Com no tinc ganes de començar a donar consells a Navarresa Suma, em limitaré a dir el que he vist des de fora: la dreta navarresa, en el discurs i en el lideratge, es trontolla. Si el govern de María Txibite s'enforteix, no sé si canviarà el discurs. El lideratge sí, probablement.

El 26 de maig, els partidaris del canvi es van ficar al llit amb la mala cara, pensant que la Navarra tornaria a la de sempre: la dreta de nou al poder, gràcies a l'ajuda dels socialistes. És cert que el nom i el fet que la llista d'UPN fos la llista dels seus membres dificultava el tracte: d'una banda, el PP escatainat; per un altre, el contrari dels drets forals (Cs). Javier Esparza va oferir a Txibite la possibilitat de llevar-li immediatament la càrrega per a arribar a un acord amb Txibite. En veure al PSN entossudit en el no, va predir una espècie d'apocalipsi de fa quatre anys: deixar-nos fora del govern suposa la fi de Navarra, d'Espanya i del món.

La veritat és que, des del punt de vista de Pedro Sánchez, el tracte tenia molt de risc i poc benefici. És un miracle que, al meu entendre, s'hagi donat el permís des de Madrid. Un dels miracles ha aconseguit el miracle: Santos Cerdán, home de confiança de Sánchez.

Com el de Txibite és un govern sense majoria, el seu futur estarà condicionat pels dos grups de l'oposició: Navarresa Suma i EH Bildu. La dreta unida, fins ara, ha participat en el campionat de purrustada, amb moltes ganes, com en l'època d'Uxue Barkos. A més de seguir aombrat i espantat, Txibite intentarà posar l'accent en les contradiccions de la parella de Txibite. Per a això, la veritat és que no li faltarà oportunitat. En la passada legislatura, el PSN es va bolcar en diverses qüestions contra Geroa Bai, que ara és el seu soci majoritari, en sintonia amb UPN-PP: política fiscal, mapa municipal, basc, llei de símbols… Si l'actual govern aprofundeix en el canvi, com diu Barkos, la conclusió és evident: El PSN, per part seva, haurà de fer marxa enrere en alguns temes de la Cambra. Potser és millor fer-ho com més aviat millor, aconseguint la cohesió interna per a mantenir uns reptes fonamentals: els pressupostos de l'any que ve, l'equilibri dels comptes, la renovació del conveni econòmic, la superació d'una crisi amenaçadora, l'ocupació de qualitat…

Quant a EH Bildu, també ha fet president a Txibite, en entendre que no hi havia millor opció. Al meu entendre, el tipus de relacions entre el PSN i EH Bildu ens aclarirà una altra qüestió fonamental: si una tercera part dels navarresos i navarreses, una vegada finalitzat per sempre, entrem o no en una altra època política que pugui durar molt de temps.