Traduït automàticament del basc, la traducció pot contenir errors. Més informació. Elhuyarren itzultzaile automatikoaren logoa

Què canviarem

Zarata mediatikoz beteriko garai nahasiotan, merkatu logiketatik urrun eta irakurleengandik gertu dagoen kazetaritza beharrezkoa dela uste baduzu, ARGIA bultzatzera animatu nahi zaitugu. Geroz eta gehiago gara, jarrai dezagun txikitik eragiten.

Sembla que ens volen tornar a ficar-nos en el remolí de les eleccions, i no sé, abans d'entrar en això, no hauríem d'analitzar què ha sortit del cicle de les últimes eleccions i de les formacions de govern amb claredat per als bascos. Sovint hem sentit que l'Estat espanyol no té remei, que aquí no hi ha força suficient per a fer un canvi real. Però a continuació ens situem a favor o en contra de les fórmules de govern dels altres, entre els errors, qui ens farà menys mal argumentant i donant facilitats per a això. No diré, a simple vista, d'una manera tàctica, que això no sigui digne de ser tingut en compte. Però no hauríem d'utilitzar una mirada més llarga? En quina direcció ens porta aquesta tàctica?

Si volem que Euskal Herria sigui en algun moment una nació democràtica independent, aquest eix estratègic haurà d'aclarir la tàctica que desenvolupem a cada moment. Des d'aquest punt de vista, diria que algunes de les últimes eleccions ens perjudiquen més que ens beneficien. El fantasma de la “arribada de l'extrema dreta” ha estat utilitzat amb mestratge per alguns, i ha influït també en el nostre, ja que l'Estat espanyol ha entrat de ple en l'operació d'oferir un bastó a aquest “sense remei”, tant a Madrid com a Pamplona. És veritat que l'extrema dreta odiosa, per un moment, ens hem allunyat dels governs, però a canvi hauríem d'analitzar amb detall què hem reforçat i quin hem afeblit.

Diria que els poders fàctics d'aquest Estat no s'han afeblit en absolut. Més encara, diria que aquests poders han reforçat la influència que sempre han tingut en aquests suposats “governs alternatius”; si no, veure l'absoluta feblesa i la direcció política que mostren els nous gestors d'aquesta socialdemocràcia espanyola. El PSOE s'ha enfortit, sí, però també s'ha reforçat el lliurament i la submissió dins del PSOE.

El fantasma de la “arribada de l'extrema dreta” ha estat utilitzat amb mestratge per alguns, i ha influït també en el nostre, ja que l'Estat espanyol ha entrat de ple en l'operació d'oferir la crossa a aquest “sense remei”, tant a Madrid com a Pamplona.

Si alguna cosa s'ha aclarit en aquesta “renovació” de la direcció del PSOE, és que no volen aportar ni una sola línia, per exemple, en el camí de resoldre de forma concertada i democràtica els problemes que tenen tant a Catalunya com a Euskal Herria. Ni un sol esment al dret a decidir! Ni tan sols en objectius tàctics intermedis, renunciar a la via repressiva que se segueix a Catalunya? No, no! Alliberar els presos catalans? Ni tan sols de manera provisional. Acostar als presos bascos a casa? Algú creu que podran alliberar tan fàcilment els mitjans de pressió que tant s'han estimat per a ells? Si ho fessin així, com podrien mantenir el joc tàctic actual? Promeses en vespres electorals sí, però sempre condicionades; després de les eleccions, oblida-ho tot i segueix igual.

La qüestió és que tot això ha quedat molt palesa en aquest procés representatiu de formació del Govern espanyol després de les últimes convocatòries electorals. Ara, en ser cridats a les noves eleccions, no els resultarà tan fàcil repetir l'operació anterior. Se suposa que els altres aprenem alguna cosa de l'experiència. A Catalunya, els d'Esquerra, que defensaven l'exclusió de la unilateralitat i el diàleg amb el govern del PSOE, sembla que en aquest moment han fet una “revisió de la revelació” i han començat a assenyalar, una vegada més, el camí de la unitat tacticoestratègica (de veritat? ).

I els bascos, què hem après en el camí? Que necessitem un projecte col·lectiu propi, una estratègia independent, posant totes les tàctiques al seu servei. Entretant, servirem a uns altres.

Bidali zure iritzi artikuluak iritzia@argia.eus helbide elektronikora

ARGIAk ez du zertan bat etorri artikuluen edukiarekin. Idatzien gehienezko luzera 4.500 karakterekoa da (espazioak barne). Idazkera aldetik gutxieneko zuzentasun bat beharrezkoa da: batetik, ARGIAk ezin du hartu zuzenketa sakona egiteko lanik; bestetik, egitekotan edukia nahi gabe aldatzeko arriskua dago. ARGIAk azaleko zuzenketak edo moldaketak egingo dizkie artikuluei, behar izanez gero.


T'interessa pel canal: Iritzia
Borrokak balio du: Israel Premier Tech, ez aurten, ez inoiz

Aurten "Israel Premier Tech" txirrindularitza talde israeldarra ez da Lizarraldeko Miguel Indurain Sari Nagusia lasterketara etorriko. Berri ona da hori Palestinaren askapenaren alde gaudenontzat eta munstro sionistarekin harreman oro etetea nahi dugunontzat, izan... [+]


2025-03-27 | Kontxita Beitia
Atzo bezain ozen! NATO pikutara soldaduskarik ez

Intsumituek denbora luzez egindako borroka gogorra eta mingarria izan zen, baina irabazi zuten, eta garaipen hura behin betikoa izango zela uste genuen, atzera bueltarik gabea. Baina badirudi, politikari batzuen ahotik aterata, eskalada militaristari gorazarre egin eta berriz... [+]


Analisia
Agur buzoiei

Danimarkatik iritsi zaigu berria: 400 urtez estatuak eskainitako zerbitzua etengo du PostNord enpresa publikoak, eta eskutitzak banatzeari utziko dio 2025 urtea amaitzean. Gobernuak adierazi du enpresa publikoak negozioa paketeak banatzera bideratuko duela. Bi arrazoi eman ditu... [+]


2025-03-26 | Anuntxi Arana
Plater garbiak

“Hondakinik ez platerean!”. Hori zen kontsigna gure txikitako otorduetan. Janariak zeozer sakratu bazukeen, batez ere ogiak; lurrera erori eta, jasotakoan, musua eman behar zitzaion. Harik eta adin zozoan mamia baztertzeko moda etorri zen arte, lodiarazten zuelakoan... [+]


2025-03-26 | Edu Zelaieta Anta
Bakardade tonifikatua

Zenbait estatistikak berretsi dute begiak hondar urteotan ikusten ari zirena: gimnasioak (eta estetika-zentroak eta nolako-edo-halako-terapia eskaintzen duten negozioak) nabarmen ugaldu dira gurean. EITBk plazaratutako datu bat emateko: EAEn 2010-2019 urteen bitartean, zazpi... [+]


Burujabetza eta herri boterearen aldeko topaketak Tafallan

Topatu eta topa! Tipi-tapa, elkarrekin ekin eta, bidea, eginean egin aurrera. Mahaiak, aulkiak, koadernoak eta boligrafoak, platerak, konfidentziak, tragoak eta ahotsak, eskuak, ideiak eta barreak, borrokarako besarkada gozoak. Txistulariak bileran, erraldoiak lasterka eta... [+]


2025-03-26 | Tere Maldonado
Hezkuntza Saila: ezgai ala ez duin?

Hezkuntzari buruzko legediak, Ekonomia Lankidetza eta Garapenerako Erakundearen eta planetako jaun eta jabeen aginduei jarraituz, ikasleek ikasketa etapa bakoitzaren amaieran “irteera-profil” jakin bat izatea bilatzen du. Ez pentsa profila zerbait itxia eta bukatua... [+]


Botere biguna desarmatzen

Martxoaren 14an Donald Trumpek agindu exekutibo bat sinatu zuen, hainbat berri agentziak jasotzen duten diru kopurua asko murrizteko. Kaltetuetako bat United States Agency for Global Media (USAGM) izan zen eta, ondorioz, Voice of America (VOA), Radio Free Europe/Radio Liberty... [+]


Teknologia
%2ko zapalkuntza

Orain dela 20 bat urte, berrikuntzaren inguruan master bat egin nuen. Bertaraturiko gonbidatu batek esan zigun gizakion historian berrikuntza teknologikoaren eragile handiena gerra izan zela. Gerra, halaber, eragile handia da botere harremanen berrikuntzan.

Berrikuntzaz ari... [+]


2025-03-26 | June Fernández
Meloi saltzailea
Otsoak

Zer esango zenioke Palestinako aktibista bati aurrez aurre izango bazenu? Ni mutu geratu nintzen Iman Hammouri nire herrian bertan aurkeztu zidatenean. Eskerrak andre nagusi bat gerturatu zitzaigula eta solaskide roletik itzultzailearenera pasa nintzela.

Palestinako Popular... [+]


2025-03-24 | Garazi Muguruza
Desioa

Punto Bobo liburuaren irakurketan murgilduta, Itxaso Martin Zapirain egilearen Eromena, Azpimemoria eta Isiltasunak Idazten ikerketa lanean sentitu nuen egiazkotasun eta maila etikoarekin egin dut berriz ere topo. Eta hortaz, hara bueltatu. “Oihu izateko jaio zen isiltasun... [+]


Nazio askapena; arrazakeriaren eta faxismoaren kontrako antidoto bakarra

Dirudienez, Euskal Herrian migrazioa arazo bilakatu da azken bi hamarkadetan. Atzerritarrez josi omen dira gure lurrak. Gure kultura arriskuan omen dago fenomeno “berri” horren ondorio. Lapurretak, bortxaketak, liskarrak… Bizikidetza arazo horiek guztiak... [+]


2025-03-24 | Emun kooperatiba
Gazteak eta euskara: oztopo errealak eta aukera berriak

Azken hamarkadetan euskararen biziberritzeak duen erronka handienetakoa, euskararen ezagutzaren unibertsalizazioarekin batera, erabilerarena da. Askotan, gazteen euskararen erabileran jarri ohi dugu fokua, baita euskararen erabilerak izan duen eta izan dezakeen bilakaeraren... [+]


2025-03-24 | Behe Banda
Bihotza bete-beteta

Gaur buruko minez iritsi naiz etxera. Ostiral iluntze hotz bat da; ez du euririk ari, baina haizeak bota ditu lurrera bi kontainer eta korapilatu dit ilea. 23:39 dio telefonoak. Lagunekin afaldu dut gure ostiraleroko tabernan. Barre asko-asko egin dugu, eta bihotza bete-beteta... [+]


Eguneraketa berriak daude