argia.eus
INPRIMATU
Potser els europeus, els espanyols no
Karmelo Landa 2019ko uztailaren 02a

Per als bascos és un paradigma vàlid el que està succeint en la pugna entre Catalunya i Espanya. Es tracta de l'anomenada operació Dominó, que em sembla encara més complexa, d'acord amb les fonts. La guerra s'allibera en tres escenaris: A Catalunya, a Espanya i a Europa. Cal mirar a aquests tres, per a endevinar el rumb de les jugades i endevinar qui pot ser el vencedor d'aquestes.

La situació generada després de les últimes eleccions europees ha posat de ple a Catalunya i a Espanya en l'agenda de la Unió Europea. Motiu: Les mesures adoptades per l'Estat espanyol contra els eurodiputats electes Carles Puigdemont, Antoni Comín i Oriol junqueras i, per contra, les iniciatives institucionals, jurídiques i polítiques preses per aquests tres eurodiputats.

Ja dic que els casos i les circumstàncies dels tres són diferents. Junqueras, que s'enfronta a aquesta situació des de la presó, haurà de sol·licitar al president del Parlament Europeu la defensa de la immunitat quan aquest sigui designat per a això. És un camí que jo mateix conec, perquè fa cinc o sis anys vaig haver de fer el mateix; el resultat d'aquest camí té dues condicions: Trobar en el Parlament Europeu un president diferent de l'anterior, Antonio Tajan, i d'altra banda, que l'Estat espanyol estigui disposat a acceptar la decisió, deixant en llibertat a qui tingui empresonat per a ocupar el seu escó parlamentari. En mans de l'Estat espanyol, en definitiva.

El que està en joc no és l'escó dels tres eurodiputats catalans, que estan en joc. El que està en joc és si la República catalana pot fer el camí per Europa, a diferència d'Espanya,
fins que sigui una República independent, independent i independent.

El cas de Puigdemont i Comín, per contra, és molt diferent, ja que tots dos no estan en la mateixa línia en mans dels espanyols. De fet, l'Estat espanyol ha anat massa lluny en el seu intent de fer passar el tamís de la legislació interna, al·legant que a Madrid han perdut un escó europarlamentari si no s'até a la constitució espanyola. No és així d'acord amb les principals normes vigents a la Unió Europea. De fet, el Tractat de Lisboa, vigent des de 2009, obligant al propi Estat espanyol, en el seu article 6 dona entrada a la Carta dels Drets Fonamentals de la Unió Europea i a la V Carta de la Carta que regula aquests casos. El Títol, per part seva, designa al Tribunal de Justícia de la Unió Europea com a responsable de la sentència que es dicti en aquesta mena de causes. En aquest sentit, l'Estat espanyol es troba a resguard de les decisions que es prenguin. Cal tenir en compte que en tots els assumptes que fins ara s'han resolt en els tribunals europeus, fora d'Espanya, els catalans han aconseguit la victòria enfront dels espanyols.

En qualsevol cas, la dimensió principal d'aquest conflicte complex no és jurídica, sinó política. Perquè el que està en joc no és l'escó dels tres eurodiputats catalans, que estan en joc. El que està en joc és si la República catalana pot fer el camí a través d'Europa, a diferència d'Espanya, fins a arribar a una República independent, autònoma. Aquí està l'autèntica competència estratègica, i reflex d'això en la mateixa Catalunya entre tres vies diferents: una, la de Puigdemont, per implementar una estratègia independentista a favor de la República tant a Catalunya com a Europa; la segona, la de Junqueras, per negociar una solució amb un hipotètic govern espanyol progressista; la tercera, la d'Artur Mas ressuscitat, que apareix més prop del segon que del camí de Puigdemont. Els bascos no estem en condicions de ser mers observadors d'aquest conflicte, perquè el nostre futur també està en joc, en gran manera, en aquesta lluita. No és una qüestió d'apostes, és una qüestió de decisió.