Google, Apple, Facebook, Amazon i Microsoft (GAFAM) van guanyar 792.000 milions de dòlars en 2018. Són els propietaris del món digital i en la nostra vida diària moltes vegades estan més presents del que ens agradaria: els continguts de les comunicacions amistoses, les maneres de moure'ns d'un lloc a un altre o la informació que obtenim, gairebé tots els obtenim a través d'aquestes empreses.
A més dels problemes que afecten la privacitat, aquestes empreses poden influir en el futur dels pobles i dels estats: des dels resultats electorals fins a les polítiques públiques concretes. El tema de la privacitat ha estat només una preocupació dels hacktibistas, però ara el propi Estat alemany també està preocupat per la sobirania tecnològica, tots els servidors de la seva administració estan obligats a estar a Alemanya.

Dades, petroli del segle XXI

La nostra ubicació, hàbits de consum, ritmes de vida, pensaments religiosos i polítics... GAFAMs no exclou una sola dada. Comptem amb una àmplia xarxa d'empreses dedicades a la comprensió i recerca de comportaments humans que embenin informació a agències de publicitat i a departaments de màrqueting de grans empreses. I per descomptat, la CIA i els serveis d'intel·ligència no s'allunyen d'aquesta mena d'informació valuosa.

S'inclou dins de les condicions d'ús que acceptem quan els usuaris ens registrem en qualsevol servei. Normalment s'assegura que es farà un “ús adequat de les dades”, però per exemple, el servei Google Drive que utilitza gran part de la població i de les organitzacions diu textualment: “Quan puges, emmagatzemes, envies o reps contingut, als nostres Serveis o a través dels nostres Serveis, concedeixes a Google (i als qui treballen amb nosaltres) una llicència mundial per a usar, allotjar, emmagatzemar, reproduir, modificar, crear obres derivades d'això (per exemple, traduir, adaptar o modificar els teus continguts perquè funcionin millor en els nostres Serveis), comunicar-los, publicar-los, reproduir-los públicament o visualitzar-los i distribuir-los”.

L'escàndol de Cambridge Analytica ha colpejat a Facebook en els últims anys. La xarxa social va proporcionar a l'empresa de recerca 87 milions d'usuaris en el marc de les eleccions presidencials dels Estats Units. Pel que sembla, gràcies a aquestes opinions i comportaments de les persones, els polítics van adaptar les seves campanyes i els seus discursos, aconseguint una influència notable en els resultats electorals. Segons un reportatge de The New Yorks Times, la plataforma YouTube també va jugar un paper important en l'auge de l'extrema dreta brasilera, proposant referents d'extrema dreta a usuaris que buscaven cursos de guitarra, receptes de cuina o vídeos de bricolatge.

Deixar d'alimentar l'algorisme?

No estem, doncs, en el context de les teories de la conspiració: avui i aquí, començant per la nostra pròpia butxaca, estem alimentant a un monstre gegant que es pot preveure en anar més enllà dels conflictes que s'han donat fins ara.

Aquesta concentració de poder s'assembla a les autocràcies. El 90% de les cerques mundials es realitzen en Google. En ella, els llocs web aconsegueixen posicionar-se segons els algorismes, però els que no estan en la primera pàgina es tornen gairebé invisibles; només l'1% dels usuaris arriben a la segona pàgina, no diguem que la tercera i la quarta... Per descomptat, els algorismes no són neutres. Les empreses i interessos que estan darrere d'ell es dirigeixen a l'un o l'altre costat, nomenant fake news a les competències entre potències.

Imposen directament la censura política, sense cap dissimulació. El 12 de setembre, Twitter va esborrar els comptes dels polítics i mitjans de comunicació de Cuba, sense donar més explicacions. Una cosa semblant va succeir, al maig, amb diversos mitjans de comunicació pròxims al Govern de Veneçuela.

Existeix un conflicte entre les dades i els consumidors que s'assembla a la dialèctica de l'esclau i propietari d'Hegel. Les dades que generem són la principal gasolina d'aquestes empreses, sobretot en Google i Facebook. No es tracta que les dades s'hagin tornat més importants que mai, sinó que ara cartografiem el mòbil per a Google els nostres pobles i les nostres accions més importants.

Hi haurà una altra direcció

El primer pas per a fer front al problema és prendre consciència d'aquest. Sovint diem núvol –núvol, cloud, nuage– a aquest espai eteri que ens sembla internet. De les empreses que estan darrere sense ser conscients i de la competència de poder. A tot això, la jornada Euskarabildua d'enguany ve a afegir diversos noms a la llista de cognoms.

Les jornades Euskarabildua d'enguany han estat organitzades per Iametza, Ametzagaiña i ARGIA. Malgrat tocar moltes arestes, es reflexionarà sobre la sobirania tecnològica i la importància de la transició necessària per a arribar a aquesta situació.Dos termes
que sovint es confonen són el programari lliure i la sobirania tecnològica. El programari lliure és un tipus de filosofia i pràctica que es basa en principis com l'ús, la còpia, l'anàlisi, l'adaptació i la distribució de la tecnologia una vegada adquirida. No obstant això, la sobirania tecnològica no es refereix a una manera de treballar, ni a les llicències: es tracta d'escapar de l'enorme control que cada vegada tenen menys empreses privades.

A l'hora de parlar de la transició cal tenir en compte els hàbits d'usuari actuals i les eines existents. En aquest sentit, el programari lliure també ofereix nous camps de llibertat: podem agafar eines creades per altres desenvolupadors i adaptar-les al nostre entorn. Igual que Mastodon.eus, en la nova xarxa social creada i controlada de manera comunitària per a Euskal Herria es pot practicar una normativa i un funcionament més horitzontal. La tecnologia que entendrà el basc també s'està creant en auzolan en la iniciativa Common Voice, entre altres iniciatives.

24 d'octubre en San Telmo

La recentment creada Xarxa d'Economia Social i Transformadora (TEKS) obrirà les jornades amb l'objectiu de posar sobre la taula la necessitat de la sobirania tecnològica al País Basc. TEKS es va presentar el mes de juliol passat a Errenteria i reuneix agents tecnològics i ciutadans que treballaran des del punt de vista local. La inscripció per a participar en les jornades està oberta en el portal www.euskarabildua.eus.

La ponència més llarga de la jornada serà la del ciberfeminista Alex Haché. És el que més lluny d'Euskal Herria treballa. Ara treballa amb diverses comunitats de l'Amazones, conjuminant la perspectiva tecnològica i feminista per a possibilitar processos de resiliència dels pobles.

Igual que l'any passat, San Telmo comptarà amb la presència del professor de la UPV/EHU Xabier Barandiaran. L'any passat va subratllar la necessitat de la sobirania tecnològica i enguany intentarà mostrar com les institucions poden fer aquesta transició.

L'altre ponent internacional d'Euskarabildu d'enguany serà Frank Karlitschek, un dels fundadors de NextCloud. NextCloud és una plataforma de prestació de serveis similars a Google, però lliure. Això significa que cadascun pot tenir en els seus propis servidors una plataforma com Drive o una aplicació com Calendar, sense haver de cedir la seva informació a tercers, o sobretot a tercers desconeguts i poderosos.

A més de la xarxa TEKS, es presentaran diversos exemples interessants d'Euskal Herria: iametza, Asier Iturralde per exemple , Altres xarxes socials són possibles: L'Ajuntament de Bilbao oferirà una xerrada en la qual es mostraran projectes i xarxes socials lliures i en basca. A l'Ajuntament de Pasaia, des de fa diversos anys, es treballa amb el programari lliure, i Rafael Puy explicarà com s'ha dut a terme aquest procés i com es va. Finalment, Alex Gabilondo i Sonia Ortiz d'Arri analitzaran la importància de la sobirania tecnològica en l'educació i les possibilitats que existeixen en els berritzegunes d'Irun i Donostia-Sant Sebastià.Com la llicencia
CC i la filosofia de la compartició és un dels pilars del programari lliure, ARGIA també participarà en la jornada. La xerrada serà impartida per Axier López i Xabier Letona. Si ens anem plegats i lliures, llicències ARGIA i CC. Explicaran com treballa ARGIA en l'àmbit dels continguts lliures i com veuen el tema en els mitjans de comunicació bascos.