És un estrany el que no coneixem i que potser, impulsat pels prejudicis, ens inspira una certa desconfiança. És, per tant, estrany que sapiguem alguna cosa o poc, llunyà, la qual cosa sentim a distància, i, al mateix temps, moltes vegades, també ens desperta una certa intriga.
I la veritat és que l'aparició del disc d'aquest grup se'm va fer una mica estranya. No sabia que en Getaria (Guipúscoa) existís un projecte d'aquest tipus i el vaig agafar amb sorpresa, fins i tot amb curiositat. Aquest tipus de projectes que xoquen amb la majoria de l'oferta, m'interessen i per això, i pel resultat, vaig sentir immediatament la meva proximitat.

A pesar que l'estètica del disc, les fotos, les cançons, les paraules… no volen transmetre una proximitat i comoditat pròpies: des de la foscor, el misteri i la sensació de perill.

Acabo de descobrir el disc i m'he assabentat que Aritz, Arih i Fer han anat per davant en projectes diversos, sorollosos i confusos (Hell Division, Gremliny, Keep Diggin, Curasan…), però ara –evidentment– han preferit posar forces en la simplicitat i la foscor sense artificis, tornant a les bases. També que en 2016, de manera precipitada, –la vespra d'una gira per França-, van gravar i van unir diverses cançons en la caseta, no en cap altre format.

Aquest disc –per tant, el segon– ha estat publicat amb els segells de Paulinni Rècords, No Thanks, XCementerio X i Donnez Moi Dudf (aquest últim francès, l'altre del País Basc) i beu de bona gana de diversos grups punk foscos creats en els anys 80 als Estats Units: Com Wipers, però també des de TSOL, Agent Orange i altres. Totes les cançons són melòdiques i tenen la mateixa velocitat, però gairebé sempre es basen en riffs humils però penetrants plens de melancolia. Alternant el basc i el castellà han escrit unes paraules molt personals, que han unit el punk, la melodia modesta però elegant, el to de foscor, l'agredolça i l'acidesa, i la velocitat a vegades.

No volen escriure hit! i no hi ha peces amb intenció de destacar per si mateixes –el to i el tempo estan controlats- però les he gaudit especialment amb les cançons de Lagun zaharra, Garai berri bat i Nens navalla.