En la part dreta de tots dos documents, sota l'escut franquista, posava “1a”, però en la majoria dels casos ocupava aquest espai el número 2, 3 o 4. De fet, els documents d'identitat del franquisme dividien als ciutadans en categories econòmiques. Els ciutadans de primera línia, els més rics, pagaven 25 pessetes pel rebut.
Els de segona categoria –entre ells el propietari del document fotogràfic– havien d'abonar 10 pessetes, mentre que els de tercera, 5 pessetes. Els més pobres no havien de pagar per a aconseguir el número 4 de paper excloent.
Pamplona, 1939. A l'inici de l'any, la plaça de toros de la ciutat va ser utilitzada com a camp de concentració pels franquistes. Va tenir oficialment capacitat per a 3.000 presoners de guerra, en un moment en el qual no hi havia front a Navarra, per la qual cosa els tancats... [+]