Què queda després del G7? Una bona operació de comunicació per a Macron, però amb uns resultats diplomàtics molt deficients quant a resultats. No obstant això, per a Euskal Herria ha estat un fet significatiu: la resposta dels agents sociopolítics alhora i d'una banda, l'actuació de l'Estat.

Cal reconèixer, en gran part, que els responsables de l'estat han aconseguit controlar tres nivells que tenien com a objectiu: els esperits, l'espai i la iniciativa dels contraris al G7. Han difós un discurs rodó sobre el control dels esperits, subratllant la legitimitat i l'eficàcia del G7, sense oblidar els beneficis i la reputació del G7 per a Biarritz, Euskal Herria i tota Aquitània. Però també han utilitzat tàctiques més astutes. A través d'alguns mitjans de comunicació s'ha difós un missatge en el qual es difon la por i la paranoia contra la violència policial que l'Estat ha posat en marxa. De fet, els mitjans utilitzats per a aconseguir el control total de l'espai han estat desmesurats. En ella han comptat amb la indigna col·laboració de nombrosos veïns: comerços compromesos, mercats, esdeveniments esportius i culturals negats, tot el BAB era “ciutats mortes” en temps de cim, fent sospitós a tot aquell que s'atrevís a caminar pels carrers. El temor que la violència policial dels últims mesos ha sembrat també ha contribuït a reduir el nombre de mobilitzacions.

També han estat nombroses les tàctiques de control de les iniciatives anti-G7. La primera, negar l'antagonisme i desvirtuar la potencialitat subversiva de la crítica dels opositors. El prefecte va repetir sense parar: “Vivim en democràcia i l'èxit del G7 coincideix amb l'èxit de la contra-cim”. D'altra banda, les prohibicions i les “ajudes” per part de l'Estat eren aspectes de la mateixa moneda: ofegar als membres de la plataforma en problemes tècnics, retardar l'organització i, per tant, dificultar la comunicació per a mobilitzar a la gent. Finalment, les amenaces i la pressió policial perquè els organitzadors de la contra-cim es retirin contra la paret.

Hem donat la resposta necessària? Alguns diuen que sí, argumentant que una resposta més contundent pot provocar disturbis incontrolats i problemes polítics, però G7 NO! Molts agents de la plataforma no ho veuen així. Es parla d'una opció perduda, que no ha intentat encaixar en la situació antidemocràtica imposada. No és la primera vegada que les forces emancipadores perden una batalla. No és tan greu en si mateix si permet la reflexió i si inclou lliçons sobre el futur.