Fins a la presa de possessió d'Evo Morales com a president, els indígenes i les minories ètniques vivien a Bolívia un règim de segregació. El nou govern d'esquerres va desbaratar aquesta situació. A diferència de Sud-àfrica, a Bolívia la democratització es va estendre també a l'àmbit econòmic, reduint les bretxes existents entre rics i pobres, zones rurals i urbanes. Des del punt de vista socioeconòmic, la Bolívia d'Evo ha tingut uns magnífics indicadors de micro i macro, entre altres, per haver recuperat el control sobre les seves matèries primeres.
No obstant això, igual que la resta de governs sobiranistes d'esquerra a Llatinoamèrica, el Govern bolivià ha actuat enmig de la guerra híbrida: la persecució dels mitjans de comunicació, les pressions dels governs occidentals, les mobilitzacions violentes i els intents de cop d'Estat. A Occident es declaren situacions d'excepció per menys, se suspenen els drets civils i els militars es retarden al carrer.
En 2008, l'oposició va assassinar a desenes d'indígenes i pagesos. L'intent de cop d'Estat d'aquell any no va tirar endavant, sobretot, gràcies al Brasil i Lula da Silva, que van perdre la majoria. Des de llavors, els governs d'esquerra van rebre una terrible commoció amb cops d'estat tous i duros. No obstant això, la situació va començar a canviar per la victòria de l'esquerra mexicana i argentina i per la derrota dels intents de cop d'Estat de Veneçuela i Nicaragua.
El cop d'estat ha estat dur, primer tou i després dur, per a iniciar el procés i accelerar
les sospites de frau electoral
La dreta i els Estats Units necessitaven a curt termini una victòria important per a fer front al reforçament de l'esquerra llatinoamericana. L'any 2019 semblava un bon moment, la mala gestió d'Evo després de la pèrdua del referèndum en 2016 va provocar una bretxa entre els suports que tenia el Govern de Bolívia. D'altra banda, entre les noves classes mitjanes, habituades ràpidament al benestar, començaven a aparèixer les actituds classistes i racistes de les classes mitjanes i altes antigues. Finalment, el mandatari brasiler és Jair Bolsonaro, que té el major pes a la regió, així com en la política i l'economia de Bolívia.
El cop d'estat ha estat dur, primer tou i després dur, han deslligat la sospita que hi ha frau electoral per a accelerar i iniciar el procés. Per a això, l'escenari es prepara abans de les eleccions buscant i alimentant les contradiccions que existeixen en la societat, impulsant les ONG que assumiran aquesta agenda, organitzant campanyes mediàtiques i coordinant a l'oposició i als agents internacionals. Una vegada alliberat el suposat virus de l'engany, s'estén a tots els racons del planeta, sense importar si és cert o no.
L'Organització d'Estats Americans (OEA) és part de l'auditoria i científicament nyap. No obstant això, el resultat que va reconèixer Evo amb la convocatòria de noves eleccions no és tan rar quan la competència és estreta, sinó que ha ocorregut a Àustria. Però era inútil, perquè des del principi la intenció era donar un cop d'estat dur. No obstant això, la lluita de les forces sobiranistes d'esquerres no ha acabat. El principal problema dels colpistes és que es tracta d'una minoria racista i classista, i una vegada colpejats en un moment o un altre hauran de regularitzar la situació en termes liberal-democràtics, com van fer més o menys a Hondures. Però a Bolívia la relació de forces és molt diferent, els indígenes són majoria, les forces sobiranistes són més fortes. A curt termini el cop d'estat es pot mantenir per la força, però a mitjà i llarg termini l'única possibilitat és imposar una dictadura militar. No sembla viable, per això la seva estratègia és perseguir i reprimir als seus enemics polítics per a crear por, com una teràpia de xoc. La teràpia no pot mantenir-se durant molt de temps. Poden ser setmanes, mesos o fins i tot anys, però l'esquerra sobiranista tornarà al Govern de Bolívia.