Quina tristesa i pena ens dona veure que el poble que ha durat segles i mil·lennis està desapareixent! Els pobles i les llengües més antigues d'Europa, Euskal Herria i el basc, hauran de canviar de nom en breu. O els ministeris d'Interior de França i Espanya els obligaran a canviar. Només hi haurà províncies buides d'Espanya i França. Cinc exactament. I només es parlaran dos idiomes: el castellà i el francès. Aquests països deixaran de ser Euskal Herria d'una manera natural i acceptada, en nom del benestar i de la convivència. Abandonant la consciència nacional i la consciència lingüística.

Tenint en compte l'actual demografia estructural del País Basc, les variables dels residents, ciutadania, llengua, cultura i fecunditat, el País Basc deixarà de tenir una existència més àmplia, més oberta i mestissa, i el País Basc desapareixerà com a ens nacional, ignorant intencionadament el seu caràcter singular i característic.

Quant al basc, pren nota de la frase profètica de Miguel de Unamuno: “Deixem que el basc mori per si sol, fins a l'últim sospir”. Testimonis d'aquesta profecia que s'està convertint en realitat, les dades sobre l'època en la qual l'ús del basc s'ha afeblit, explicats mitjançant mesuraments científics de carrer. I, per descomptat, l'elecció lingüística i la falta de consciència de la nacionalitat d'una hipotètica Euskal Herria i dels nens que poguessin ser vascoparlantes. Aquesta realitat tangible ens porta a pensar que la nostra ja ha fet, o que estem vivint l'experiència vital d'una llarga agonia entre els qui encara tenim una petita petjada de consciència nacional i lingüística.

Les petites nacions sense poder estructural d'estat en aquest món desapareixen dia a dia dels poderosos estats nacionals, establint una dependència demogràfica, cultural i social, a través de les seves falses normatives jurídiques.

El País Basc és una societat mestissa, dotada d'espanyols i francesos, més amb emigrants que es veuen obligats a reconèixer i continuar repatriant dia a dia. Mestissatges imparables i concedits durant segles no ens ajuden a construir el País Basc que ens agradaria. El País Basc, en mancar d'estructura d'Estat i tenir una llengua minoritzada, es va fonent gradualment en el si dels Estats Nacionals Botxistas i en el profund pou de les llengües fortes.

Resistir no és guanyar, és prolongar l'agonia.