A l'hora de redactar aquest text, una manifestació convocada pel moviment LGBTI+ d'Euskal Herria ha recorregut els carrers de la capital biscaïna. L'acte de clausura ha tingut lloc en un lloc atípic, concretament al Parc de la Casilda, on s'han reunit els caps de setmana EPOA (empresa Europride), l'Ajuntament, la Diputació i una associació de la ciutat. En els mitjans bascos s'ha parlat bastant de la raó d'aquesta protesta (amb una crida[a]a d'excepció), és a dir, de com estem en contra de la mercantilització de la lluita, de com es conjuguen malament les llibertats i el capitalisme... Per tant, no m'estendré a això, sinó a mirar les coses tranquil·les i com des de fora –en la mesura que sigui possible–, sempre amb perspectiva positiva.
El moviment LGBTI+ va ser revolucionari a principis de 1969, sens dubte, com ho creguem a Euskal Herria set anys després. Érem revolucionaris. I ho som. Volíem revolucionar la societat. I ho volem.Ja en 1977 reivindicàvem una societat més igualitària i justa; buscàvem una alternativa a una societat sexista, masclista, heteropratriarcal, classista i capitalista. I ens anem. A poc a poc, no obstant això, de llarg a llarg del món, part del moviment va començar a convertir-se en reformista a mesura que s'aconseguia el reconeixement d'uns drets. Al nostre país hem mantingut l'estil original, retardant o alentint l'arribada del reformisme. Però ha madurat ja, no gaire. Aquesta realitat, que és dolorosa per a la majoria de nosaltres, té els seus avantatges. Aquests són alguns dels signes que em fan sentir esperançat:
1. Com acabem de dir, hem aconseguit suscitar un debat entorn del tema: fa temps que no s'ha parlat tant del tema.
2n En les mobilitzacions es veu a un munt de joves. Amb preocupació, durant anys no he percebut relleu generacional. Ara puc jubilar-me tranquil·lament, perquè estic convençut que continuarà treballant.
3. El grup EHGAM, que va néixer amb il·lusió, manyaga i afecte i ha crescut durant més de quatre dècades, està malalt, fluix. Ho hem fet sorgir amb orgull. Es pot dir que Harro és el que va ser EHGAM en un dia.
4. El sistema pretén fagocitar el moviment LGBTI+, ja que és la millor manera que coneixen d'intentar neutralitzar tot allò que no els agrada. Només el sistema el fa quan veu que l'ona és perillosa. Allò que comencem molt petit entre amics s'ha convertit en un gegant, fins que el sistema es preocupa per si mateix.
Missió realitzada. Estic tranquil i content.
Bidali zure iritzi artikuluak iritzia@argia.eus helbide elektronikora
ARGIAk ez du zertan bat etorri artikuluen edukiarekin. Idatzien gehienezko luzera 4.500 karakterekoa da (espazioak barne). Idazkera aldetik gutxieneko zuzentasun bat beharrezkoa da: batetik, ARGIAk ezin du hartu zuzenketa sakona egiteko lanik; bestetik, egitekotan edukia nahi gabe aldatzeko arriskua dago. ARGIAk azaleko zuzenketak edo moldaketak egingo dizkie artikuluei, behar izanez gero.
Hi ha els qui, sent un cervell brillant, amb definicions de "poc detall", són experts a transformar i transformar el mateix, dit d'una altra manera. Era seva i ha estat un projecte in eternum que s'ha repetit durant dècades. Aquesta era una de les principals raons per a deixar de... [+]
El 26 de desembre, durant un atac aeri, l'Exèrcit israelià va matar a cinc periodistes palestins que intentaven arribar a la ciutat. Amb ells van matar a 130 periodistes palestins. Aquesta notícia m'ha recordat un parell de coses, la primera, la persecució que sofreixen els... [+]
En els últims mesos m'ha tocat treballar en diversos instituts i, en algun moment, he hagut de parlar amb els alumnes de les possibilitats que ofereix el mercat laboral. La tipologia dels alumnes és variada i en una mateixa ciutat varia molt d'un barri a un altre, d'un institut a... [+]
La nena que apareix en el centre de la fotografia, que difícilment es pot considerar històrica, està escrivint una llista d'adjectius: jo, tu, ell, nosaltres, vosaltres, ells. Mirant cap avall, no vaig poder veure com era la seva mirada.
Insensible a la labor del fotògraf,... [+]
Quan treballes amb persones majors o amb persones amb diversitat física i neuronal, t'adones que la idea de la competència en la nostra societat ens limita molt com a espècie. És a dir, el nostre sistema et posa en valor per fer les coses de manera específica, i el que no ho... [+]
Volia escriure per les llums de Nadal i reivindicar que es converteixi en una tradició anual en aquesta època d'il·luminacions de carrers, un espai públic acollidor, alegre i gojós des del punt de vista de la classe. Però, per descomptat, també espais públics càlids on... [+]
Perdona a les rouredes, alzinars, oms, agrons, freixes, alisedas, castañares, bedolls, gorostidias, manzanales, pinedes i a totes les societats dels arbres, però avui la fageda té una cita amb motiu de les celebracions de la frontera hivernal.
Em resulta més fàcil unir les... [+]
Torna Euskaraldia. Pel que sembla, serà en la primavera de l'any que ve. Ja ho han presentat i la veritat és que m'ha sorprès; no el propi Euskaraldia, sinó el lema d'ell: Ho farem movent-nos.
La primera vegada que l'he llegit o escoltat, em ve al capdavant el títol de l'obra... [+]
Ildo beretik dator Eusko Jaurlaritza berriaren politika. Hitzak bai, baina ekintzak ez dira argi ikusten Pradalesen gobernuak aurkeztutako aurrekontuan.
Quan el sistema colonial capitalista heteropatriarcal es qüestiona i lluita, ataca sense pietat. Utilitzant totes les eines al seu abast per a enfortir, enfortir i consolidar el poder institucional, els mitjans, la justícia, la llengua, la cultura, la violència...
A Suïssa,... [+]
No sé si vostès també tenen la mateixa percepció –ho reconec: aquí he començat a escriure de manera acientífica–. Em refereixo a l'extensió natural de la paraula mandra. Cada vegada escolto més en els racons d'Hego Euskal Herria: basc, espanyol i, per descomptat,... [+]
Molts per Nadal sentim més mandra que il·lusió en pensar en els menjars i trobades familiars. Però us avancem que no és el menjar la que ens fa sentir-nos col·lectivament incòmodes, sinó la normativitat que defineix a la família tradicional. És més, ens atreviríem a... [+]
Sempre m'ha semblat més significatiu el mode que es diu en castellà als carruatges que es poden trobar aquí i allà: humilladero. No és un nom bastant light, blanc o no té cap connotació? Al cap i a la fi, tot el que passava per allí havia de ser humiliat. És sabut que... [+]
El final de la República Àrab Siriana ha causat una gran sorpresa per la forma en què s'ha produït: ràpida i gairebé sense resistència. No obstant això, no és tan estrany si tenim en compte que el país estava destruït, empobrit i baratat. Fa temps que la majoria dels... [+]