Diversos centenars d'ells són batalles de Noailles, així cridats per ser descoberts per primera vegada en aquesta cova del sud-oest de França. Les Guerres de Noailles trobades en el nivell IV de la cova tenen com a màxim 3 cm de llarg i 2 cm d'ample, estaven molt estandarditzades i, gràcies a la punta esmolada, s'utilitzaven per a tasques especialitzades. No obstant això, abans d'investigar en profunditat aquests petits instruments, els investigadors de la UPV/EHU no sabien exactament per a què els utilitzaven.

El grup de recerca format per Aitor Calvo, Unai Perales, Maite García-Rojas, Christian Normand i Alvaro Arrizabalaga ha realitzat l'anàlisi tecnològica, tipométrico, morfotipológico i, especialment, funcional d'aquesta col·lecció de gubil, que va ser concebuda pels investigadors com un programa experimental d'anàlisi funcional. Resultats Journal of Archaeological Science: Ho van donar a principis d'estiu en la revista Reports.

Els investigadors han arribat a la conclusió que les guerres de Noailles s'utilitzaven per a la perforació de materials tous com a vestits de pell d'animals, és a dir, per a cosir. I aquesta hipòtesi té lloc en objectes trobats en altres jaciments de la mateixa època d'Europa. En les tombes dels jaciments de Sunghir (Rússia) i Candide i Ostuni (Itàlia) s'han trobat centenars d'exemplars decoratius, d'origen ibèric, embolicats en capells, abrics o calces.

Les primeres agulles –segons criteri morfològic, almenys– van ser creades i utilitzades en finalitzar el període Gravetti, en el període Solutrense (fa uns 15.000-21.000 anys). Eren d'os i, més tard, fa uns 7.500 anys, van començar a fer peces metàl·liques. Però, segons l'investigador de la UPV/EHU, fins i tot abans de les agulles, hi havia eines per a cosir.