Viu estressat. El cardiòleg acaba de dir-me que estic tirat en el quiròfan, mentre em faig passar per les venes i em registra el cor. No és la primera vegada que em fico al llit i estic com a casa. L'amabilitat de l'equip de treball de Kirofano també facilita la presa de la paraula que menys es creï. La coneix vostè d'aquest mode? Sí, donant-li les nines. I la conversa ens ha portat a les plantes.

Feia ja diversos anys que m'havien posat el primer tros de metall en una artèria cardíaca. El cirurgià, mostrant-me la xarxa que anava a introduir-me, em va dir el seu nom en el quiròfan: Taxus IV. Sorprès, quan li vaig dir que Taxus és el gènere del queixal (Teix), el mític arbre d'aquí, em va respondre: sí, significa el teix, perquè aquest tros de metall està xopat amb el verí del queixal, per a poder mantenir l'artèria oberta.

En aquest últim catre el curiós em va manar dir si em marejava. Quan es va adonar que se m'estava desmaiant va dir “atropina” al seu veí. L'assistent m'havia donat una pallissa en la sang. Amb gran alleujament, el coneixement va tornar aviat. Quan va acabar, em vaig recordar que estàvem parlant de l'estrès. I li vaig preguntar: De quina planta s'ha extret l'atropina que vostès utilitzen? Abans em va dir que es crearia de les plantes, però ara, en la seva opinió, serà produïda en els laboratoris. La belaikia o la belladona (Atropa belladona), l'estramoni (Datura estramonium), l'urrillo o el mandragora (Mandragora officinarum) i el tòrrid negre (Hyoscyamus niger) han estat les plantes utilitzades des de fa temps per a l'atropina, totes elles pertanyents a la família dels solanáceos. Anestèsic, psicoactiu, verí... per a què no s'ha utilitzat aquest alcaloide!

En tornar a casa m'ofega l'estrès. Em vaig posar a llegir i em vaig trobar amb un text que havia deixat abans. En ella ofereix un clar consell per a curar l'estrès: començar a treballar la terra. Un bacteri que està en el sòl et completarà: Mycobacterium vaccae. Aparentment, el bacteri té un efecte antiinflamatori que corregeix els efectes incorrectes de la depressió i l'estrès.

Jugar en el fang, conrear l'horta, cuidar les flors, tocar la terra en l'últim negre porta salut. David Strachan va explicar en 1989 en la “Hipòtesi de la higiene” que les persones que vivien en zones rurals que eren animals tenien menys problemes d'asma i al·lèrgia. Viure en cascos suposadament nets ens emmalalteix, mentre que embrutar-nos de terra és netejar-nos. Rentar la malaltia, matar-la.