Muñoz va néixer a l'Equador i amb 18 anys va emigrar a Madrid amb la seva mare i la seva germana. Per a llavors el seu pare ja estava a Madrid, on trobaria un mitjà de vida que no havia trobat al seu poble natal. La seva mare la va enviar a Bilbao i d'allí va saltar a Amurrio. Actualment viu a Amurrio. És treballadora domèstica i en l'últim any s'ha acostat al moviment feminista.

Per què va començar a aprendre basc fa poc?

Vaig venir a treballar amb 18 anys. Vaig començar com a empleada de llar, avui dia la majoria som dones immigrants. A poc a poc, vaig tenir molts interessos i vaig començar a cuidar-los, em vaig adonar que m'agradava. Vaig voler cursar un grau superior, però per a això havia de convalidar els estudis. Aquest procés és molt llarg, cal demanar el certificat d'estudis al país d'origen, arribar aquí i donar el valor aquí... passa molt temps. Però al final ho vaig aconseguir i vaig cursar el Grau Superior en Educació Infantil.

La cosa és que sent una casa treballadora no tens molt contacte amb la gent d'allí, treballava moltes hores i el poc temps que em donaven lliure el dedicava als estudis. Aquí em vaig adonar, quan estava en pràctiques, que aquí la gent parla una altra llengua. Em van comentar que tindria dificultats per a treballar en educació infantil sense basca, ja que aquí sense basca no es pot treballar en una escola infantil. Em van preguntar si sabia anglès, però la veritat és que a l'Equador la política és qüestió i l'anglès estava perfecte perquè estaven en contra dels Estats Units, es pensava que en aquella època es colonitzaven els que aprenien aquesta llengua, així que no sé ni anglès. Només sé a Castella.

Vaig decidir deixar aquest camí. La vida dona moltes voltes i em vaig posar a treballar en el bar. Però em feia molt de mal menjar i volia fer alguna cosa que m'agradés, llavors em vaig apuntar en Educació Social. Però aquí també em van dir el mateix, que no podria treballar sense el basc. Però jo vull treballar amb les persones que he vingut. Ells no saben basc... però les subvencions són en basca... En aquest moment em semblava una cosa forçada. A més, en el meu entorn, en els espais que em movien a Bilbao, ningú em parlava en basc, per la qual cosa no ho veia necessari. No sentia aquesta motivació. Fins que vaig llegir el llibre Identitats assassines d'Amin Maalouf. L'autor parla de llengües minoritzades. Llavors vaig començar a connectar-me amb el nostre idioma, vaig preguntar a la meva mare, per què no parles el quítxua? “Bé, en aquella època, ja saps...” va començar. A l'Equador he caminat per molts llocs, es parla quítxua, però en molt pocs llocs només ho fan les persones locals de regions concretes. Em fa pena, però ara puc dir que sé més basca que quítxua. Sé dues o tres paraules, res més. He vist que en basc i amb el quítxua hi ha paraules que tenen el mateix significat, realment curiós!

Per tant, va anar llavors quan vaig començar a sentir ganes d'aprendre, no va ser pel treball, és un gran repte i no volia fer aquesta inversió per una qüestió laboral, volia aprendre per a mi. No puc recuperar el quítxua, però el basc sí, crec que és un idioma que cal recuperar, per tot el que vol dir. Llavors vaig començar a aprendre basc.

És fàcil el procés d'aprenentatge del basc?

Al meu entendre, en el meu punt de vista, l'euskaltegi és molt fred. En el model d'aprenentatge és cert que hi ha pràctiques de parla, però no s'inclou tota la cultura que porta el basc. A més és molt car, és veritat que l'Ajuntament et retorna els diners, però per a això has d'aparèixer al 80% de les escoles, si per qualsevol cosa no pots aparèixer és difícil de complir. Jo, per exemple, sabia que no em retornarien els diners, perquè no podia aparèixer sempre, perquè treball pel meu matí, tarda i nit, aquesta inversió que vaig fer per mi, sabia que aquests 560 euros no m'anaven a retornar. Per això, em sembla que és car, no crec que hi hagi una motivació. Sí, pots apuntar-te en l'EPA [educació per a adults], però els horaris no són bons, i quan preses una mica de nivell va molt a poc a poc. No sé, enguany volia apuntar-me a AEK però hi ha molt pocs horaris, jo necessitava el nivell inicial i a Amurrio i Llodio no està, només en dos euskaltegis a Bilbao.

M'agrada molt el basc, cada vegada estic aprenent més, d'on ve, m'agraden molt les cançons: Mikel Urdangarin, Zea Mays, Itoitz... no sé què diuen però arriben fins a l'interior.

No obstant això, crec que falta alguna cosa. Hi ha grups com Berbalagun, però una vegada vaig intentar participar en el mateix i... no em vaig assabentar de res! Tinc en compte que és el meu límit, que no m'atreveixo a parlar en basc. En el Grup Feminista he estat en tres sessions, les que són en basca, elles m'han retornat, però sembla que és una nosa, el diàleg es redueix. No sempre vull preguntar, ells sempre estan disposats a ajudar, a tornar, però no és fàcil. Haig de seguir al meu nivell per a comunicar-me més fàcilment durant un temps.

Ha estat vostè parlant del...

Crec que és una cosa que tenim en comú Euskal Herria i l'Equador. El colonialisme va establir una llengua a l'Equador. En aquest cas ens van imposar el castellà i avui dia parla el 99%, ens ensenyen a l'escola. Fa molt poc, en 2004 es va començar a posar en valor les llengües minoritàries, a l'Equador hi ha catorze llengües parlades, però algunes s'utilitzen molt poc. Les llengües admeses són el castellà, llengua obligatòria, llengua quítxua i llengua xoar. Es parla sobretot a l'Amazònia Xoar, mentre que el quítxua es parla més a l'Amazònia i a la muntanya.

No sé com seria el procés aquí, allí parlava molt poca gent i no es va fer l'esforç que s'ha fet aquí. Aquí és obligatori per a tots els assumptes de l'Administració, encara que també hi ha un límit. A l'Equador, per exemple, els meus besavis i besavis no parlaven i eren d'un poble molt petit. Parlant sincerament, hi havia també senyals de racisme cap als quals parlaven quítxua entre nosaltres.

El kichu i el ketxu no són el mateix, el ketxu és la llengua que es parla a Amèrica del Sud i el kichu és una variant d'això. Van intentar tornar a l'Equador, alguns sacerdots del Vaticà van intentar escriure el quítxua, van intentar treure l'alfabet, hi ha moltes maneres d'escriure, amb q, amb k... va ser una imposició de fragmentació de la nostra llengua i ho van aconseguir. Ara hi ha diversos moviments que estan recuperant l'idioma, a poc a poc, gràcies als pagesos i indígenes, que lluiten per reprendre'l. Confio que ho aconsegueixi.

Francament, sigues molt poques paraules, però per curiositat. A l'escola no s'ensenya, no s'ensenya com aquí, almenys a l'escola, encara que estigui en el model A si tens una assignatura. Allí no, ni el troncal, ni la lliçó optativa, ha estat descartada. El que sé l'he après per mi mateix.

Aquí, a Orduña, tinc compatriotes d'una zona on es parla quítxua, d'Otabalo, i a vegades els pregunto les paraules, els dic: “vull aprendre, mostrar”. Intento fer alguna cosa per a recuperar-ho, perquè no es perd un idioma, es perd tota una cultura. Hi ha moltes paraules que són diferents del significat del castellà, però les oblides i a més a l'escola et diuen que no són així. Aquí, almenys, si no saps basc també s'usen algunes paraules: hola, agur, zelan?. A l'Equador no, està completament descartat, fins i tot hi ha indicis d'analfabetisme. La meva mare sap més que el meu pare unes paraules.

Aquest
article ha estat portat del mitjà Aiaraldea.eus gràcies a la llicència Creative Commons BY-SA 3.0. L'entrevista original és més llarga i l'entrevistat ha parlat sobre la seva trajectòria en el feminisme, a més de les qüestions lingüístiques. Entrevista completa Aiaraldea.eus: “El feminisme m'ha ajudat a prendre consciència dels meus drets com a treballadores de llar”