibertats personals estan obstruïdes per França: les tecnologies de control social no poden multiplicar-se fins on els doni la gana aquest Estat que, segons diuen, va ser un poble de drets humans. No obstant això, no té un petit somni i encara té més ganes de fer-ho realitat: vol ser el líder d'aquest sector. Vol estar al costat dels Estats Units i la Xina. “A diferència de la cultura francesa, la cultura xinesa està més en el reconeixement de la cura de les vides privades”, segons es llegeix en l'últim informe de la Institució Nacional de Recerques Superiors de Seguretat i Justícia (INHESJ) de França. L'Estat de la Xina.

Amb l'objectiu de digerir el control social de forma més senzilla, si no és inconscient, el Govern francès ha decidit canalitzar-lo discretament, amb dolçor i “donant-li oportunitat”. Exemple d'això és l'aplicació ALICEM. El 13 de maig d'enguany, el primer ministre, Edouard Philippe, ha aprovat un nou pas per decret, evitant debats polítics i filosòfics en el Parlament.

Generalitzant el coneixement facial

Què és ALICEM? Aplicació que obre la porta al coneixement facial generalitzat. Com funcionarà? El posseïdor d'un DNI amb xip biomètric telegargará l'aplicació en el seu telèfon intel·ligent mòbil i crearà un compte personal. Amb el TELÈFON INTEL·LIGENT llegirà el xip del passaport i passarà les dades, a continuació, movent la cara pertot arreu i gravant un vídeo. Una vegada confirmada la seva identitat, el Ministeri de Foment li crearà una identitat numèrica o digital per a Euskadi. Gràcies a això, es mira el mòbil i s'obre el compte sense fer res més. Per a què serà? Serà l'accés als serveis públics. Caixa de la Seguretat Sanitària, punt de gestió del permís de conduir, espai fiscal… en total uns 500 serveis públics. Vulgui o no, per tant, els elements necessaris per a la ciutadania. De moment, es podrà accedir als serveis pel camí habitual, però també hi haurà aquest nou camí per a qui ho desitgi.

Òbviament, estan alertant de la seva il·legalitat i risc, les estructures relacionades amb la llibertat personal, com la Comissió Nacional d'Informació i Llibertats (CNIL). En concret, seguir la normativa sobre bases de dades, ja que la recollida de dades biomètriques ha de comptar amb el vistiplau de cadascun. No obstant això, l'usuari no té un altre accés a l'aplicació que el coneixement facial forçat amb ALICEM. I què faran amb aquestes informacions? En mans de qui seran utilitzats demà i per a què? El Govern de França tracta de tranquil·litzar al ciutadà, però al final només el futur ens aclarirà les respostes a les preguntes. Perquè és difícil saber si el controlador compta tota la veritat al controlat.

Però no importa, estúpid advertiment del CNIL, l'aplicació està generalitzada a final d'any. La Quadrature du Net ha recorregut davant el Consell d'Estat. L'anotació de la fi de l'anonimat i de la identificació generalitzada de les persones no és una fabulació de l'associació. Les proves es troben fàcilment en les deliberacions oficials del govern. En l'informe anomenat en 2019 sobre l'amenaça de la numeració es pot llegir el següent: “Llibertat, aquesta és tota la paradoxa d'Internet. L'anonimat protegeix a tots aquells que multipliquen els falsos comptes que s'utilitzen per a difondre continguts odiosos i divulgar continguts de diversa naturalesa. (...) Per això hem de superar el desafiament de la identitat numèrica, perquè a partir de 2020 tot francès pugui demostrar la seva identitat i sapiguem a quin correspon realment”.

Diuen que l'amenaça és terrible: “La nostra societat viu una transformació numèrica que es va estenent a tota velocitat. Els riscos associats no són més periòdics, no, són sistèmics: empreses, col·legis territorials i ciutadans i les seves dades personals són afectats”, ha dit el ministre francès de l'Interior, Christophe Castaner.El
Govern francès ha fet una clara aposta per estendre la por a la “amenaça”, a la “cibercriminalidad”, als “continguts populars”… Cibercriminalidad versus tecnologies intel·ligents. L'elecció de les paraules tampoc és fútil: intel·ligència o crim?

Ampliant el control als carrers

Però és que aquest anonimat que hi ha en el número també és al carrer, i això no ho poden suportar més. Quants anònims porten aquest últim any una jaqueta groga? Quantes armilles verdes estan reclamant mesures de cara a la crisi climàtica? I quants anònims es mobilitzaran el Govern contra la desaparició del servei públic? Ho sap i s'ha marcat com a objectiu el control absolut de la plaça pública.

“Estem davant una radicalització dels moviments resistents que apareixen en el cim de l'Organització Mundial del Comerç de Seattle en 1999 i s'afirmen en la cimera del G8 de Gènova en 2001. (…) Des de llavors totes les concentracions internacionals estan plenes de violència. La mobilització de totes les nostres forces i la cooperació internacional han estat imprescindibles perquè la cimera del G7 de Biarritz pugui passar amb èxit diplomàtic”. Són paraules del ministre de l'Interior, Milipol en l'estrena del Saló de la Seguretat Interior dels Estats Units. Va ser present el mitjà Reporterre, en la presentació de tots els equips que ens costa imaginar. En l'article “Nous avons vaig visitar ‘Milipol’, le salon de la répression” (“Hem visitat Milipol, el comerç de la repressió”) sembla que la terrible realitat, ben descrita, es troba en la punta del nas. No obstant això, més d'un representant d'aquesta indústria va criticar la rigidesa de la legislació francesa a Reporter. No poden fer tot el que volen i esperen que es flexibilitzi la legislació: aquest control social, qualificat amb un adjectiu intel·ligent, “és el futur”. En essència, el Govern ha anunciat que posarà en marxa el reconeixement facial en els Jocs Olímpics de París de 2024.

Mentrestant, avancen discretament, experimentant controls, arribant a un acord amb una Casa del Poble. Per exemple, al febrer d'enguany es va assajar el reconeixement facial mitjançant cambres col·locades als carrers durant els carnestoltes de Niça. Es va utilitzar el programa israelià Anyvision, en mans de l'empresa Confidentia. Per a controlar la cambra, s'esperaven 1.000 voluntaris, dels quals 5.000 van ser atesos.