Aquesta novel·la té una idea especial que no ha estat assumida per cap de les novel·les basques sobre la Guerra del 36: el Govern Basc crea la selecció basca, i el futbol, a més de ser una estratègia per a mirar a la resta de països, es converteix en una acció solidària per a recaptar fons per als nens exiliats. En conseqüència, la perspectiva de la guerra canvia, ja que se surt de les trinxeres i es rep informació del que està succeint a casa des de l'estranger on es troba la selecció basca.

El protagonista d'aquesta novel·la és Kepa Areso, que segueix la seva trajectòria. És un personatge humà, i encara que la seva concepció se situa dins del nacionalisme basc hegemònic, és capaç de comprendre el sofriment dels altres. Fins i tot quan rep la cridada a unir-se a la selecció, s'entretenen les preocupacions: jugar al futbol li sembla un privilegi després de jugar en trinxeres. També té dubtes sobre l'amor i l'amistat, i tot això fa d'ell un personatge convincent. El potencial dels personatges secundaris que l'envolten és també molt alt, especialment de les dones, però no es desenvolupen tant com ens agradaria. La petjada de la mare del protagonista es perd, se'n va a París a visitar al seu fill i desapareix com ha vingut, sense deixar rastre. El Teodora és un misteri encarnat i el to i el llenguatge de les seves cartes susciten interès. És un funámbulo entre desitjos i imperfeccions que acaba en forma de fantasma. És la mirada fosca d'Izaskun la que li impedeix dormir a Kepa, i és a ella a qui se li dedica la major atenció de les poques dones de la història. En aquests ulls el lector trobarà la major paradoxa de la guerra.

Quant a la forma, l'obra presenta els indicis de la novel·la detectivesca: la primera sospita es deu a un tros de paper que el protagonista troba durant el viatge. També pot dir-se que té forma de crònica, ja que els capítols estan organitzats com a quotidians de cada dia, intercalant capítols en forma de carta. Així, en aquesta estructura l'elecció del narrador omniscient resulta curiosa, i el dia a dia de la primera persona tindria més credibilitat i més unió amb les cartes. En qualsevol cas, es produeix una lectura agradable i atractiva per a la transmissió de la memòria de la Guerra del 36.