Traduït automàticament del basc, la traducció pot contenir errors. Més informació. Elhuyarren itzultzaile automatikoaren logoa

Els gal·lesos volen alleujar el seu deute ecològic, ajudant a plantar 10 milions d'arbres a Uganda

  • Protegeix els béns que tenim, recupera els que hem deteriorat durant segles i recompensa els treballs per a dur-ho a terme –el que en anglès diuen Protect, Restauri, Fund–. Almenys, aquestes coses són necessàries perquè el món i els homes d'aquest món surtin airosos de l'embriaguesa del clima i de l'extinció massiva dels éssers vius. Pel fet que la protesta contra el mal no té per què obstaculitzar la lluita pel bé, des d'Uganda s'ha estès el ressò d'un intent de revitalització dels boscos.
Lea Namugerwa argazkiaren erdia, Galesko ordezkariarekin hamar milioigarren zuhaitza aldatzerakoan. gaztetxoek batean aldarrikatu zituzten zuhaitz gehiago landatzea eta klimaren aldeko grebak
Lea Namugerwa argazkiaren erdia, Galesko ordezkariarekin hamar milioigarren zuhaitza aldatzerakoan. gaztetxoek batean aldarrikatu zituzten zuhaitz gehiago landatzea eta klimaren aldeko grebak
Zarata mediatikoz beteriko garai nahasiotan, merkatu logiketatik urrun eta irakurleengandik gertu dagoen kazetaritza beharrezkoa dela uste baduzu, ARGIA bultzatzera animatu nahi zaitugu. Geroz eta gehiago gara, jarrai dezagun txikitik eragiten.

Si la humanitat vol sobreviure al canvi climàtic i l'extincion massiva, no li bastarà amb deixar de fumar combustibles fòssils, diu Greta Thunberg en el vídeo que acaba de publicar. Què més fer? Per a començar, planteu arbres, “aquestes màquines que descarbonizan l'aire, molt barates i que creixen pel seu compte”.

L'11 d'octubre va plantar un arbre de deu milions a la regió de Mbale (Uganda) al costat de Leah Namugerwa, una escola de la localitat de Makunda. A la mateixa hora i en el mateix dia, a Gal·les (Gran Bretanya), el primer ministre, Mark Drakeford, estava canviant un altre arbre. Com cofinançat pel programa de repoblació forestal gal·lès de Mbale, Gal·les celebrava l'èxit de la restauració d'un espai desforestat.

Una crònica especial mereix Leah Namugerwa, de 14 anys, que ha obtingut una gran repercussió en el centre d'Àfrica, en la línia del moviment Fridays for Future de Thunberg, a Suècia. Namugerwa porta un any fent vacances tots els divendres a favor del clima. En els missatges que difon en les xarxes socials apareix una jove valenta preocupada per tots els temes socials càlids, des de l'homofòbia fins a la contaminació dels plàstics. La plantació d'arbres és un regal d'aniversari de la gent per a ajudar a la lluita contra la desforestació a Uganda.

Com es pot veure en les fotos, els participants en la celebració al costat de Namugerwa reivindicaven el següent objectiu: Plantació de 15 milions d'arbres. La web del programa Mbale Trees (Els arbres de Mbale) afirma que en el camí correcte haurien d'haver superat la barrera dels 25 milions d'arbres per a 2025.

El programa Mbale Trees és fruit de la col·laboració entre les associacions de la regió d'Uganda, el Govern de Gal·les i la població civil. Es tracta d'un reproveïment forestal de la comarca de Mbale, en l'est d'Uganda, en les proximitats del mont Elgón. Per a donar visibilitat a la col·laboració, per cada nen o nena que es crea o s'adopti a Gal·les, el govern fa plantar dos arbres: un a Gal·les i un altre en Mbale.

En un viver d'arbres de Mbale.

Milions d'arbres del programa creixen en 39 seminaris gestionats per la població local de Mbale. La majoria d'elles pertanyen a espècies d'agro-bosquetes, aptes per al model agrícola que uneix arbres i cultius. Però també produeixen plantes arbòries que creixen ràpidament per a satisfer les necessitats de la gent local en la seva vida quotidiana, fonamentalment per a la llenya al foc.

“Els arbres –explica l'organització– oferiran menjar, combustible i material de construcció, així com un ingrés econòmic per a pal·liar la pobresa. Però, a més, la gent els protegirà dels terratrèmols que estan causant mortals a conseqüència de la desforestació”.

En el districte de Mbale de 450.000 habitants –850 km², Bizkaia té 522, imagina't...– cada vegada són més freqüents els lubíes. Enguany els afectats per les pluges torrencials de juny han matat a sis ciutadans i han deixat a altres 600 sense llar. Les d'octubre de 2018 van resultar encara més dures, amb més de 120 morts.

El Mt, format per les associacions d'agricultors de la comarca. Elgon Agroforestry Communities Cooperative és un dels principals testimonis del programa de repoblació forestal finançat per Galeste. Reuneix tres mil llauradors, la majoria dels quals produeixen un cafè de primera classe àrab però que, al mateix temps, tenen grans dificultats per a vendre: “Els nostres pobles estan molt allunyats i ens costa molt donar a conèixer el nostre cafè en el món”.

A més de la llunyania, els baserritarras dels vessants del mont Elgon també han sofert els danys del canvi climàtic, les pluges han canviat, les tempestes s'han endurit i les tempestes han augmentat i els despreniments han enfonsat moltes granges. També han sofert el fet d'apostar en un sol cultiu, en el cafè, fins al punt que la cooperativa anterior s'ha arruïnat. Per això ara, a més del cafè d'exportació, volen produir plàtans, verdures, llet, mel, etc. per al mercat local, reforçant els camps de cultiu amb arbres i boscos en el model agro-forestal.

En un cafè en un bosc de Mbale. (Foto: WikiUganda)

Cuidar d'una altra com la nostra casa

El projecte europeu que promou la repoblació forestal a Uganda es denomina Size of Wales en anglès i Maint Cymru en gal·lès: en basc es diu que la grandària de Gal·les o la grandària de Gal·les. És a dir, que Gal·les, amb dos milions d'hectàrees de superfície, ha assumit la responsabilitat de protegir altres dos milions d'hectàrees de selves tropicals en altres parts del món.

Al llarg de la història Gal·les ha vist com els seus boscos es reduïen sense interrupció i en els últims anys està treballant en la plantació d'arbres i tanques. “No obstant això –diuen els responsables del projecte– tant des del punt de vista del canvi climàtic com de la necessitat de reduir la pobresa, la veritable preocupació tròpica per al món es deu a la destrucció dels boscos, amb els perjudicis que això suposa per a l'alimentació, la vida i la vida de les persones que viuen en ells”.

Des de la seva fundació en 2010 pel Govern autònom de Gal·les, Size of Wales ha fet costat a vint projectes d'Àfrica i Amèrica Llatina, entre ells el programa Mbale Trees d'Uganda. Es parla de protegir tantes hectàrees de boscos com la superfície de Gal·les: dos milions d'hectàrees, és a dir, dos milions de camps de rugbi. “Però la pèrdua dels boscos tropicals del planeta segueix a una velocitat terrible, destrueixen 12 milions a l'any, 4 milions a Àfrica”.

Size of Wales no compra boscos tropicals ni promou compres: “Creiem fermament que hem d'ajudar a les persones que viuen i viuen en aquests boscos al fet que els cuidin i els passin als seus fills, que no els hi hem de llevar comprant”.

Igual que l'impacte de la destrucció dels boscos sobre el canvi climàtic, en els últims temps s'ha debatut molt de sobre la capacitat de les plantacions d'arbres per a remeiar el problema, l'extracció del carboni de l'atmosfera. El mes de juliol passat la revista científica Science va llançar l'estudi “The global tree restoration potential“, que els principals mitjans de comunicació van resumir amb títols com el de CBS: “La plantació d'un bilió d'arbres seria la ‘solució més eficaç’ per al canvi climàtic, segons un estudi”. Un bilió d'arbres... estem lluny!

Durant aquests anys s'ha après molt dels límits i diferències controvertides de les plantacions forestals massives, sobretot de les experiències demostrades al Sahel africà i la Xina. Les febleses de la intenció de Size of Wales, inclosa l'escassetat de diners, també són evidents. Però la idea té la seva força per als bascos: els que portem de fora gairebé tots els recursos naturals com els aliments, no ens reforçarem un territori com el nostre... almenys?


T'interessa pel canal: Larrialdi klimatikoa
Lluna de València

Recentment, davant la pregunta sobre en què consistia l'emergència climàtica, un científic va donar l'excel·lent resposta: “Miri, l'emergència climàtica és aquesta, cada vegada veus en el teu mòbil més vídeos relacionats amb fenòmens meteorològics extrems, i quan... [+]


2024-11-20 | Nicolas Goñi
Paguen el canvi climàtic a Sudan del Sud amb terres permanentment submergides
La majoria dels sudsudaneses han viscut en extrema pobresa durant almenys dos segles i, desgraciadament, la seva independència no els ha permès millorar la seva situació, que és la dels països més pobres del món, a causa de diverses guerres. En aquest context... [+]

2024-11-20 | Ula Iruretagoiena
Territori i arquitectura
Dades al territori

En les últimes setmanes no ha estat possible per als quals treballem en arquitectura que el fenomen climàtic de València no s'hagi traduït en el nostre discurs de treball. Perquè hem de pensar i dissenyar el recorregut de l'aigua en cobertes, clavegueres, places i parcs... [+]


COP29 a l'Azerbaidjan
Bakú rebrà deu vegades més diners que fins ara per a fer front al canvi climàtic
La COP29 ha començat aquest dilluns a Bakú (Iparralde), la capital de l'Azerbaidjan, Navarra. A més dels 197 països que formen part d'aquest fòrum, milers de persones de la xarxa civil de tot el món acudiran a la cita per a seguir l'acció dels governs. El tema estrella... [+]

L'augment de la temperatura en 2024 superarà per primera vegada els 1,5 °C
Segons l'observatori ambiental Copernicus, 2024 batrà rècord de temperatura en la Terra, i no sols això, per primera vegada serà 1,5 °C més alt que la mitjana de l'època anterior a la indústria.

2024-10-31 | Nicolas Goñi
La migració dels arbres és una de les solucions per a l'emergència climàtica de les selves
Les selves del món es troben en una situació cada vegada més greu, a causa dels incendis provocats per les onades de calor i les sequeres provocades pel canvi climàtic, entre altres. Encara que el clima ja ha canviat en les latituds mitjanes i boreals, fins ara les selves... [+]

Restriccions, exclusió i interessos de negoci: còctel mortal per a un desastre a València
Seria massa ingenu pensar que a València hi ha factors meteorològics buits darrere dels morts i dels danys provocats pel temporal. Molts han denunciat la gestió de l'emergència per part de la Generalitat i que s'ha prevalgut la set de negoci de les multinacionals. I també... [+]

Per què ha esclatat el cel ara a València?
Un temporal ha causat una catàstrofe en l'oest del Mediterrani, que ha deixat almenys 51 morts i desenes de desapareguts pel terratrèmol del Mediterrani. El meteoròleg Millán Millán va advertir que les causes d'aquesta mena de fortes tempestes han de buscar-se en la... [+]

La migració dels ocells: aquest bell però amenaçat enigma...
El mapa de migracions d'ocells ens mostra que Euskal Herria és un pas interessant i ric per als ocells migradors. Comptem al voltant de 350 espècies d'ocells tant per a l'hivern com per a les que acudeixen i per a les quals descansen durant el trajecte migratori. L'anhel de vida i... [+]

Quan ens despertem el 8 de febrer de 2024 estaves abraçant el dinosaure
Hi ha persones que "abracen" el capitalisme sense adonar-se que el problema està en el mateix sistema; en la cerca constant de creixement en un planeta limitat. Totes les maneres de produir energies intensives s'estan empassant en el món.

2024-10-09 | Nicolas Goñi
L'augment del canvi climàtic posa en qüestió la possibilitat d'assegurar tots els riscos
Tal com mostra l'huracà Helene, que ha assotat el Carib i Amèrica del Nord, el cost de les inclemències climatològiques extremes reforçades pel canvi climàtic és colossal. Tant, que les assegurances s'incrementaran en funció d'això, amb la finalitat de fer front a nous... [+]

Ja sigui el canvi climàtic, ja sigui la guerra d'Ucraïna, s'ha esquerdat la pau mesurada de l'àrtic
Acabem de mirar a l'Àrtic i de parlar dels grans reptes i problemes del segle XXI: la geopolítica, o més ben dit les guerres i l'emergència climàtica. Conscients d'això, els Estats membres han mantingut des de sempre una actitud constructiva i pacifista en el marc de la... [+]

Saltar del tren
Aquí venim de nou a renovar la nostra reflexió. O almenys a intentar-ho. O somiar amb això. No sé, tanmateix, què serà del nou, ja que sembla que el món segueix amb el cap del seu anterior coll. Perdoni'm malament: els éssers humans seguim pel mateix coll.

2024-09-23 | Garazi Zabaleta
La necessitat de renaturalitzar les ciutats davant la calor
Encara que la major part d'Euskal Herria es troba en una zona temperada, no sols en el sud d'Àlaba i Navarra, sinó també en tot el territori, les fortes ratxes de calor estival. I, pel que sembla, amb el canvi climàtic la situació empitjorarà, o ja l'està fent? A les... [+]

Eguneraketa berriak daude