argia.eus
INPRIMATU
Tela d'acer i cinturó verd
  • Europa estiu de 1989. La Tela d'Acer va començar a trencar la barrera de milers de quilòmetres que travessava el continent de dalt a baix, que dividia l'est del Pacte de Varsòvia i l'oest de la influència de l'OTAN.
Nagore Irazustabarrena Uranga @irazustabarrena 2019ko irailaren 18a
Altzairuzko oihalaren zati bat orduko Txekoslovakia eta Austriaren artean (arg: Worldatlas.com)
Altzairuzko oihalaren zati bat orduko Txekoslovakia eta Austriaren artean (arg: Worldatlas.com)

El 19 d'agost, Gyula Horn, membre de l'oposició hongaresa, amb el suport del govern austríac, va organitzar un “pícnic paneuropeu” a la frontera entre Àustria i Hongria. Milers de persones van travessar la frontera aquest dia i, davant l'afluència de gent, l'Exèrcit hongarès va decidir que era perillós intervenir. L'endemà van tornar a tancar la frontera. Però l'11 de setembre s'obriria definitivament el tram fronterer entre els dos països. I al novembre, quan es va derrocar el Muro de Berlín, es va produir simbòlicament el final del Teló d'Acer. Polònia va ser la primera vegada que va retirar el Govern socialista. Els altres van venir darrere.

Durant quatre dècades, la barrera va ser un obstacle per als éssers humans. Per a moltes altres espècies, no obstant això, va ser un espai de llibertat. La frontera entre els dos blocs sol relacionar-se amb la mort –en el tram de Berlín “només” van matar a entre 125 i 200 persones en un intent de travessar el mur–, però en la llarga franja de terra la vida va esclatar. Sense activitat agrària, constructiva o humana, les espècies vegetals i animals típiques del lloc es van multiplicar molt al voltant dels filferros espinosos i les torres de vigilància. I abans, prop de 600 espècies molt escasses també van ocupar l'espai: les llúdries, les cigonyes negres, els musclos de perles, les granotes Arvalis, les gerres marrons, els pastorets, les orquídies Paphiopedilum… van començar a aparèixer cada vegada més sovint en l'estret paradís verd que estava prohibit per als éssers humans.

En la dècada dels 70, les imatges del primer satèl·lit mostraven que la frontera militaritzada entre Finlàndia i l'URSS estava coberta per densos boscos. I a la frontera que dividia Alemanya es va dur a terme un estudi ornitològic que va concloure que la biodiversitat era molt gran. Després de la caiguda del teló, a poc a poc es van posar en marxa iniciatives puntuals per a protegir la zona.

L'Antiga Tela d'Acer té una longitud de 12.500 km i recorre 24 estats i 8 regions biogeogràfiques entre Lapònia i els Balcans. Fa uns 15 anys es va posar en marxa la iniciativa Cinturó Verd Europeu, que més tard es cridaria EuroVelo13 i altres. Tots ells busquen protegir l'espai natural, però també de manera que els éssers humans puguin aprofitar-lo, per exemple, adaptant itineraris per a bicicletes. Està per veure si els dos objectius són compatibles o si l'única manera de continuar protegint realment el tresor inesperat és si la prohibició i el filferro són d'espines.