Un conegut es va sorprendre al carrer: “Piter, tu amb la txapela?”. Em va sorprendre més, perquè des de jove l'he vestit durant els hiverns. Fa molt temps la majoria dels bascos el caminaven. Ara sembla una excepció.

Sopant un al costat de l'altre, un famós músic basc de rock em va preguntar: “Sent tan clar, com pots ser creient? Ha de ser agnòstic”. Agraint-li que se li notifiqui, contesta immediatament: “Com tots els creients honrats, soc agnòstic”. Abans el nostre paisatge religiós era uniforme. En l'actualitat no s'aprecien paisatges.

Tenim més creences imprevistes del que pensem en les persones. Jo crec fermament que encara que hi ha lluites que no es poden guanyar, l'esforç per elles és bo per a un mateix i per a la humanitat.

* * * *

Soc amant de l'art, també de l'arbre i dels artistes. No tinc cap problema. Això em dona grans pensaments, especialment quan sento als presumptes artistes com a venedors, obrint discursos falsament filosòfics barats “a canvi d'una moneda”.

L'exposició d'art de Jon Bienzobas, ex etarra d'ETB, ha donat a conèixer el projecte. El representant del Govern Basc ha al·ludit a l'imperatiu " ètic" per a demanar el tancament de la mateixa a Euskadi. A aquesta intervenció de Cristina Iglesias en el fanal de l'illa de Santa Clara de Donostia-Sant Sebastià se li han dedicat grans elogis i diners públics.

Bienzobas està en la presó. Pintar a un pres ve bé amb el sentit redemptor de la presó. Buidar la casa del far en una illa envoltada de roques marines i balafiar almenys un milió d'euros, no em sembla una bona notícia per a col·locar una espècie d'escultura que imiti les roques marines en el seu interior. Ni tan sols amb la promesa que permetrà reflesionarse sobre l'estat de les mars. Millor mirant a la mar que a les roques arbustives –que es veu perfectament des del far i a vegades fins a la roca–. I molt millor reflesionarse dels danys dels focs artificials de Donostia, que són molt contaminants.

* * * *

També tinc la convicció que, malgrat les expressions solidàries, progressistes, ecològiques i de la conveniència tòpica que es vulgui, les estupideses converteixen a les persones en estúpides i nocives per a tots.

En Palestina, poble natal del mestre dels cristians creients, no hi ha imperatiu ètic per a aquests vagons del metre que vol fer CAF. Allí els focs no són artificials, sinó reals. Soc un campió acadèmic d'honor agnòstic obstinat. Antiguitats.