A aquest vol -conegut per a tots- que les papallones realitzen ocasionalment en el nostre interior el diem amor. No sabeu el que us comptaré, aquest sentiment fort i emocionant que ens fa bells i alegres de la nit al dia. Però també és un constructe social, que se'ns inocula en les entranyes des de la seva creació, condicionant radicalment la nostra visió de les relacions.Per això
, la representació que cadascun de nosaltres fa de les coses de l'amor (estimar, relacions, vincles, sexe, fidelitat, etc.) mai és totalment particular, ja que pertanyem a una societat i sempre construïm la nostra pròpia realitat íntima sota una concepció col·lectiva del món. Sí, l'amor és polític. En aquesta part del món, patriarcal, heteronormativa, capitalista i consumista.
En general, encara configurem l'àmbit de l'afectivitat en funció de les creences corruptes que ens ha portat el mite de l'amor romàntic. Desgraciadament, aquest patró rígid regula la nostra manera d'estimar i dissenya de dalt a baix la nostra vivència de l'experiència amorosa. Quina és l'expectatives que cal tenir en una relació, la successió de passos que cal donar en una relació, la llista de comportaments que cal acceptar o rebutjar, la distribució de rols en funció del gènere o el nombre de persones que es poden estimar al mateix temps.
No em prendré la molèstia de fer una descripció detallada de l'amor romàntic, ja que en l'imaginari col·lectiu tenim bastant integrada la narrativa dels amors idíl·lics entre prínceps i princeses. Simplement diré que l'atzar de trobar mitjana taronja deixa en mans de l'atzar bo o dolent del nostre benestar, desactivant la força que cadascun té per a transformar la seva realitat o anul·lant la responsabilitat de la pròpia vida. Estableix la relació amb una parella com a únic eix de l'univers afectiu, i reconeix com de segon grau els vincles amb amics o familiars, menyspreant d'alguna manera altres xarxes d'amor.
En un espai tan delimitat no hi ha molt d'espai per a l'amor. Perquè necessàriament ha de ser l'amor lliure, perquè està fet d'emocions i sentiments, que no es poden regular molt ni prometre a llarg termini. La concepció d'amor lliure no pot, per tant, ser objecte, però convé definir-ho bé, ja que la nostra relació amb la llibertat és tan disfuncional que sovint reté característiques inadequades a la llibertat de la qualitat.
L'amor lliure no és simplement ficar-se al llit amb més gent, l'acumulació deshumanitzada d'afectes, o el consum compulsiu d'amor. El que ens fa més lliures no és la quantitat d'amants, sinó el saber construir relacions qualitativament diferents. Amb els quals vulguem, com vulguem i mentre vulguem. Però sent conscients de les necessitats d'un mateix i dels amants, i establint la cura i el respecte mutu en la base de totes les relacions amb les gents.
Això exigeix, per descomptat, una consciència clara de responsabilitat afectiva. O cosa que és el mateix, la capacitat de gestionar amb maduresa la nostra llibertat individual. És a dir, que quan ens sorgeix l'oportunitat i l'entusiasme d'una relació, tinguem el valor de posar-nos preguntes: si realment vull entrar, si té sentit per a mi, si puc sostenir una relació, o si puc donar la cura i el tracte que cal donar a una persona. Si volem canviar de paradigma i conduir la nostra vida afectiva sexual amb altres coordenades, no ho oblidem: Lliures de viure, lliures d'estimar. No hi ha cadenes. Perquè volem, perquè volem.
Són un dels més bonics records que tinc en el cor. En aquella època estava fent Filologia Basca i vam anar a una societat d'Arbizu a un concert de Ruper Ordorika. Allí estaven Rikardo Arregi Diaz d'Heredia i Juanjo Olasagarre. No em vaig atrevir a dir-li a Arregi que tenia en... [+]
Londres 1928. Al Victoria and Albert Museum va arribar un quadre molt especial: en el quadre apareix un home negre, amb perruca i levita, envoltat de llibres i instruments científics. Així va ser catalogat en el Museu: “Singular retrat satíric que representa un experiment... [+]
No és tasca fàcil definir el que portarà el nou mandat dels Estats Units en l'àmbit econòmic. L'eix de la nova estratègia econòmica serà la peculiar unió entre el liberalisme i el proteccionisme per al sector exterior. Malgrat el que ha ocorregut als Estats Units de... [+]
Recentment, davant la pregunta sobre en què consistia l'emergència climàtica, un científic va donar l'excel·lent resposta: “Miri, l'emergència climàtica és aquesta, cada vegada veus en el teu mòbil més vídeos relacionats amb fenòmens meteorològics extrems, i quan... [+]
En 2006, Baltasar Garzón, llavors jutge estrella, va sofrir una espècie de revelació i va redactar una pràctica que garantia els drets dels detinguts per terrorisme. El mateix jutge va veure passar per la seva sala a centenars de detinguts incomunicats, molts d'ells amb... [+]
L'evolució que ha pres Internet en els últims 15 anys, unit al seu model tecnològic i de negoci, ens fa pensar que és una eina per a incrementar els pitjors aspectes de la humanitat. A tot el món s'han creat agents que no estan satisfets amb aquesta idea. Treballen... [+]