Ets el nou coordinador d'AEK en Ipar Euskal Herria.

Oficialment vaig prendre el lloc al febrer, després d'una fase de transmissió de cinc o sis mesos amb l'últim coordinador, Jakes [Bortairu]. Disposava d'informació variada i extensa per a la seva transmissió, sabent a més que AEK no és una organització petita. Va ser al reardit el primer de setembre i des de llavors ja estic en l'única coordinadora.

Com va?

Bé. Vaig començar amb l'organització de la Korrika, va ser rica i interessant. Després d'anar Jakes vaig tenir una fase de dubte, per això que el referent es vagi i que estigui sol. I en plena campanya! Al final, la transmissió s'ha fet bé i puc dir que l'entrada ha passat bé. Cada vegada estic millor en el lloc, dominant cada vegada millor els temes. Estic descobrint des de dins un món que coneixia des de fora, amb gran alegria i interès.

Què li va motivar a aquest lloc?

En aquella època estava en l'atur però abans tenia un treball així, en l'associació Hegalaldia. Encara que era en el camp de la conservació d'animals, tenia la responsabilitat de coordinar projectes i de la gestió de la gent. En això m'encantava i quan vaig saber que AEK necessitava un coordinador, em vaig acostar a Jakes per a parlar, per a tenir més detalls. Personalment, m'encanta portar reptes en la vida, descobrir coses noves, aquest lloc de treball me l'oferia. El fet d'estar al voltant del basc, treballar en basc també tenia gran importància.

Com és el mapa de les escoles nocturnes d'Ipar Euskal Herria?

Tenim una quinzena d'escoles nocturnes repartides per les tres províncies, enguany amb 1.100 alumnes, és a dir, ens mantenim en la mitjana dels últims anys. Comptem amb un equip d'uns 50 treballadors, entre els quals s'inclouen tots els voluntaris i empleats al llarg de l'any entre 80 i 90 persones. A més de les classes nocturnes, també comptem amb formacions Xede i 6H, pertanyents a la secció professional. Es tracta de personal procedent de les entitats públiques Jomen i que es troba en la L6 en cerca d'ocupació o canvi de departament.

Aquests dos últims també són importants.

És molt important en el camí de l'euskaldunización d'Ipar Euskal Herria i en el de la incorporació de vascoparlantes en l'àmbit professional. L'objectiu no és només ensenyar basc, també volem treballar i accelerar l'ús del basc. Fa quinze anys que ho creguem i enguany reuneix 180 alumnes, mentre que en 6H són uns 35. Un dels principals reptes d'AEK és el de la gratuïtat. Aquests departaments contribueixen a això, en canalitzar les subvencions que existeixen en l'àrea professional.

Ha esmentat el seu ús. Com veu el context lingüístic d'Ipar Euskal Herria?

El major repte que tindrem en el futur és l'ús. Sabem crear parlants euskaldunes, però el repte està en aquest salt de ser alumnes a ser euskaldunes actius, que jo crec que no hem superat. AEK té un paper, però tota la societat i, sobretot, les institucions i els polítics tenen un paper important. Cal donar al basc el lloc que se li deu en l'administració i al carrer, fins a arribar a un estat de normalització.

Quins són els elements imprescindibles per a arribar a l'època d'ús?

No parlaré en lloc de la institució, però el coneixement del basc és imprescindible, si no és oficialitat, almenys necessitem una situació de cooficialitat, en la qual el basc té el seu lloc, en les administracions, a les escoles, en els senyals dels camins, al carrer.

Sense coneixement, el basc continua viu en Iparralde.

Gràcies a la nostra societat, és a dir, al que anomenem moviment popular, a tots els treballs i lluites dels últims anys i dècades. Això ens ha portat fins a la situació actual. A pesar que les institucions han d'agafar el testimoni, la societat ha de continuar estimulant i enfortint aquest treball. El basc necessitarà a tota la societat.

Cada vegada anem més cap a la col·laboració entre institucions i ciutadania. Què ens assegurarà una col·laboració fructífera?

Suposem que Euskaraldia va aconseguir un gran èxit i crec que hem de seguir per aquest camí. De moment tenim entre deu i quinze dies, però hauríem de tenir-ho durant 365 dies. Aquest és el nostre objectiu i en això estem treballant en la creació de noves polítiques amb les institucions públiques. Nosaltres tenim una visió de terreny, una força política per a portar, votar i dur a terme les idees que han arribat del terreny. Si fa trenta anys no podíem acostar-nos a una taula, avui dia és possible i això és positiu. Tenim a veure el futur amb optimisme... perquè tenim què fer!

És vostè optimista al marge de la necessitat?

Sí. La meva filosofia també és mirar cap endavant pensant que s'aconseguiran reptes. Cal ser optimista. Clar, també realista, perquè sabem que no tot és rosa i bonic.